Més de 6.000 nenes a Catalunya, en risc de patir mutilació genital

Al món hi ha 200 milions de dones a qui han fet la mutilació genital femenina. Es tracta d'una pràctica que es fa en una trentena de països, la majoria de l'Àfrica subsahariana. A gairebé tots està prohibit per llei. És una tradició ancestral, que passa de generació en generació, però el fet que sigui un tema tabú fa que no se'n parli i, alhora, que no es qüestioni. És per aquesta raó que encara avui es continua duent a terme, tant als països d'origen com a altres indrets. "L'OMS defineix la mutilació genital femenina com la modificació o alteració dels òrgans genitals femenins... amb una finalitat no terapèutica i basada en raons socials i culturals", Adriana Kaplan, antropòloga i directora Fundació Wassu-UAB Educar per sensibilitzar i conscienciar, l'única via per guanyar la lluita Els experts asseguren que l'educació és la clau per posar fi a aquesta pràctica. Cal explicar quines són les conseqüències físiques i psíquiques que comporta. A curt termini, la mutilació genital pot provocar la mort per hemorràgia, però també provoca fístules, infeccions urinàries, molts dolors menstruals, problemes en el part i també dolors en les relacions sexuals. Són algunes de les conseqüències: n'hi ha més. Però no només n'hi ha de físiques, també n'hi ha de psicològiques, les que provoquen el trauma d'haver patit la mutilació del clítoris, que en molts casos deixa seqüeles per a tota la vida. "Hi ha seqüeles importants a curt termini, que tenen riscos molt greus, inclòs perdre la vida, perquè aquesta mutilació es fa de forma clandestina, d'amagat, i amb uns recursos sanitaris molt limitats. Llavors, hi ha risc d'hemorràgies importants i risc de contraure infeccions cròniques greus, com ara la sida... Aquests són els riscos a curt termini i també hi ha els riscos associats a l'embaràs i el part. Si hi ha una zona mutilada no ben reparada, pot haver-hi una sèrie de complicacions en el moment del part que compliquen l'existència tant de la mare com del nadó." Pere Barri, cap programa reconstrucció mutilació genital Dexeus Dona El reportatge "Matar el monstre", del "30 minuts", intenta donar resposta a preguntes que no sempre són fàcils d'entendre. Per què una mare pot voler mutilar la seva filla si ella mateixa hi ha passat? Adama Boiro, del Senegal, explica que "hi ha tota una pressió social que fa que una mare, moltes vegades, no s'ho pensi dues vegades", però també hi ha tota una raó social. "Ho tenim tan normalitzat", diu, "que sovint no ens preguntem si el que li estem fent a la nostra filla està bé o malament, i, si ens ho preguntem, sempre n'acabem veient la part positiva". I quina és aquesta part positiva? Els experts han constatat que moltes dones no saben què els ha passat. "Aquestes dones prenen consciència que han passat per un tipus de violència que no calia passar quan conviuen amb dones no mutilades. Quan tu estàs en un entorn on tothom està com tu, penses que el normal és estar així, però quan tu convius en un entorn on la majoria de dones no estan mutilades i no per això són infidels, i no per això tenen una vida promíscua, i no per això se'ls moren els nens al part, i no per això són persones incorrectes, sinó al contrari... doncs es qüestionen tots els missatges que havien anat reproduint i s'havien anat creient." Imma Sau, pediatra i membre associació Jokkere Endam 2030: data per posar-hi fi Les Nacions Unides tenen fixat el 2030 com la data per posar fi a la mutilació genital femenina. Però fins a arribar a aquest any, es calcula que 85 milions de nenes estan en risc de patir una ablació. A Catalunya hi ha més de 6.000 nenes que estan en risc de ser mutilades. Són nenes de famílies procedents de països on es practica, tot i que més que el país, el que condiciona la pràctica és l'ètnia. A Catalunya es treballa des de diferents fundacions i ONGs explicant a les mares d'aquestes nenes quines en són les conseqüències, i els motius per què cal abandonar la pràctica. De fet, són moltes les dones que descobreixen que els mals que pateixen, sobretot a l'hora dels parts, venen provocats per aquesta mutilació. Però no només aquí es fan xerrades de conscienciació i tallers. També en els països d'origen, al Senegal o a Gàmbia. L'antropòloga Adriana Kaplan, que dirigeix la Fundació Wassu-Universitat Autònoma de Barcelona, n'és un exemple i un referent en la matèria. La seva feina s'ha centrat en estudis clínics per demostrar les conseqüències que comporta la mutilació genital femenina, i ha aconseguit que fos matèria curricular en els professionals de la sanitat. Fins i tot aquests estudis han estat valorats quan es va fer la llei que prohibeix aquesta pràctica, el desembre del 2015 a Gàmbia.

Més de 6.000 nenes a Catalunya, en risc de patir mutilació genital

Són dones que en algun cas han nascut aquí, però que en un viatge de vacances al país d'origen dels seus pares, i quan encara no estava prohibit ni aquí ni allà, van ser mutilades. El "30 minuts" "Matar el monstre" dona veu a les víctimes valentes de la mutilació genital