Diumenge, a les 21.55, a TV3

"Matar el monstre", la mutilació genital femenina, a "30 minuts"

La mutilació genital femenina és un atemptat contra la integritat física de les dones i una violació dels seus drets sexuals i reproductius. Una pràctica que deixa seqüeles físiques i psíquiques a qui l'ha patit

"Els records de la mutilació genital femenina no s'obliden. Són permanents, queden impresos en la teva ment, en la teva salut i en el teu cos."

És el que ens explica Beryl Magoko, víctima d'aquesta pràctica i que ha fet el documental "Womanhood, in search", en què parla de la seva experiència.

"En aquest documental m'he obert com un llibre. He tret els meus secrets bruts de l'armari. I vull compartir la meva experiència, perquè vull ajudar altres persones. Ajudar a parlar d'aquest trauma."

I és el que fa el "30 minuts" d'aquest diumenge, "Matar el monstre". Parla d'històries personals de les víctimes, que en alguns casos no han estat capaces d'explicar fins ara. Escoltem la veu de dones que han estat víctimes d'aquesta pràctica, que es fa a 29 països, la majoria de l'Àfrica subsahariana, però també a regions de l'Orient Mitjà, l'Àsia i Amèrica Llatina. Recollim la veu de militants i activistes, aquí a Catalunya i als països d'origen.

A "Matar el monstre", viatjarem amb el testimoni d'una jove, valenta, que trenca el silenci. Ella, que va néixer a Banyoles i va marxar de vacances al país d'origen de la seva família, Gàmbia, el 1998, quan encara no existia el protocol de prevenció de la mutilació genital femenina, ens explica com recorda aquell moment que l'ha marcada per sempre.

 "Mai n'havia parlat, jo. Me'n recordo que, a l'escola, els nens em deien: 'Què, a tu també t'han fet això de la vulva? T'han tallat la vulva, a tu?', i jo deia: 'Però què dius? Si jo he nascut a Espanya! No!' I en realitat em moria de ganes de dir: 'Sí', però, com que t'ho preguntaven tan fredament, jo me n'avergonyia. I, com que no podia parlar-ne amb ningú, la meva única forma de desfogar-me era escriure."

Un viatge en el seu trajecte personal, però també un viatge que ens portarà a d'altres personatges i que ens permet parlar de com està la situació a Catalunya i als països on hem viatjat: Gàmbia i el Senegal.

"Educació per a tots: nens, nenes, mares, pares, avis, àvies i tota la comunitat. Això ajudarà a accelerar el final del procés."

Ho diu la Magoko i ens ho expliquen, en aquest reportatge, algunes de les persones que són un referent en aquesta matèria. Educar per canviar, una de les claus per lluitar contra aquesta pràctica.

Una educació que s'imparteix en grups, a què hem assistit, amb xerrades amb mares i joves a Granollers, o amb homes a Girona, tots procedents de països on es practica la mutilació, per saber quines són les conseqüències.

També es mostra la feina que es fa a prop de París, a Saint-Denis, amb La Maison des Femmes ("La Casa de les Dones"), un centre apadrinat per la cantant Inna Modja, víctima de mutilació genital femenina. Un centre amb assistència integral a les dones que arriben a França, on es calcula que unes seixanta mil estan mutilades.

Un reportatge amb moltes peces, que juntes permeten entendre què és la mutilació genital femenina, des del punt de vista de les dones que  l'han patit, amb l'ajuda de veus d'activistes i experts en la matèria.

Un reportatge de: Sara Segarra i Sion Biurrun

Imatge: Òscar Roger i Ignasi Pastori

Muntatge: Òscar Roger

Producció: Sandra Rierola

 

Anar al contingut