Imatge del reportatge "L'ADN del crim", de Gabrielle Dréan i Jérémy Frey
"30 minuts": "L'ADN del crim"

L'ADN de la femta de gos resol homicidis

Conegut com "el Sherlock Holmes francès", el pioner en criminalística Edmond Locard va establir un principi que seria essencial en la ciència forense: quan dos objectes entren en contacte, es traspassen matèria. Gràcies a això, als avenços en investigació genètica i a un excrement de gos, es va determinar l'autoria d'un triple crim de l'any 2000. Ens ho explica la Fàtima Llambrich, periodista de TV3

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto31

Fàtima Llambrich

Periodista de TV3. Crònica judicial i policial

@fatimallambrich

Tot i que la cultura popular insisteix que trepitjar merda de gos porta bona sort, no està demostrat. Del que sí que hi ha constància és que pot enviar-te a la presó. Phillip Stroud ho va viure i patir. Els tres cadàvers estaven de boca a terra, amb les mans lligades a l'esquena. No hi havia cap mena de dubte que es tractava d'un triple homicidi. A dos, els havien matat d'un tret al cap, com una execució. L'altre havia rebut més impactes de bala. Tots tres estaven dins d'un habitatge, un xalet amb piscina i espai enjardinat. El vincle que tenien amb l'espai on els van matar és que hi estaven treballant, estaven construint un loft en una part del xalet. Era el setembre del 2002 en una zona benestant de l'estat d'Indiana, als Estats Units. Quatre homes van entrar-hi a robar i els hi van trobar. No hi confiaven. Van resoldre-ho matant-los. La inspecció de l'escenari del crim pot aportar als investigadors els indicis clau per resoldre un cas, per això és tan important que es faci sense destruir-ho ni modificar-ho, i que les tasques siguin minucioses. La policia científica hi té un pes rellevant, és qui n'agafa les mostres biològiques o en treu les empremtes per després analitzar-les al laboratori. Vora una catifa hi havia femta, en van recollir i en van treure l'ADN; eren excrements de gos. Excrements de gos trobats a l'escenari del crim, que per això tenen vàlua. Per si sols, però, no resolien el cas.

 

Imatge del reportatge "L'ADN del crim", de Gabrielle Dréan i Jérémy Frey

 

El principi de Locard

Edmond Locard treballava a la policia científica francesa, on va muntar el laboratori de criminalística. El principi de Locard és el que explica que un criminal deixa una part de si a l'escenari del crim i també s'emporta part d'aquest escenari, perquè dos objectes, quan entren en contacte, es traspassen matèria. Per exemple, el criminal pot tacar-se amb sang de la víctima i alhora pot ser que hagi deixat fluids corporals al cos o a l'estança on ha comès el delicte. Potser els lladres que van entrar al xalet d'Indiana portaven guants per no deixar-hi empremtes dactilars. Potser sí. I potser van prendre més precaucions, però el principi de Locard es va complir. Phillip Stroud va trepitjar la merda de gos que hi havia prop de la catifa. A més de deixar l'empremta de la sola de la vamba a la femta, el que va ser decisiu per al cas és que, a la sola de la vamba, s'hi va adherir part de la femta i els policies en van recollir una mostra. Van enviar les mostres al laboratori de genètica veterinària de la Universitat de Califòrnia, que els va enviar els resultats. Un d'entre 1,16 bilions de gossos podien tenir el mateix genotip que havien extret de l'ADN de la femta. Dit d'una altra manera, els excrements de la vamba i els que van trobar a l'escenari del crim pertanyien al mateix gos. La policia va poder determinar l'autoria dels homicidis i finalment van condemnar en Phillip i tres homes més pel triple homicidi. Es pensaven que l'habitatge era buit perquè sabien que els propietaris havien marxat de vacances i pretenien robar-hi. Quatre investigadors han publicat un article sobre el cas a la revista científica Academic Forensic Pathology. No és un cas únic, la femta de gos ha servit per resoldre altres homicidis. Que es trepitgi merda de gos porta bona sort.

 

L'ADN ja fa dècades que és clau per resoldre molts casos, però també per aportar més contundència als indicis incriminatoris, és més difícil de refutar. De fet, fa vint anys, la policia britànica, amb una base de dades de 360.000 perfils d'ADN, obtenia 500 coincidències genètiques per setmana, que li servien per resoldre casos oberts, segons l'Encyclopedia of High-Tech Crime and Crime-Fighting (2003).
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut