El bitcoin i les criptomonedes han esdevingut un fenomen social, sobretot entre els més joves. El 12% de la població adulta a Espanya ja posseeix alguna mena de criptomoneda, segons el Banc d'Espanya. Un fenomen que s'ha gestat durant la pandèmia i a plataformes com YouTube, Instagram i TikTok, on gurus de tots colors ensenyen els secrets del món cripto, i en molts casos, la seva vida de luxes gràcies al diner fàcil que hi guanyen. El fenomen genera esdeveniments massius com el de Badalona (al qual van assistir 9.000 joves) o la Bitcoin Week de Miami, on un equip del programa va viatjar a la gran fira mundial d'inversors, on es palpa la febre de la criptomoneda. L'equip  ha viatjat també al Salvador, on el bitcoin és ja moneda de curs legal, i ha recollit les advertències de directius del Banc Central Europeu sobre l'alt risc d'invertir en uns actius, afirmen, "tan perillosos com les hipoteques subprime", d'infausta memòria.

Gairebé tothom té un familiar, amic o conegut que inverteix en criptomonedes, amb pocs o molts diners. L'augment del preu del bitcoin durant la pandèmia va fer que moltes persones s'interessessin per un món que fins fa poc era desconegut per a la majoria de la població. Ara es pot sentir parlar d'aquest tipus d'inversions en un cafè o al gimnàs, converses que podrien ser dignes de la pel·lícula "El llop de Wall Street".

Aquests nous inversors ja no porten corbata i  poden ser mecànics, metgesses o dependents de supermercat.  A través de diferents històries es descobreix com moltes persones han fet un canvi a la seva vida comprant i venent criptomonedes, especulant amb actius digitals (NFT) o convertint casa seva en una "mineria",  havent invertit molts diners en la maquinària per generar nous bitcoins.  

Però per què ja hi ha més persones a Espanya invertint en criptomonedes que no pas en un producte més segur i amb més trajectòria com un bo del tresor? La narrativa que acompanya el bitcoin com una manera de fer diner fàcil gràcies a les seves grans fluctuacions, obviant els potencials riscos, ha calat molt entre els joves, que havent crescut entre dues crisis, tenen poques esperances en un mercat laboral precari al qual cada vegada els és més difícil accedir.

Esdeveniments com el de Badalona, amb l'assistència de més de 9.000 joves, simbolitza l'atracció de tota una generació per aquest món. Actes on s'empra una forma de fer i una dialèctica que ve directament dels Estats Units, on en grans convencions com la Bitcoin Week de Miami, la fira més gran de la indústria, s'expliquen les meravelles de les criptomonedes i com pujaran fins al milió de dòlars el 2030. Tot plegat, en contraposició al diner tradicional com l'euro o el dòlar, del qual presagien la fallida a causa de la mala praxi dels bancs centrals. 

Però el fenomen del bitcoin no només ha esclatat en grans convencions. A ciutats com Miami, les criptomonedes són cada vegada més presents. El món de l'esport n'és un bon exemple, i fins i tot estadis de l'NBA com el dels Miami Heat ara tenen nom d'empreses de criptomonedes, igual que el de Los Angeles Lakers. Fins i tot el mateix Barça va rebutjar un acord amb una empresa de criptomonedes com a patrocinador principal de la seva samarreta.

Dins el món del bitcoin, també s'idolatra l'exemple del Salvador, com a nació abanderada d'una revolució a l'adoptar el bitcoin com a moneda de curs legal, és a dir, que tots els comerços l'han d'acceptar. El programa "30 minuts" ha estat testimoni al Salvador de com funciona el primer país que té una criptomoneda per llei.

Un reportatge de: Iván Gutiérrez i Francesc Pou
Imatge: David Bou
Producció: Jordi Campàs  i Hanneke Van Spaandonk
Muntatge: Papitu Serrahima