La petjada més profunda

El 30 minuts acaba la seva temporada amb una reflexió sobre el canvi climàtic. La intervenció humana sobre el planeta és tant decisiva com ho van ser els grans canvis geològics de la història de la terra i que, pot, fins i tot, ser més irreversible per la continuïtat de la humanitat, que els fenòmens geològics que han anat canviant el planeta.
Canvi climàtic, l'empremta humana

Fa uns anys que un grup de geòlegs va començar a fer servir una paraula per definir l'impacte humà sobre la Terra i les seves conseqüències en el clima del planeta: l'antropocè.

Aquest neologisme tenia com a objectiu batejar l'actual època geològica, relacionant-la amb la petjada que els humans estem deixant en el planeta. Les altres grans èpoques geològiques, com l'holocè, el plistocè, l'oligocè o l'eocè, subratllaven grans esdeveniments geològics importants.

Els científics que van batejar com "antropocè" aquesta hipotètica nova era geològica no es posen gaire d'acord a l'hora de fixar-ne l'inici. Els uns afirmen que comença amb la revolució industrial, al segle XVII, mentre que uns altres defensen que cal marcar-ne l'inici el 16 de juliol de 1945, amb l'explosió de la primera bomba atòmica, al desert de Nou Mèxic.

Sigui com sigui, aquesta "època de la humanitat" es caracteritza per ser el període més càlid que ha viscut el planeta des de fa almenys 5.000 anys. Això vol dir que mai, en tota la història de la humanitat, s'havia arribat a unes temperatures tan altes com les actuals.

La Terra ha viscut fins ara 25 períodes càlids, entre glaciacions, durant dos milions d'anys i mig. Cap a la fi de l'última glaciació, en el període de l'holocè, també es va viure una època càlida força llarga, però després d'aquest període, les temperatures van anar baixant fins a tocar fons a la "petita era glacial", el període fred que va del segle XVII a començaments del XIX. La baixada global va ser d'1,3 graus. Els últims 200 anys, la temperatura del planeta ha augmentat de manera similar i la comunitat científica preveu que aquest increment seguirà fins a situar-se al nivell més alt de tot l'holocè, cosa que fa que la Terra visqui un dels períodes més càlids i més llargs de tota la seva existència.

Sigui com sigui, la influència dels humans sobre els sistemes naturals és més que evident i pot arribar a ser irreversible. Contaminem, foradem, enterrem residus, els aboquem als rius i als mars i aquestes actuacions contribueixen a l'escalfament global d'una manera decisiva.

L'home ha considerat la natura inferior a ell. En un primer moment, la va voler domesticar perquè li semblava terrorífica, temible i salvatge. Volia millorar-la per poder-ne fer un ús controlat, però va acabar abusant dels seus recursos i fent-la malbé.

Que l'activitat humana genera efectes massius a nivell mundial és un fet constatat, malgrat els negacionistes climàtics, que atribueixen l'escalfament del planeta a un cicle natural més.

Aquests negacionistes, influents i amb el suport, ara mateix, dels governs d'algunes de les grans potències mundials (els EUA, la Xina, Rússia, el Brasil...) es mostren molt escèptics amb el mètode científic que vol provar el canvi climàtic amb fets objectivament verificables. Volen evitar o, si més no, retardar, les accions acordades en les cimeres sobre el canvi climàtic, creant dubtes o fent afirmacions que influeixin en l'opinió pública i, de retruc, en els governs que haurien d'implementar els acords.

Però els fets són molt tossuts i cada dia és més evident que estem patint un canvi climàtic antropogènic, durant el qual hem vist i veurem l'extinció massiva d'espècies provocada per la nostra acció i l'augment de malalties lligades a la contaminació de l'atmosfera i de les aigües i el sòl. Els efectes d'aquesta pujada de temperatura faran impossible qualsevol tipus de vida en alguns llocs del planeta, per desertització o per inundació, i això provocarà i, de fet, ja ha començat a provocar, un augment dels desplaçaments de població cap a altres llocs: són els refugiats climàtics. Només en els dos últims segles, hem produït una sèrie de canvis tan extensos i sense precedents que generaran l'alteració del planeta per als pròxims milions d'anys.

Cada dia som més, com es pot comprovar en aquest comptador de la població mundial. https://www.worldometers.info/worldpopulation/ Ara mateix ja som més de 7.700 milions de persones i aquesta explosió demogràfica, (el 1900 només érem uns 1.500 milions), no pararà a mitjà termini. Vivim concentrats en megaciutats que demanen més recursos energètics que mai i la majoria provenen de la crema de combustibles fòssils. Els gasos d'efecte hivernacle tenen el seu paper en l'escalfament global, però també en l'acidificació de l'atmosfera pel diòxid de carboni i, com a conseqüència, en els oceans, i afecten de manera irreversible moltes espècies marines. Estem exposant la natura a un estrès en el mateix moment que n'augmentem la producció per abastir una població insaciable, i per fer-ho desforestem selves com les del Brasil i Indonèsia, els dos grans pulmons del planeta.

Perquè continuï sent possible la vida dels 9.000 milions de persones que serem d'aquí no-res, caldrà que, més aviat que tard, canviem radicalment les formes de producció agrícola i ramadera, que optem per una mobilitat diferent, menys contaminant, que deixem de fer servir combustibles fòssils i aprofitem les noves tecnologies que hem creat. En definitiva, que canviem la nostra manera de viure i de consumir. No es tracta de salvar el medi natural com si fos una cosa aliena a nosaltres, perquè nosaltres també som medi natural.