La massificació dels espais naturals en posa en risc la supervivència

L'abandonament del món rural i la massificació a les ciutats han sigut una tònica general durant les darreres dècades, una tendència que encara no s'ha revertit. La concentració de població en l'entorn urbà ha anat generant una cultura desconnectada del medi natural i del món rural, en general, i molt centrada en l'efervescència econòmica, moltes vegades d'esquena al món rural. Però arriba el moment en què, des de les mateixes administracions i autoritats sanitàries, es comença a fomentar els hàbits saludables i el retrobament amb la natura com un benefici que fins i tot ajuda a desmedicalitzar una societat atapeïda de fàrmacs. Un retrobament molt accentuat en els últims vint anys, durant els quals molta gent s'ha animat al gaudi de la natura a través de la pràctica de diversos esports. La pandèmia ha fet més visible la problemàtica i l'allau de persones que, en resposta a la crida a gaudir de la natura, han decidit apropar-s'hi, en molts casos per primer cop a la vida. "Com trobava a faltar llevar-me d'hora i sortir a gaudir de la natura", comenta un motorista que s'endinsa al Montseny, el primer dia de desconfinament. Aquest impuls generalitzat i molt humà ha estat gairebé una tendència, una moda, que ha provocat l'hiperfreqüentació d'espais naturals protegits, en molts casos de manera descontrolada i perjudicial per als ecosistemes i, de retruc, per al nostre patrimoni natural. El "30 minuts" "La gran evasió" aborda la massificació dels espais naturals a Catalunya. Hi hem vist aglomeracions, impensables en altres èpoques en què la muntanya era pràcticament territori dels excursionistes tradicionals, que avui dia van quedant arraconats per l'efecte de l'esportivització de les activitats a la natura. "Abans, tothom caminava i el que corria per la muntanya era vist com un bitxo rar. Avui s'ha invertit, i els que caminen sembla que molesten el pas dels que van ràpids, siguin ciclistes o runners", comenta un excursionista de tota la vida. La millora de carreteres, infraestructures i senyalització ha afavorit aquest apropament a la natura, però també l'han fet més permeable i assequible per a tothom, una novetat molt positiva si l'individu té coneixement i respecte per al medi natural, però molt negativa si no en té. Les xarxes socials han posat al nostre abast informació que, tradicionalment, només tenien els coneixedors del territori. "Què us sembla, nois? Això és un refugi de muntanya. La muntanya és de tots, amb respecte, però tots tenim el dret de descobrir-la", diu un excursionista experimentat que, en arribar al cim i contemplar la massificació de visitants, tira d'ironia i diu: "Estem sols al cim, que era el normal... Jo porto dos pixapins i els demés porten els seus, i aquí estem tots junts, i feliços com uns gínjols". S'ha arribat al punt en què fins i tot ens molestem entre nosaltres, els visitants, perquè cada cop és més difícil trobar aquells espais naturals emblemàtics en solitud, com abans. ¿Com afecta els locals, siguin humans, animals o vegetals? També hi són, però moltes vegades són vistos com un attrezzo necessari, però no vinculant. "Moltes ampolles de vidre buides, de cava, de begudes refrescants, llaunes...", comenta un voluntari que neteja el bosc. "Aquí es pot veure que és un embolcall de menjar ràpid", ensenya una voluntària indignada. "Ja estem farts d'aquesta pressió, aquesta pressió carrega, i llavors què passa? Que la pagues amb el primer que trobes", assegura un propietari forestal. "Alguns diuen: «pugen els de Barcelona, ens hem de queixar...», i jo crec que sense ells no tindríem vida", afirma un empresari de Campdevànol. Resulta inevitable aquest frec, aquest xoc cultural entre els habitants dels llocs visitats i els visitants. Un xoc que neix per la incomprensió, per la falta d'empatia envers l'altre. També respon als abusos del passat i el present, on els "locals" se senten aclaparats, "envaïts", pels de la ciutat, que campen com si la muntanya fos de tots, quan la realitat és més aviat una altra. El setanta per cent dels territoris forestals són privats. "Tan privat és un pis de l'eixample com el bosc de casa meva", ens comenta el president de Boscat. Però, més enllà dels frecs humans, qui pateix veritablement la massificació són els espais naturals, els ecosistemes; en definitiva, els habitats on viuen els últims reservoris de fauna, on la biodiversitat encara hi és present. Tal com ens explica la Núria, del Centre de recuperació de fauna salvatge, molt a prop de la Riera de Merlès, "ens estem quedant sense hàbitats, i correm el risc de perdre el poc que ens queda. Abans hi havia cranc autòcton, ara ja no hi és, i correm el risc que això sigui irreversible". L'acumulació de gent posa en risc la fauna salvatge que hi ha a prop de la Riera de Merlès Aquest cop l'amenaça no són les requalificacions de terreny per a la construcció, ni el traç d'una autopista. En aquest cas, l'amenaça d'aquests ecosistemes és l'aglomeració de persones durant l'exercici de la tan anhelada llibertat. "En què pot afectar que plantem ombrel·les i portem neveres? No ve de gust estar tot el dia sota el sol, sense hidratar-se. I si tenim nens, què fem?", exclama un visitant de les gorgues de la Riera de Merlès, on el bany ha estat permès aquest estiu. "La massificació no comença al Passeig de Gràcia? O a les platges? De vegades, on naturalitzem aquesta dita massificació és als espais periurbans", comenta Eduard Plana, investigador de bioeconomia al CTFC. I el Parc Natural de Collserola n'és un d'ells. "La pressió que pateix aquest espai, que limita amb Barcelona i vuit localitats més, és insostenible", declara Marià Martí, Director del Parc Natural, que va viure puntualment una massificació sense precedents, que tot i disminuir encara es manté amb dades molt elevades. "O regulem això o la natura quedarà matxucada". L'instrument de regulació és el PepNat (Pla Especial de Protecció de la Natura), que ha posat en guàrdia el col·lectiu ciclista, que veu com es restringirà l'accés en algunes zones del Parc Natural i se sent assenyalat i amenaçat per trampes mortals. "Ens posen cables, troncs, pedres. Jo mateix vaig patir un accident i em van haver d'operar, per culpa d'una trampa", ens comenta el Rafa, un ciclista indignat. "De vegades em sento com un invasor i un delinqüent, i no hi ha dret, jo només vinc a fer esport". La tensió és alta, i des del sector dels esportistes i usuaris del parc "els interessos de la natura estan per damunt dels de la societat", en paraules del Rafa. En referència a les reivindicacions dels ciclistes, Marià Martí, director del parc, afirma el següent: "Si la voluntat majoritària de la societat és eliminar l'estatut de Parc Natural, doncs es pot fer un parc adrenalínic. Però, mentrestant, primen els valors mediambientals i la protecció dels ecosistemes". Segons fonts del Parc Natural de Collserola, la pressió que pateix aquest espai és insostenible "Si les bicicletes passessin a prop d'unes ruïnes romanes, es miraria de passar per un altre lloc per tal d'evitar l'erosió, doncs hem de fer la mateixa pedagogia amb els espais naturals", Gerard Bóta, tècnic mediambiental El trepig o la degradació del sòl no són els únics problemes que ha d'assumir la fauna salvatge. També el soroll fa que molts animals fugin dels seus hàbitats, com ara el rebombori que provoquen els centenars de motos de gran cilindrada que transiten a tota velocitat per les carreteres del Montseny. "El cap de setmana, això sembla el circuit de Montmeló", explica l'Oriol, un veï i empresari de la zona. "La carretera és perillosa. A ells només els interessa la velocitat, les carreteres ben peraltades i la qualitat dels gràfics", afegeix fent una comparació amb els de la Play Station. I encara diu: "només els falta el paddock, el tio que els porta els pneumàtics i els patrocinadors. (...) Faig un exercici d'empatia per no satanitzar-los, però també em pregunto si ells tenen algun tipus d'empatia amb nosaltres, els que vivim i treballem aquí." Centenars de motos de gran cilindrada que transiten a tota velocitat per les carreteres del Montseny No en va, el juliol del 2020 van convocar una protesta que dificultava l'accés de les motos al parc. En aquell moment Carlos Capel circulava per allí i va creuar quatre paraules amb els veïns. "Nosaltres no venim a fer circuit", els va assegurar, i un veí li va respondre això: "el 90% dels motoristes ho fan. Sou vosaltres els que heu de dir als vostres companys que això no es pot fer". Resulta inevitable aquest frec, el xoc cultural entre els habitants dels llocs visitats i els visitants. S'ha democratitzat l'accés a la muntanya, però aquest lliure accés requereix certa conscienciació mediambiental o, en cas contrari, caldrà establir restriccions d'accés als espais naturals. És el cas del Torrent de la Cabana, on van patir una massificació descontrolada i l'incivisme de nombroses persones. "Sempre hi ha un percentatge d'incívics que t'ho deixa tot fet un desastre", ens comenta Valentin Hornet, un guarda forestal de la zona, que afegeix: "a sobre, els hem de rescatar als gorgs, perquè no venen preparats, no saben on van". El desconfinament després de mesos d'estar tancats a casa ha