L'Emma Caris, una jove estudiant holandesa, tenia, des de l'adolescència, un dels trastorns alimentaris més greus: l'anorèxia. Amb només 18 anys, va començar a filmar la seva lluita contra aquesta malaltia. En fer-ho, l'Emma ja intuïa que la seva pel·lícula acabaria d'una d'aquestes dues maneres: o bé aconseguiria recuperar-se del seu estat d'extrema feblesa, o bé l'anorèxia la portaria a la mort. Al final va acabar morint. Al "30 minuts", sentirem l'Emma, però també la seva família, les amigues, els metges i els terapeutes que la van tractar, reflexionant sobre la seva vida i mort.

A Catalunya, segons dades oficials, hi ha 28.000 joves d'entre 12 i 24 anys que tenen un trastorn de tipus alimentari. Això significa un 6% de la població d'aquesta franja d'edat, tot i que si hi afegim altres conductes de risc, com ara imposar-se una dieta o vomitar expressament, s'arriba fins a l'11%. Tot i que un 5% dels afectats acaba morint, com el cas de l'Emma, el 70% es tracta i es recupera.

Quan el reportatge "L'Emma vol viure" es va emetre a la televisió holandesa, va tenir un gran impacte, sobretot entre el públic adolescent, i va propiciar molts debats als instituts i en els mitjans de comunicació, i fins i tot va impulsar alguns canvis en el sistema sanitari.

Tot i la duresa d'aquest reportatge, el "30 minuts" ha decidit programar "L'Emma vol viure" per contribuir a la conscienciació de la gravetat dels trastorns alimentaris i fer arribar el missatge que la protagonista va voler fer arribar: trieu viure mentre pugueu.

 

Un reportatge de Jessica Villerius

Imatge: Stephan Schmidt, Mike Wennekes,  Antoinette Verbree