La valentia de les víctimes

"Matar el monstre" és un reportatge que s'endinsa en uns records que no s'obliden mai: la mutilació genital femenina. La seva directora, Sion Biurrun, explica en aquest article com ha estat la investigació i la relació amb unes víctimes que pateixen seqüeles físiques i psíquiques permanents.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Quan al "30 minuts" ens vam plantejar parlar d'aquest tema, teníem clar que ho havíem de fer a través de la veu de dones, les dones que ho han patit i les que lluiten en contra d'aquesta pràctica.

En aquest treball, hem aconseguit el testimoni de dones valentes, que expliquen el seu trauma i que han decidit trencar el seu silenci amb la voluntat que serveixi per encoratjar a les dones que pateixen les seqüeles. Volen matar el monstre, el monstre del tabú, el monstre de la por de parlar-ne, el monstre que els menja per dins perquè no poden compartir-ho amb ningú, el monstre que els ha tret una part d'elles sense haver-ho triat.

Donem veu a víctimes, però també a lluitadores activistes i expertes en la matèria que treballen a Catalunya i als propis països d'origen de milers de dones i nenes que viuen a Catalunya, on es calcula, que sis mil nenes estan en risc.

I hem viatjat a Gàmbia, on fa tres anys que està prohibida la pràctica, i al Senegal, que van prohibir-ho al 1999. Un viatge que va coincidir amb la festa del Tabaski, la festa del xai, que ens va permetre veure com ho viuen, però també ens va comportar més dificultats per treballar sobre el terreny.

De fet, vam haver d'esborrar unes imatges que vam filmar en el mercat de Kolda. Tot i la Llei, en aquesta ciutat el 89% de les dones estan mutilades. Vam haver d'eliminar les imatges després que un funcionari de la policia, que ens va estar seguint durant més de mitja hora, ens va fer aturar la gravació i ens va conduir fins a la comissaria. Allà, el Prefecte, després d'un interrogatori i de fer-nos mostrar els vídeos enregistrats ens va obligar a eliminar-los. Va argumentar que estaven en alerta màxima després que el dia abans es detinguessin dos individus que anaven disfressats de dones.

La policia ens va fer esborrar algunes de les imatges gravades a Kolda, ciutat on més del 89% de les dones han sofert mutilació genital.

Segons la policia, havien arribat procedents de Dubai a l'aeroport de Dakar, amb la intenció d'atemptar, aprofitant que eren dies de grans aglomeracions per la celebració de la festa del xai.

Van ser dies intensos de feina, dies de moltes hores de treball amb entrevistes que ens han donat l'oportunitat de contactar amb diferents perfils:  homes, dones, joves i gent gran. Hem pogut escoltar-los i això ens ha permès entendre com es viu, en el país d'origen de la majoria de les 21.000 dones amb mutilació que viuen a Catalunya.

Al llarg de l'elaboració de "Matar el monstre", sovint ens han preguntat com és possible que una mare que ha patit la mutilació genital femenina ho faci després a la seva filla. Després d'aquest reportatge, ho podem entendre. I s'entén perquè el paper de la dona al món africà , tot i que està canviant, encara té molt camí per recórrer. Es donen situacions que recorden a temps molt llunyans que es vivien aquí, quan la veu de la dona era silenciada.

La mutilació genital femenina és una pràctica de la que no se'n parla, és un tema tabú. Les filles no ho poden parlar amb la seva mare, la mare en molts casos no és conscient de que les conseqüències que pateix són fruït d'aquesta mutilació. Està convençuda que és una cosa positiva per a elles. És un ritual per passar a l'edat adulta. Però quan la dona, l'home, el jove o els vells, coneixen quines són les conseqüències, quan se'ls educa, l'actitud canvia.

I em quedo amb el que ens explicava el Doctor Barri, el primer metge que va començar a fer reconstruccions de mutilacions genitals femenines a Catalunya: "Està bé que la nostra comunitat entengui que aquestes pacients se senten pitjor quan viuen aquí que quan viuen a Àfrica, el seu país d'origen, simplement perquè allà és normal i freqüent ser una dona mutilada i aquí no".

Allà és una pràctica que, tot i no saber el perquè, la continuen fent. Per tant, quan són operades per tal de recuperar la part del seu cos mutilada, la resposta és evident.

"El feedback que ens donen les pacients és que les hem ajudat a integrar-se molt millor en els valors de la dona en el món occidental, i això és molt bonic i realment té un cost molt baix i té un valor altíssim"

És la reconstrucció de la part física, però queda molta feina a fer en la part psicològica, perquè l'empremta que deixa la mutilació genital, en molts casos, serà de per vida.

VÍDEOS RELACIONATS