facilitat la massificació dels espais naturals a Catalunya Les restriccions es van succeint a tot el país, primer al Cap de Creus i després al Delta de l'Ebre, que durant la Setmana Santa va rebre l'aglomeració de caravanes més gran de la seva història. "Ho vàrem veure amb gran preocupació", ens comenta Manolo, un representant de la plataforma en Defensa de l'Ebre, "però també com una gran oportunitat". "Catalunya sempre ha mirat més cap al nord, i nosaltres hem estat els gran oblidats, els més dèbils. Hem de veure l'interès de la gent per descobrir el Delta com una oportunitat, perquè si el coneixen s'implicaran en la defensa del delta, que corre un gran perill de desaparèixer". Ara bé, reconeix que "el Delta no és per a un turisme de masses". La barrera que s'ha posat a l'entrada del Trabucador ha generat molta disconformitat en els visitants La barrera que s'ha posat a l'entrada del Trabucador ha generat molta disconformitat en els visitants. "Ara resulta que hem de pagar per anar a la platja, cada cop queden menys espais on poder anar de manera lliure", confessa un visitant emprenyat. "A mi em sembla bé pagar si això reverteix en el "medi ambient", però si és per omplir les arques municipals, no em sembla correcte", ens comenta una altra visitant. A Torrelles de Llobregat denuncien la degradació de les Coves de Can Riera "Ja no cal ser un coneixedor del territori per trobar llocs especials, i sovint fràgils" ens comenta l'Eduard Plana, tècnic forestal i excursionista. Internet posa al nostre abast una gran quantitat d'eines per arribar allà on només arribaven quatre excursionistes o els visitants de la localitat. "L'efecte Instagram ha fet molt de mal", tal com diu l'alcalde de Torrelles de Llobregat, on es poden trobar les Coves de Can Riera, un espai perfecte per al "postureig". "La gent ve aquí a fer-se la foto, però si gires la càmera veus la cua que hi ha per fer-se exactament la seva foto", es lamenta Ignasi Llorente, alcalde de Torrelles de Llobregat. "La cosa va arribar a ser insostenible i la degradació de les coves i el seu entorn ens va obligar a prohibir-ne l'accés. Malgrat la prohibició, és molt comú trobar-hi gent". Vam tenir l'oportunitat de parlar amb dos visitants que, malgrat la restricció, decideixen endinsar-se en el camí que porta a les coves. "Hem vingut perquè molta gent que seguim a Instagram té una foto aquí. És un lloc on et pots fer una foto diferent, i també en volíem una", confessen els visitants. De vegades, els mateixos mitjans de comunicació hi contribuïm, fent inevitable l'atracció pels espais que es pretén protegir. És el cas del Clot d'Espolla, un paratge que s'inunda en èpoques de pluges amb aigua provinent del llac de Banyoles, i se'n fa molt ressò als mitjans. Hi crien uns crustacis molt peculiars, els triops, que ja van superar diverses extincions massives i van estar a punt de desaparèixer abans que l'espai en qüestió fos protegit del temut trepig i "altres activitats que s'hi practicaven, tals com el motocròs o el tir al plat, entre d'altres", ens comenta el Marc Fusellas. "Ara és un espai protegit, però no tant com voldríem". Al Clot d'Espolla hi crien uns crustacis molt peculiars, els Triops Segons el Marc, "tot el problema de la massificació i les conductes inadequades al medi ambient venen d'una mala educació mediambiental. Qui fomenta l'educació mediambiental? Els governs no acaben de sortir-se'n. Al no haver una cultura mediambiental, necessitem restriccions", i això és el què està passant. Els científics veuen l'apropament de la gent a la natura com una oportunitat perquè "la gent pugui aprendre què hi ha darrera la natura", tal com afirma Eduard Plana. "Si no la coneixes no la pots valorar, i serà qüestió de temps que aquesta nova fornada de gent que s'ha interessat per la natura prengui consciència i aprengui a respectar-la". Mentrestant, haurem d'acceptar restriccions orientades a la preservació dels últims hàbitats que tenim. "Necessitem la natura. Sense ella no seríem persones ni podríem tenir una societat com la que tenim", afirma Mireia Pecurull, investigadora del CTFC. En definitiva, som davant d'un problema que necessita la participació i el consens de tots els sectors implicats, de tota la ciutadania; som davant d'un repte urgent i indefugible que demana decisions valentes.

La massificació dels espais naturals en posa en risc la supervivència

El desconfinament ha provocat que moltes persones hagin anat a la natura per primer cop, sovint amb un gran desconeixement i amb actituds reprovables, i espais naturals que solien ser solitaris i silenciosos s'han convertit en espais massificats