"Hem de buscar fórmules per poder subsistir en un món globalitzat que cultivi la diversitat, regeneri hàbitats i reconstrueixi els paisatges que s'han destruït"

L'agricultura, en els últims anys, igual que el món global, ha patit una transformació brutal. Aquesta transformació, anomenada globalització, ha fet que la gent hagi desconnectat del camp, del que té més a prop, del que abans l'alimentava, d'aquells costums, plats o menjar que eren tan típics com culturals o temporals. La idea de disposar de tot tipus d'aliment, en tot moment i en qualsevol lloc, és una idea oposada al que realment representa el camp i la vida rural. De fet, segurament la "agroparaula" que defineix millor la globalització és "monocultiu", amb tots els avantatges i els inconvenients que comporta. La simplificació dels processos, l'homogeneïtat del producte, l'estandardització del consum, la internacionalització massiva de tot plegat, fa que la diversitat, la biodiversitat i allò que tenim més a prop perdi valor, perdi el nostre interès per conservar. Per a Ernest Mas Barrabeig, l'agroecologia és "connexió total amb el terra, el territori, la cultura, el medi ambient, amb el que produeixes, el que menges, la societat. I aquesta és la transició difícil, tornar-t'hi a connectar i, a més, ser igual de productiu que el que era aquella agricultura tan desconnectada" (Reportatge "La pagesia que ve") El camp es buida de gent, es buida de la seva activitat, també d'aquella cultura que era tan arrelada, d'aquelles varietats tan ben conservades, d'aquella màgia que feia dels llocs, llocs singulars, propis, tan diferents uns dels altres. El camp es buida de pagesia amb aquella idea que alguns dels creadors de polítiques tenen que el que es necessita és ser més competitiu per competir, estandarditzar processos i crear aliments a qualsevol preu. Ser més grans i millors, ser més industrials i poder arribar arreu del món, per poder ser més globals i potents, amb la idea d'"al capdavall només són aliments", "al capdavall els pagesos sempre es queixen", "al capdavall podem anar a comprar menjar les 24h del dia". Reflexió per a aquells o alguns dels creadors de polítiques. "Ser més competitiu per competir? Contra qui competim? Contra nosaltres mateixos?" Han reconstruït l'hàbitat de les abelles, intercalant plantes florals enmig dels cultius. Això afavoreix que hi apareguin insectes beneficiosos que, en cas de plaga al cultiu hortícola o la verdura, es pugui controlar de manera natural (Reportatge "La pagesia que ve") Per mi, el veritable valor de qualsevol activitat no és que tingui valor ben lluny d'on es produeix; el veritable valor és que el que produeixis s'acabi consumint i valorant el més a prop possible. Que l'impacte positiu es quedi on s'ha creat l'impacte. I que aquest impacte mediambiental, en crear-se, també pugui ser positiu. Tenim la idea que si exportem ben lluny, que si venem a països com més llunyans i exòtics millor, tenim més capacitat i som millors. Per mi, és totalment al contrari. Això significa canviar i anar contra el sistema? No! Significa donar valor a allò en què creus, intentar treballar d'una manera coherent amb el que creus, intentar buscar amb imaginació fórmules per poder subsistir a un món globalitzat podent cultivar la diversitat, podent regenerar allò que has heretat o t'han deixat prestat, com la terra que trepitges. Significa tornar a regenerar hàbitats, tornar a crear paisatges que, per seguir un model que busca resultats, s'han destruït i ara toca reconstruir. Sense deixar de tenir present, alguns dels molts avantatges que ens dona l'actualitat i el moment que estem vivint. Hem avançat molt, però també és innegable que hem retrocedit en moltes altres coses. No significa tornar a començar, significa equilibrar l'equació. Amb ciència, amb respecte, amb consciència, amb empatia, amb calma i molt esforç. Han deixat de llaurar per mantenir la microbiologia del sòl en bon estat. Fan proves amb diferents cobertes vegetals per preparar la terra abans de la sembra (Reportatge "La pagesia que ve") És cert que també significa somiar, però sense somnis, sense lluitar per ells, difícilment passen a convertir-se en realitat. Les evidències, i ja no només les científiques, sinó les que comencem a palpar i veure dia a dia, cada cop més, cada vegada més freqüentment i més a prop d'on som, són que el ritme de desgast planetari farà que l'ambient en el qual vivim sigui cap cop més complicat. L'agricultura, la pagesia, el món rural, té algunes de les eines per poder fer un canvi. La societat només ha de canviar i apostar per fresc, temporada, proximitat, diversitat, cultura, responsabilitat i estima, molta estima a un sector que necessita sentir-se estimat per donar el millor d'ell mateix i donar el millor dels seus fruits a la societat. Alumnes d'un màster de la Universitat de Barcelona visiten les plantacions de Verdcamp Fruits en una visita guiada per Ernest Mas Barrabeig (Reportatge "La pagesia que ve") No sé si el canvi és possible, però sense pagesos, sense pageses, sense ramaders, pescadores, sense tota aquesta gent del món rural, el món serà cada cop més avorrit, menys bonic, menys divers i difícilment sostenible en el temps. Hem de tornar a equilibrar l'equació, perquè "equilibri" és la millor paraula que defineix la sostenibilitat. Hem de mirar al futur amb força, pensant en el present i tenint en compte l'ensenyança del passat. Hem de mirar al futur amb ganes que passi allò que hem somiat, i com a pagès, he tingut molts somnis trencats, però n'hi ha un que està intacte: somiar amb una pagesia estimada, forta, plural i coherent amb el seu territori, la seva gent, la seva cultura, i que aquesta cohesió sigui un referent mundial. Que pugui ser aquell punt verd o, més ben dit, multicolor i divers, però sa i sostenible de globalització.