Els rastres del despoblament rural a la Catalunya interior

El primer contacte que vaig tenir amb un poble despoblat per a aquest reportatge va ser a la Febró (Baix Camp). L'havia escollit després de mirar estadístiques de població i de saber que era un municipi on hi havia més ingressos per pensions que per rendes del treball. M'hi vaig traslladar en cotxe des de la redacció del "30 Minuts" i pel camí ja vaig comprovar la difícil comunicació per carretera de les muntanyes de Prades. Vaig arribar-hi un dia assolellat d'hivern. No hi havia ningú. Ni cap indici que hi hagués cap veí. Després de passejar-hi una bona estona i fer algunes fotos, vaig arribar a la conclusió que sí, que allò devia ser el que més s'assemblava a un poble despoblat. Quan ja estava a punt de marxar va arribar un cotxe i el vaig abordar. El conduïa un home que no vivia a la Febró però hi tenia casa. Ell em va posar al dia. Al municipi hi constaven 42 empadronats però en realitat només hi vivien deu persones! I era difícil trobar-los perquè al matí estaven al camp o els més grans tancats a casa. Encara quedava una trucada a l'alcalde per quedar un dia i conèixer els veïns, però tenia clar que seria un bon exemple per al reportatge de fins a quin punt pot arribar el despoblament rural començat el segle passat, quan va tancar l'escola fa 50 anys. La prospecció també ens va portar a d'altres municipis com Fígols (Berguedà) o Prades de la Molsosa (Solsonès), que aportaven aspectes particulars del despoblament com la desindustrialització a les zones mineres o als nuclis agrícoles disseminats. Fins i tot vam estar a punt d'incloure Piqueras (Guadalajara), un municipi molt lligat a Catalunya perquè molts dels seus fills van immigrar-hi. Avui viu més gent de Piqueras a Catalunya que al mateix poble. Però al final no els vam poder incloure perquè no hi podíem dedicar més dies i per les limitacions de durada del reportatge. A l'agost, els carrers de Prat de Comte (Terra Alta) s'omplen de gent Sí que tenia clar, des del principi, que Prat de Comte (Terra Alta) seria el fil conductor, perquè des del 2015 que lluitava contra el despoblament. Havia aparegut al Telenotícies i en un documental fent crides perquè vinguessin famílies al poble i evitar de tancar l'escola. Per això, un equip del programa vam reservar-nos un cap de setmana d'agost per gravar la festa major del poble, d'especial nomenada per les curses que hi fan. Vam conèixer un Prat de Comte calorós per la temperatura, però també amb molt caliu per l'ambient de festa que es vivia als carrers plens de gent. No semblava que hi hagués cap problema de despoblament. Calia anar una mica més enllà de les aparences per descobrir que la majoria de la gent en realitat vivia fora i només hi venia uns dies cada any per la festa major. Al febrer, quan hi vam tornar entre setmana, Prat de Comte era una altra cosa. Les últimes famílies que hi havien anat a viure seguint la crida que havia fet el poble havien marxat i l'escola tornava a estar en perill. Però l'Ajuntament no es resignava i continuava la lluita amb una nova crida: s'oferia casa i també feina, la gestió de l'alberg municipal. Tot i les circumstàncies difícils, Prat de Comte ens va obrir les portes, només amb una preocupació: que no deixéssim malament el poble. Guimerà (Urgell) el vaig escollir perquè és tot el contrari al que es pot esperar d'un poble en perill de despoblament. És força gran, té atractiu turístic, feina agrícola, serveis, està ben comunicat... però els joves marxen del poble. Si l'escola es manté és gràcies a l'arribada d'immigrants. A tots els municipis, la Febró, Prat de Comte i Guimerà hem trobat gent que s'estima el seu poble, fins i tot s'hi va decidir marxar-hi. I un canvi de mentalitat, ara ja no es pensa com fa uns anys que el millor per als joves sigui marxar a la ciutat. És un principi per començar a lluitar contra el despoblament. Aquesta era la història, però el confinament va capgirar el calendari del reportatge que s'havia d'emetre al març. Després de dos "30 Minuts" dedicats al coronavirus i al seu impacte a les residències, hem pogut reprendre "Despoblats". No sense tornar a Prat de Comte per actualitzar la situació amb l'agradable sorpresa que dues famílies amb fills petits s'hi han instal·lat.

Els rastres del despoblament rural a la Catalunya interior

El primer contacte que vaig tenir amb un poble despoblat per al reportatge ens vam trobar que no hi havia ningú, cap indici que hi hagués cap veí. Al municipi hi constaven 42 empadronats però, en realitat, només hi vivien deu persones