Lliçons d'urbanisme des de la Costa Brava

Hi ha alguna eina oficial que ajuda a comprendre algunes decisions urbanístiques, això s'ha de reconèixer. La web que últimament més he consultat és la del Mapa Urbanístic de Catalunya. Ofereix informació com la classificació i la qualificació dels sòls, de quin planejament territorial depèn una parcel·la o si forma part d'alguna zona protegida. També enllaça amb el Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya, on es poden consultar els documents associats a aquell sector com plans urbanístics, recursos o projectes. Desinformats per sobreinformació Fins aquí la transparència, per altra banda, necessària. És, però, d'aquella transparència en què s'aboca tota la informació a la cara de l'usuari i ja t'apanyaràs. Hi ha un rànquing de transparència de les diverses administracions en què recordo que, per exemple, ciutats com Sabadell en l'etapa de Manuel Bustos treien pit de tan ben classificades com estaven. No sé si això va servir mai perquè algú trobés alguna dada reveladora, perquè el volum d'informació i dades en brut que es podien trobar a la web era tal que, des del meu punt de vista, s'aconseguia just el contrari, que un ciutadà es perdés i abandonés en la seva cerca d'informació. De fet, és una mica el que passa actualment amb la "societat de la informació", que d'informació n'hi ha tanta que no hi ha forma de gestionar-la. Per nosaltres els periodistes, aquesta potser serà una bona notícia i alguns recuperaran o recuperarem el paper de seleccionar i ordenar les peces d'informació rellevants perquè els lectors/oients/espectadors no hagin de fer la feina, en el benentès que confiïn en el nostre paper d'intermediaris. Tornant al tema de l'urbanisme, sabeu qui fa tallers de formació? La gent de la plataforma SOS Costa Brava. Ja en porten un parell. La idea al darrere de l'autoformació és que la gent del territori, de les plataformes veïnals i dels grups ecologistes, aprenguin els fonaments per utilitzar precisament eines com el Mapa Urbanístic per revisar què és el que es fa al seu municipi i poder avançar-se als projectes que s'hagin de tramitar. La iniciativa em sembla admirable, però també és força trist. Primer perquè demostra una gran desconfiança davant de l'administració. I, segon, també denota que algú o no està fent les coses ben fetes o que, tot i fer-les de forma correcta, el que fa no es correspon amb l'interès majoritari. Per a què serveixen, si no, els 22 secretaris i arquitectes municipals dels ajuntaments del litoral de Girona?, es pregunten des de SOS Costa Brava. O més ben dit encara, per a què han servit? Per aprovar projectes com el del xalet del Golfet a Palafrugell? Per a què va servir el paper de revisió de la Comissió d'Urbanisme de Girona, que davant el Pla de Millora Urbana aprovat per l'Ajuntament, es va donar per assabentada i amb això n'hi va haver prou perquè es materialitzés aquell pecat paisatgístic? Quan els sectors socials i populars més mobilitzats del territori arriben a la conclusió que només els queda l'autodefensa via autoformació, és que han perdut la confiança tant en els ajuntaments com en la Generalitat. I això a mi em comença a preocupar bastant. Urbanisme, de model de gestió a model de corrupció En urbanisme han fallat coses, i no poques. Hi ha periodistes que han escrit "delicte per urbanisme", com si l'urbanisme fos una mena de pràctica gairebé delictiva, en lloc de la disciplina que intenta ordenar el territori amb la intenció de trobar un equilibri entre les necessitats de creixement econòmic o demogràfic de les poblacions i el seu entorn. Lamentablement, però, la proximitat reiterada entre determinats projectes urbanístics i la corrupció és massa òbvia per no arrufar el nas, com a mínim, davant d'alguns casos. El del xalet del Golfet, de fet, va motivar una investigació d'ofici per part de la Fiscalia. No sé si van arribar a alguna conclusió. Que jo sàpiga, no n'ha transcendit res, encara. Sospites a banda, recentment, la Sindicatura de Greuges feia públic un informe, al meu entendre, demolidor. El síndic ho ratificava en l'entrevista que li vam fer. Deia Rafael Ribó: "No pot ser que de vegades s'hagin autoritzat operacions de canvi de l'urbanisme en moments que la gent pot estar ben distreta, com, per exemple, les vacances. O no pot ser que no s'obrin prou canals d'informació. No pot ser que ens conformem amb els terminis que diu la llei i no sapiguem que en termes actuals hi ha altres formes d'informar massivament, que la gent pugui arribar a tenir consciència del que es proposa per poder opinar sí o no al respecte. Especialment, els més directament interessats." Sòl urbà-sòl urbanitzable. Quan el criteri de redacció importa Què he après jo en aquest reportatge? Alguna cosa de qualificacions de sòl. Almenys he entès la diferència entre sòl urbà i sòl urbanitzable. I això és important perquè els sòls urbanitzables tenen opcions que s'hi aturin alguns dels projectes engegats, però en el cas dels sòls urbans, el tema està més magre. Una altra cosa que he après és que la informació pública de les zones naturals no és exacta. O que, en tot cas, conté errors, que tot i que els experts els coneixen, al comú dels mortals se'ls continua oferint una informació errònia que pot donar peu a tota mena de sospites. És el cas de Pals, on hi ha un terreny d'un senyor que en té bastants, que, segons a quin mapa es mira, en un és Xarxa Natura 2000 i a l'altre no. Pel que sembla, el mapa de la Xarxa Natura 2000 es va dibuixar amb poca precisió. Va ser més endavant que es va entrar al detall, i en aquest pas es van moure algunes delimitacions. Segons l'Ajuntament, aquell terreny concret tenia un pla aprovat previ i, per tant, no hauria hagut de ser declarat zona protegida. Discussions a banda, si es consulta la informació sobre la Xarxa Natura 2000 a la web de la conselleria, als PDF que es poden consultar avui en dia, aquell terreny està protegit, però al Mapa Urbanístic ja no. Ja sé que mantenir les webs al dia porta feina, però mantenir uns mapes amb imprecisions em sembla molt gros. Després que no es queixin quan algú hi veu influències o pensa malament. En definitiva, que alguna cosa hem après, però si algú vol que això de l'urbanisme sigui més entenedor i que se superin sospites que prefereixo pensar que estan infundades, la feinada que tenen al davant és ingent. L'altra opció és demanar als de SOS Costa Brava que estenguin els tallers a tot Catalunya, a veure si entre tots n'aprenem una mica.

Lliçons d'urbanisme des de la Costa Brava

L'urbanisme és un tema per a experts i no sempre és fàcil d'entendre, però quan s'entoma un reportatge com el "30 minuts" "Salvar la Costa Brava", no queda més remei que agafar el toro per les banyes