"La pagesia que ve", la revolució "soft power" al camp, a "30 minuts"

"Si no canviem, ens vindrà una hòstia que ens farà canviar de cop i volta i llavors tot seran esternuts." Marc Talavera Romal, del col·lectiu Eixarcolant, és un dels pagesos que treballa per recuperar varietats tradicionals de fruiters. I el seu pronòstic és clar: "Com que sabem què ve, perquè l'escenari és clar, anem-hi treballant. Encara que sigui impopular dir que hem de decréixer, diguem-ho, perquè és un fet". A Osona, al Ripollès, a la Segarra, a l'Anoia, al Pallars, a Menorca... el reportatge "La pagesia que ve" retrata multitud d'iniciatives de joves que s'han revoltat contra les grans produccions i l'explotació intensiva del sòl i prefereixen parlar de respecte a la terra, de qualitat, d'arrelament, de diversitat, de proximitat i de sostenibilitat ambiental i social. Com l'Eva, que cultiva vinyes ecològiques a l'Ametlla de la Segarra, i que es declara membre "d'una generació que hem escollit quedar-nos al camp. Entenc que hem de posar el fre i, fins i tot, girar una mica enrere amb tot el coneixement que tenim ara." Aquests joves, nascuts a pagès o no, també parlen de producció i viabilitat, però sota una visió més ecològica i social del món. Més enllà del fenomen dels "neorurals" que eren percebuts com una proposta molt "hippy", aquestes noves generacions surten d'escoles agràries i venen amb propostes tecnològicament avançades, però també amb una mirada a la manera de fer tradicional per recuperar algunes coses del passat. En plena Catalunya cerealista, on mana la gran maquinària, un grup de joves ha recuperat la tracció animal. Els ha calgut rebuscar per totes les masies de la Segarra per reciclar les antigues eines de llaurar (Reportatge "La pagesia que ve" ) Són joves com l'Albert Quer, que treballa una seixantena d'hectàrees de cereal a la Segarra. Segueix conreant blat per abastir l'agroindústria que elabora pinso. Però alhora llaura un hort ecològic amb 4 cavalls. Va tornar al poble després d'estudiar Ciències Polítiques. "La sobirania alimentària la vam desaprendre fa 40 anys. Això que ara fem -diu l'Albert- és una revolució "soft power", que en diem a la política, és anar treballant, sense gran rebombori, però al final estem canviant les coses." La perspectiva, diu l'Eva, és revertir també el despoblament "perquè a mi m'encantaria tornar al poble i que el meu fill pogués jugar amb algú que no fos un gos." L'Àlex i l'Aitana han tingut molta sort. Han trobat una vivenda i han pogut fer el relleu als últims ramaders de Gavàs, al Pallars Sobirà. Ara comercialitzen el seu propi formatge. Però trobar un lloc on viure no ha sigut fàcil: "Ens deien que els sortia més a compte llogar per Setmana Santa i per l'estiu que no pas un lloguer de tot l'any." L'Aitana fa de pastora a les muntanyes del Pallars Sobirà. Venint com ve de ciutat mai s'havia imaginat que la vida de ramader fos tan esgotadora (Reportatge "La pagesia que ve" ) "La pagesia que ve" proposa una passejada per diferents sectors de la pagesia: el cerealista, la vinya, l'horta i la ramaderia i les innovacions que s'hi estan introduint. La pandèmia, la guerra d'Ucraïna i els elevats preus han posat sobre la taula, més que mai, la importància de la sobirania alimentària. A més, però, el canvi climàtic i els incendis d'aquest estiu fan plantejar la necessitat de mantenir els pagesos al territori. Davant aquesta emergència, les administracions han hagut de moure fitxa i es preveuen transformacions de cara a la tardor. D'una banda, la presentació del pla estratègic del relleu generacional a Catalunya, i de l'altra, l'entrada en vigor de la nova política agrària comunitària, la PAC 23-27, que fa un gir important cap a models més sostenibles. El pagès ha de ser un artista a nivell de creativitat. "Cada animal és un món i cada any és un món. Si no ets capaç de posar-hi creativitat, l'única alternativa que et queda és industrialitzar-te i simplificar l'equació." A Mas la Sala, al Ripollès, han apostat pel pasturatge rotatiu per tal de regenerar el sòl de la finca de l'avi (Reportatge "La pagesia que ve" ) Un reportatge de Lluís Jené Riba amb la col·laboració de Montse Jaén García Muntatge: Martí Genís Un producció de Lluís Jené amb la col·laboració de la Comissió Europea i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural