Les històries personals darrere del dol perinatal

"No hi ha batec" són les duríssimes paraules que han hagut de sentir molts pares. Cada any moren 2.500 nadons a l'Estat, sis cada dia. La pèrdua d'un fill durant la gestació, o poc temps després de néixer, encara és un tema tabú i poc comprès per la societat. Com es pot rebre la mort quan s'espera la vida? El "30 minuts" "Sense batec" posa llum a una realitat que viu en silenci. Explica de la mà de moltes històries un dol poc reconegut i compartit: el dol perinatal. La versió ampliada En aquesta versió ampliada hem volgut entrar més a fons en les històries personals dels protagonistes. L'espectador podrà, d'aquesta manera, viure i entendre des de l'esfera més íntima les diferents fases d'aquest dol tan incomprès. "Jo estic trista perquè he perdut algú. Encara que els meus amics, la meva família, no l'hàguiu conegut, era el nostre fill", diu Clàudia Cedó, dramaturga. La Clàudia va haver de parir el seu fill mort als cinc mesos de gestació. D'aquesta situació límit que li va posar la vida en va sortir la delicada obra de teatre "Una gossa en un descampat". La versió extensa de "Sense batec" ens aporta un tempo més pausat i ens convida a la recepció i reflexió. Una realitat que interpel·la, fa obrir els ulls i colpeja. Com en el cas de la Mari i l'Òscar, que els vam conèixer en la setmana 39 del seu segon embaràs i ens explicaven la por amb què el vivien després d'haver perdut la seva primera filla, la Valèria, durant el primer embaràs, 14 mesos abans. "Tu la imatge que tens sempre és que dones a llum i el primer que sents és el teu fill plorar. Ella no va plorar mai. Ploràvem nosaltres". Mari Checa. "Sense batec" també ensenya l'altra cara d'aquest dol, la dels professionals que conviuen cada dia amb la mort d'aquests nadons i que han hagut de formar-se i aprendre a acompanyar aquestes famílies. "A això veritablement no t'hi acostumes mai. No pots pensar: 'Mira, avui hem tingut un altre mort... A veure demà què ens tocarà.' Però tampoc ho pots viure com si fossin fills teus. Som conscients que històricament ho hauríem pogut fer molt millor. Hi ha famílies que han sortit d'aquí i d'altres hospitals molt més desemparades del que havien entrat", explica Cèsar Ruiz, cap de Neonatologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Des de l'equip del "30 minuts", hem fet guàrdia amb els professionals que s'hi dediquen i hem entrat a l'UCI de neonats de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron per veure de primera mà com treballen aquests casos. En aquesta nova versió del reportatge, també entrem dins un grup de dol per a professionals que, des de fa sis anys, funciona a l'hospital. De l'experiència d'aquests grups n'han sortit uns protocols i una guia per poder acompanyar millor les famílies i els professionals. "Sabem acompanyar aquestes persones? La societat sap donar espai i temps a aquestes pèrdues? Un dol requereix un temps. Pensem que donem més temps per a un permís de matrimoni que per a uns funerals". Begoña Roman, professora de Filosofia de la UB. Diuen els experts que guardar un record en forma de fotografia del fill que has perdut pot ajudar, i molt, en el procés de dol. Durant l'elaboració del reportatge, vam acompanyar la fotògraf Norma Grau a fer una sessió molt especial. "Quan tu dius que fas fotos a famílies en dol en homenatge als seus bebès morts, la gent no sé què s'imagina, però s'imagina coses molt rares que no són en absolut", afirma. I què passa si la pèrdua és durant els tres primers mesos de gestació? El "No passa res", "Ja en tindreu un altre", "Sou joves" són expressions que sempre acompanyen aquests moments. La Paula Bonet, escriptora i pintora, ens deixa veure a "Sense batec" què s'amaga en el seu relat "Roedores, cuerpo de embarazada sin embrión". "Jo vaig tenir la pèrdua als tres mesos, i se suposa que allà encara no havia passat quasi res, no? Però a mi sí que m'havia passat. Tu ja... t'estàs comprant roba per d'aquí tres mesos, quan tinguis aquella panxa que tens tantes ganes de tenir, no?", Paula Bonet, escriptora Totes aquests protagonistes han volgut compartir la seva intimitat, les seves històries personals, al reportatge "Sense batec", que ara recuperem en una versió ampliada. Els seus testimonis han de servir perquè cap altre pare o mare hagi de viure aquest dolor en el silenci.

Les històries personals darrere del dol perinatal

Des del "30 minuts" publiquem una versió ampliada del reportatge "Sense batec", de 52 minuts de durada, que convida a una reflexió més pausada sobre el dol perinatal