"La glacera de Saúl", la lluita d'un camperol peruà contra el canvi climàtic, a "30 minuts"

Saúl Luciano és un agricultor i guia de muntanya de Huaraz, als Andes peruans. Fins fa tres anys, amb prou feines havia sortit mai de la seva ciutat, però hi va haver un fet que el va empènyer a travessar l'Atlàntic i plantar-se a Alemanya: el desgel de dues glaceres s'ha convertit en una amenaça per a la seva família, la seva casa i les tres hectàrees on cultiva patates, blat de moro i blat. I la causa d'aquest desgel té a veure amb l'escalfament global produït per les emissions de CO2 a l'atmosfera. Segons un treball de la Universitat de Texas que es va divulgar fa quatre anys, coincidint amb la cimera del clima que es va fer a Lima, el volum del llac Palcacocha, que és a 20 quilòmetres de Huaraz, s'ha multiplicat per trenta els últims 40 anys. I la causa d'aquesta crescuda és l'acceleració del desgel de les dues glaceres entre els cims de l'Alpamayo, el Chopicalqui i el Huascarán, a la serralada Blanca. La seva anada a Alemanya el 2015, acompanyat pels activistes de l'ONG Germanwatch, va ser per denunciar l'empresa elèctrica RWE, al·legant que les emissions de CO2 de les seves centrals tèrmiques poden produir el col·lapse de les dues glaceres, amb el perill d'allaus i la inundació de la ciutat de Huaraz i el seu entorn. És la lluita de David contra Goliat, que posa cara i veu als milions de persones anònimes del món sencer que ja pateixen els efectes del canvi climàtic. És el crit contra la injustícia que, pel Saúl, representa que paguin les conseqüències de l'escalfament global els que menys han contribuït a provocar-lo. Segons la revista científica "Canvi climàtic", basant-se en un estudi de l'any 2013, RWE és un dels contaminadors més grans globalment i, per tant, un dels principals responsables del retrocés de les glaceres andines. Concretament, l'estudi estimava que l'elèctrica alemanya era la responsable del 0,47% de totes les emissions de gasos que provoquen l'efecte hivernacle. El reportatge "La glacera de Saúl" explica la lluita de Saúl Luciano per aconseguir que RWE pagui el 0,47% de les obres de drenatge de l'estany que recull l'aigua de les glaceres i de modernització de la presa per impedir que el desglaç acabi en un desastre. Es tracta de només 20.000 euros, una quantitat insignificant per a una empresa que factura uns 33 milions d'euros anuals i que defensa que ha invertit milions d'euros en millores, però establiria un precedent molt interessant de cara a futures demandes per haver contribuït a l'escalfament global. El Tribunal Regional de Hamm ha admès a tràmit la demanda i ara mateix s'està a l'espera que els experts seleccionats pel mateix tribunal determinin si l'activitat de l'empresa està produint el desglaç de la glacera de Saúl. El cas de les glaceres dels Andes és un dels exemples del que pot representar l'escalfament global del planeta. La 24a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que es fa a Katowice, a Polònia, del 3 al 14 de desembre, debatrà la limitació de la pujada de temperatures a 1,5 graus centígrads, un fet que requeriria "canvis sense precedents" a tots nivells. Al ritme actual, la barrera d'1,5 graus es podria superar entre el 2030 i el 2052, i impedir-ho comportaria fer canvis ràpids, d'abast mundial i sense precedents, des del consum d'energia fins a la planificació urbana, i unes retallades d'emissions molt més dràstiques. Si no és així, els efectes sobre els ecosistemes i la vida a la Terra seran catastròfics. Un reportatge de: Christian Jentzsch Imatge: Harald Schmuck, Paul Faltz, André Wawro Una producció de: Facts &amp; Pictures Media