Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"30 minuts": "Fugir és delicte"

Fugir o no fugir, aquesta és la qüestió

A Catalunya, la meitat dels dies de l'any hi ha algun conductor que fuig sense ajudar les víctimes després d'haver provocat un accident a la xarxa interurbana. Quines implicacions morals hi ha darrere de la decisió de fugir en aquestes circumstàncies? Ester Busquets, professora d'Ètica i un dels testimonis del reportatge "Fugir és delicte" de "30 minuts", ens contesta en aquest article

El savi Sòcrates era del parer que "és millor patir una injustícia que cometre-la", però la màxima socràtica fa temps que fa aigües, precisament, a la terra ferma de les carreteres. Cada vegada són més els conductors que després de "cometre una injustícia viària"  fugen del lloc de l'accident sense prestar l'ajuda necessària a les víctimes. El filòsof grec sostenia que qui practica la injustícia no pot ser feliç fent mal als altres, i, al mateix temps, perjudica la seva pròpia humanitat.

 

"L'incivisme que hi ha a la carretera s'inscriu en una societat que està degenerant èticament i que s'està deshumanitzant. Es condueix en el fons de la mateixa manera que es viu la vida, i quan la vida la vius irresponsablement, et poses al volant també irresponsablement.", Ester Busquets, professora d'Ètica de la Universitat de Vic (Reportatge "Fugir és delicte")

 

Que el Codi Penal (2019) s'hagi vist empès a regular i sancionar l'obligatorietat de l'auxili a les víctimes no és cap guany social, sinó una evidència vergonyosa de la deshumanització que està patint la nostra societat i també de la seva infantilització; sembla que es prefereixi provar d'escapolir-se del càstig en comptes d'exercitar-se en l'autoregulació. Com menys importància té la pràctica dels valors ètics més necessària és la regulació jurídica per garantir la convivència. No oblidem que l'ètica apel·la al propi convenciment i no a la por o la pressió externa. Per això és més important i eficaç destinar esforços a educar èticament la societat que a castigar-la. Tanmateix quan l'educació falla és necessària la sanció, perquè altrament la vida social no seria possible.

 

Ciclistes, motoristes i vianants són les víctimes més freqüents dels sinistres amb fugida (Reportatge "Fugir és delicte")

 

És curiós observar com la nostra societat exigeix comportaments ètics a la ciutadania, però paradoxalment les persones se socialitzen mitjançant models d'egoisme racional, que estan àmpliament acceptats. Expressions com "tu ves a la teva", "no t'emboliquis", "aquest no és el teu problema" formen part de les converses habituals. L'egoisme racional sosté que l'individu té dret a viure per si mateix i no està disposat a sacrificar-se pels altres, ni espera que els altres ho facin per ell. La generositat, l'ajuda... només es destina als més pròxims i a aquells a qui ve de gust. Aquesta manera de relacionar-se condueix a la priorització del propi interès (individualismes) i a la indiferència envers els altres. Aquests models de socialització tenen l'efecte de la bola de neu, en el sentit que es comença per deixar de saludar el veí i s'acaba abandonant les víctimes als vorals de la carretera.

 

"Qui marxa és perquè té por que descobrim que va conduint havent consumit alcohol o drogues, que descobrim que va conduint sense punts, té por que descobrim que va conduint sense assegurança amb el vehicle. És a dir, la por és un element molt característic d'aquest tipus delictiu.", Rafa Aguilar, cap Àrea Central d'Investigació d'Accidents (Reportatge "Fugir és delicte")

 

La normalització de la teoria de l'egoisme racional ha capgirat d'una manera preocupant els fonaments de l'ètica. La responsabilitat sempre ens obliga a preguntar-nos què li passarà a l'altre si jo no actuo, és a dir, quines conseqüències pot patir l'altre si no responc al seu crit d'auxili des de l'asfalt. La pregunta que es fan els conductors que fugen del lloc de l'accident és a la inversa:  què em passarà a mi si actuo? Em multaran? Em poden enviar a la presó? Perdré prestigi a les xarxes socials? L'altre ja no és algú a qui cal ajudar sinó algú que fa nosa i cal evitar perquè ve a complicar-me la vida. En aquest model la prioritat se centra en el propi benestar, i no s'està disposat –bàsicament per covardia– a acceptar cap conseqüència a causa de l'altre. És com si ens haguéssim cansat del deure de tenir presents els altres i per això augmenten les fugides en accidents de trànsit. Tanmateix una societat que no és capaç de proporcionar a la ciutadania raons profundes per no fugir, per respectar-se entre si, no aconseguirà –per més lleis sancionadores que aprovi– resoldre el problema dels conductors que s'escapen. Fugir o no fugir? La qüestió no és gens banal, perquè més enllà que hi ha en joc la vida de moltes persones, també hi ha en joc, com recordava Sòcrates, la nostra pròpia humanitat.

 

El 4 de desembre del 2015, un cotxe que circulava en direcció contrària a la ronda del Mig de Barcelona va xocar frontalment amb la moto de l'Olga: "Em venien cotxes per darrere que em podien atropellar, també. Vaig haver de sobreviure diverses vegades. Em feia la sensació que havia fugit. Alguna cosa estava passant, perquè no venia. Venia molt gent, però no venia ell.". El conductor del cotxe no va anar mai a judici (Reportatge "Fugir és delicte")
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut