Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Empresonat i torturat durant 14 anys

"Guantánamo, la fi d'un malson", al "30 minuts"

Durant molts anys, Mohamedou Salahi, un pastor de camells maurità que va fer carrera a Alemanya, va ser considerat un dels terroristes més perillosos del món perquè se'l va relacionar amb els atemptats de les Torres Bessones de Nova York, l'11 de setembre del 2001.

El seu malson comença quan és segrestat al seu país i empresonat 14 anys a la presó militar de Guantánamo, on va ser torturat sota el brutal procediment de l'"interrogatori especial" perquè confessés la seva participació en aquells atemptats. Una tortura que es va allargar molts anys, fins que el jutge va declarar-lo innocent.

Per als seus captors, Salahi és una persona intel·ligent i hàbil i sabia perfectament el que feia des que va ser detingut. Per a Sydney, l'analista principal del cas del Mohamedou a Guantánamo,

"Salahi es feia amic de tothom. Tenia un tracte molt fàcil; era agradable parlar-hi. I també era molt manipulador. Era un geni, de debò. Però allò era justament el que buscava Bin Laden, i ell va fer exactament el que Bin Laden volia que fes. Ho va fer. Va reclutar tres dels quatre segrestadors. Els va reclutar: va reclutar Ziad Jarrah, Mohamed Atta i Marwan al-Shehhi per a Al-Qaeda per als atemptats de l'11 de setembre. Ho va fer ell. Jo n'estava segura al cent per cent."

El que va relacionar Mohamedou Salahi amb els atemptats del Wall Trade Center de Nova York era que a començaments dels anys 90, va viatjar a l'Afganistan des d'Alemanya i es va allistar als mujahidins d'Ossama bin Laden, com ho va fer un cosí seu. En aquell moment, els mujahidins rebien suport dels Estats Units per lluitar contra el govern afganès, que tenia el suport de la Unió Soviètica. Al cap de sis anys, el Mohamedou era a casa seva, a Alemanya, i va rebre una trucada al telèfon. Era el seu cosí, que li trucava des del mòbil d'Ossama bin Laden. Allò va disparar totes les alarmes a la CIA. Els serveis de seguretat alemanys, pressionats pels americans, van començar a seguir el Mohamedou i a fer preguntes als seus amics alemanys. Salahi deia:

"Jo creia que allò era una bona causa. Però quan vaig anar a l'Afganistan, vaig veure amb els meus ulls que no ho era. Allà hi havia una guerra civil i jo no hi havia de participar. Vaig tallar tots els lligams amb aquella època. Aquell capítol de la meva vida va quedar tancat. Vaig deixar de llegir revistes, no vaig mirar més aquelles publicacions, no vaig seguir res més. I no hi tenia amics. Vaig tallar tots els contactes, qualsevol mena de contacte. Es va acabar."

Mohamedou Salahi en el moment de posar-lo en llibertat
Mohamedou Salahi en el moment de posar-lo en llibertat

El Mohamedou va tornar a Mauritània i mentre era allà, hi va haver els atemptats de l'11 de setembre del 2001. Totes les persones que havien tingut algun lligam amb Al-Qaeda es van convertir en els sospitosos principals en la recerca de culpables que es va fer arreu del món. El novembre del 2001, el Mohamedou va ser detingut i lliurat als nord-americans, i va acabar a Guantánamo.

A Guantánamo van encarregar la seva acusació al fiscal Stuart Couch, un seguidor del Partit Republicà i cristià fervent. Sense que Couch ho sabés, l'equip d'interrogadors va posar Salahi en una cel·la d'aïllament, petita i sense finestres, on se'l va interrogar dia i nit, sense parar. Al seu llibre, el Mohamedou diu que el pitjor era el torn de nit. En aquell torn hi treballava un home alt i ferm, vestit amb una granota, un passamuntanyes i ulleres de sol: el senyor X. Salahi explica:

"Em tancava a la nevera cada nit, em posava grillons quan jo estava cargolat a terra sense res; engegava uns llums estroboscòpics. A més a més, posava música molt forta durant tota la nit, com ara l'himne nord-americà tota la nit. No sé per què ho feia. Me'l sé de memòria: "O say, can you see..." I això, una vegada i una altra. Et penses que ploraré? Jo no sé plorar. Estàs perdent el temps, mirant-me així."

El seu torturador, el senyor X, així ho confirma

"Crec que segurament ja havia passat el punt que no podia plorar, de tanta por que tenia. Crec que es devia pensar que estaven a punt de matar-lo. Li sortia sang del nas. Tenia els llavis inflats, tallats i plens de sang. Tenia un ull de vellut molt inflat... Jo he viscut amb aquesta veritat tan desagradable durant disset anys."

Aquesta situació va allargar-se mesos i anys, fins i tot, i les tortures es van anar fent més sofisticades, com ara l'amenaça de segrestar  la seva mare i empresonar-la a Guantánamo, i la possibilitat que la violessin. Al final van aconseguir trencar la seva resistència i va confessar la versió que els interrogadors volien sentir. Però, amb els mètodes especials d'interrogació que havien fet servir, la confessió es podria utilitzar en un judici? La prova del polígraf era una oportunitat de contraatacar. Ell podria explicar la seva veritat, la seva versió alternativa a tot el que l'havien obligat a confessar, i que el detector de mentides decidís. I Salahi conclou:

"El polígraf va dir que jo era innocent. Van rebutjar el resultat de la prova. Van dir: 'No és correcte.' De manera que hi van tornar; van fer una altra prova del polígraf, però el resultat va ser el mateix. Així es va acabar."

Al final, un jutge federal va examinar les proves sobre que Salahi havia reclutat els segrestadors dels atemptats de l'11 de setembre. No li van semblar concloents i el jutge va ordenar que l'alliberessin.

Avui, Salahi és un home lliure que vol començar una vida nova, amb la parella, una advocada nord-americana especialista en drets humans que viu i treballa a Berlín. Exonerat per dos tribunals dels Estats Units de tots els càrrecs que se li imputaven, intenta que li concedeixin un visat per anar a viure amb ella a Alemanya, però, per al Ministeri de l'Interior d'aquell país, el Mohamedou encara representa "una amenaça per a la seguretat d'Alemanya". L'any 2015 va publicar el llibre "Guantanamo diary" del qual aquest any s'ha fet la pel·lícula "The Mauritanian", que recull l'experiència que va viure aquells anys de captiveri.

El reportatge del "30 minuts" "Guantánamo, la fi d'un malson", que s'emet aquest diumenge, 19 de setembre, és fruit de dos anys d'intensa investigació periodística, per identificar i trobar els seus segrestadors i torturadors. Alguns encara creuen que és culpable, però uns altres es miren la seva víctima d'una altra manera. Vint anys després d'aquells atemptats que van ser la guspira que va encendre el foc de la guerra de l'Afganistan, volem aprofundir en la part més fosca d'aquella guerra global contra el terrorisme, personificada en el cas de Mohamedou Salahi, per saber com la va viure i com s'ha enfrontat al seu pitjor malson i si algun dia podrà superar el que va viure a Guantánamo.

Un reportatge de: John Goetz i Ben Hopkins

Imatge: Jörg Gruber i Volker Tittel

Producció: Olaf Jacobs

Una coproducció de Hoferichter&Jacobs i l'NDR

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut