A Catalunya, les projeccions assenyalen que, el 2050, un 35% de la població superarà els 65 anys, el doble que ara. Serà la conseqüència de l'arribada dels "baby boomers" a dalt de tot de la piràmide d'edat. Un percentatge que tensionarà l'estat del benestar i farà augmentar les situacions de solitud no volguda que, en el cas de la gent gran, han esdevingut una veritable epidèmia social. El debat sobre aquest escenari nou és urgent, però tant les administracions com la societat, que estigmatitza l'envelliment, el continuen ajornant. Natàlia Antúnez té 93 anys i és mestra de gimnàstica. Martí Teixidor en té 89 i no supera una profunda sensació de solitud després d'haver perdut la seva parella. Mercè Mas, amb 83, continua lluitant activament perquè es garanteixin els drets de la gent gran. I Paquita Tello, de 94 anys, té una demència profunda i viu en una residència pública. Són quatre exemples d'històries de vida i, també, d'envelliments diferents. Totes demostren que no parlem d'una etapa homogènia i que el poder adquisitiu i, de forma determinant, la salut, la condicionen. L'esperança de vida, que cada dècada és dos anys i mig més elevada, és un èxit social i científic, però també està provocant canvis en aquesta vellesa, amb moltes més dependències. L'augment de les malalties de llarga durada, com les demències, ha fet créixer la percepció que la gent gran és un col·lectiu només consumidor de recursos assistencials. I ha agreujat el que es coneix com a edatisme, una discriminació gairebé invisible, però molt habitual. A falta de resposta de l'administració, la societat ja duu a la pràctica nous models. És el cas de les fórmules alternatives noves a l'aïllament social, com el cohabitatge sènior, en què grups de persones planifiquen el seu envelliment comú. El reportatge s'hi acosta a través de l'experiència del grup Walden XXI que, imitant un model d'èxit a molts països del nord d'Europa, prepara una convivència conjunta en un antic hotel que han comprat a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.          Un reportatge de Mariona Bassa i Xavier Bonet Imatge: Bernat Suñé / Producció: Jèssica Montaner