La setmana de la sentència

Crec que puc parlar pels companys dels quatre equips del "30 minuts" que hem estat treballant per fer el reportatge "Sentenciats", des de dilluns fins diumenge mateix, si dic que el que hem vist aquesta setmana quedarà gravat a la retina i en la memòria per molts anys.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Aquests dies, quan les persones que teníem a prop ens demanaven com ho estàvem vivint, els deia que eren dies tristos però a la vegada molt intensos i emocionants.

Aquesta barreja de sentiments té a veure amb el que ha viscut Catalunya aquesta setmana, uns dies que recordarem com la setmana de la sentència, set dies que no han deixat ningú indiferent, pensi el que pensi. I això és el que té una sentència com la que ha condemnat a 100 anys els líders de l'independentisme català.

Ningú es pot sorprendre de cap de les reaccions ciutadanes, polítiques, institucionals i jurídiques a aquestes condemnes. Era clar que hi hauria una resposta a l'alçada de la duresa de les penes. La manera de treballar dels equips del "30 minuts" ens ha permès copsar de ben a prop l'emoció, la tristesa i la indignació dels familiars dels presos independentistes, dels seus advocats i dels màxims responsables polítics, en el moment que van conèixer les condemnes i oferir-vos-la sense afegir-hi ni treure-hi res.

També les reaccions d'una part important de la ciutadania catalana que s'ha expressat al carrer i que van des de la indignació i la incomprensió fins a la ràbia. Hem estat al costat i a dins de moltes de les mobilitzacions que s'han fet aquests dies, des de les que s'han desenvolupat sense incidents i pacíficament, com ha estat en la majoria de casos, fins a les protestes que han acabat amb aldarulls, càrregues policials, ferits i detinguts. Hem estat allà on no ha estat ningú més i hem estat testimonis de moments únics i irrepetibles, que mostrem en el reportatge, com hem fet altres vegades, amb la voluntat d'acostar-vos el màxim als fets. I és des d'aquesta proximitat amb els protagonistes i els moments viscuts, que es pot entendre la complexitat d'aquests dies que marcaran els pròxims anys. Hi ha hagut nits que els nervis del que havíem passat no ens han deixat dormir, sempre pendents de les xarxes, de les informacions d'última hora i d'una reacció ràpida quan fos necessari. Us asseguro que hem treballat de valent per arribar fins aquí, com ho hem fet sempre, al "30 minuts".

La voluntat d'aquest programa ha estat recollir totes les opinions polítiques, també d'aquells que veuen apropiada la sentència i aplaudeixen les condemnes que ha fixat el Tribunal Suprem, però no hem obtingut cap resposta. Per això ens hem hagut de limitar a recollir alguna de les intervencions que han fet quan han atès tots els mitjans. Tampoc hem pogut recollir la consideració que mereix aquesta sentència a l'Advocacia de l'Estat i a la Fiscalia del Tribunal Suprem, perquè diuen que no tenen per costum comentar sentències o que, potser, ja ho faran més endavant. En qualsevol cas, són absències que mai podran retreure'ns perquè els hem donat l'oportunitat d'expressar-se i l'han rebutjada o no ens han contestat, tot i la nostra insistència.

Però, més enllà d'aquestes dificultats, pròpies del moment que estem vivint i de com és vist el nostre mitjà des d'algunes sensibilitats polítiques i institucionals, hem estat on havíem de ser, per recollir els fets i les opinions d'un altre d'aquests moments amb què s'escriu la història.

I tot això ha coincidit amb la setmana en què el "30 minuts" ha fet 35 anys. Va ser el 19 d'octubre de 1984 quan es va emetre el primer reportatge del que ja és el programa més veterà de TV3, al costat dels Telenotícies. Durant aquests 35 anys, tots els equips que han passat pel programa han contribuït, amb la seva bona feina, a consolidar una marca que és un referent internacional del reporterisme d'actualitat. I ha estat precisament l'actualitat més rabiosa, la que ens ha trobat treballant a peu de carrer, quan fèiem aquest aniversari.

Avui són evidents les cares de cansament dels equips de "Sentenciats", però també de satisfacció per la feina feta, per haver intentat arribar tan a fons com ens ha estat possible, per no renunciar mai a res, per insistir fins a aconseguir els propòsits, i tot amb un únic objectiu, el de seguir comptant amb la vostra confiança. Moltes gràcies per ser-hi i, avui, més que mai.

Carles Solà, director de "30 minuts"

VÍDEOS RELACIONATS