Els abocadors de residus de Catalunya, al límit

A Catalunya, a principis dels anys 90, es generaven prop de 2 milions de tones de residus. Una època en què encara hi havia centenars d'abocadors il·legals. Segons dades oficials, 1.886. 30 anys més tard, les instal·lacions on portem les escombraries s'han regularitzat i a Catalunya ara tot són abocadors legals (o dipòsits controlats), dels quals n'hi ha 23. Les infraestructures de gestió han fet un salt endavant indiscutible, però la quantitat de residus s'ha duplicat. Hem arribat als 4 milions de tones, que equivalen a 1,4 kg de brossa per català al dia. El problema principal és que, de tota aquesta brossa, el 34% continua anant a algun dels abocadors controlats que hi ha repartits per Catalunya. Són abocadors que en determinats casos comencen a trobar-se al límit de la seva capacitat, amb una data de clausura pròxima. És el cas de Girona, on, al problema de l'abocador de Vacamorta (que s'haurà de buidar per ordre judicial), s'hi afegeix l'anunciat tancament de dipòsits controlats com el de Lloret o Solius. El reportatge del "30 minuts" "Homo residuus" aborda el futur de la gestió de la brossa. Evolució de la gestió de residus de rebuig destinats a dipòsit controlat En paraules del que fins al juny del 2021 era el director de l'Agència Catalana de Residus, Josep M. Tost, "el país haurà de decidir si posa abocadors perquè, per desgràcia, en fan falta. I no serà una decisió fàcil, que el pròxim govern haurà d'assumir perquè hi ha pressa. Són decisions que no agraden a ningú, però s'han d'assumir. El país necessita infraestructures de residus. La gent no vol plantes de triatge, la gent no vol abocadors, la gent no vol tantes coses, però el país les necessita. Per tant, s'hauran de prendre decisions amb molt de diàleg, amb consens, explicant-ho a la ciutadania, però, per desgràcia, generem residus i no és tan fàcil de canviar els hàbits". L'abocador del Berguedà i l'efecte del porta a porta Abocador de residus del Berguedà Al Berguedà el 2018 es va introduir el sistema del porta a porta per recollir els residus urbans. Gairebé de forma automàtica això va repercutir en l'abocador. Josep Lara, president del Consell Comarcal, ho explica, "aquí estàvem al voltant de 20.000 tones a l'any. Ara ho hem rebaixat pràcticament a la meitat. Estem parlant de 8.000, 9.000 tones, 10.000 tones a l'any. És contundent". La comarca actualment és la primera de Catalunya en recollida selectiva, amb un 68%, una xifra que compleix amb 15 anys d'antelació amb l'objectiu europeu per al 2035, situat en el 65%. Això després de ser els sisens per la cua fins al 2014. Josep Lara té clar que cal el que li diria a qualsevol alcalde que es plantegi introduir el sistema: "Potser passarem uns mesos que la gent ens criticarà. És un canvi radical de vida però, a la llarga, els resultats són bons. No arribàvem al 30% de reciclatge i hem passat al 80%. Per tant, les dades demostren que paga la pena l'esforç. S'ha de passar per uns mesos de crítica, però al final surt a compte. Només cal que la gent entengui que és un canvi de costums." La incineració no és l'alternativa Incineradora de Sant Adrià de Besòs Si l'abocador s'empassa el 34% de tot el rebuig, les 4 incineradores catalanes s'encarreguen de cremar-ne un 18% addicional: 750.000 tones a l'any. La de Sant Adrià de Besòs en "gestiona" gairebé la meitat. Una gestió que consisteix a cremar el rebuig i aprofitar l'energia per generar aigua calenta i electricitat. Per això la incineradora fa temps que oficialment es va rebatejar com a planta de valorització energètica. Inaugurada el 1975 amb tres forns, la instal·lació continua a ple rendiment a un 90-95% de la seva capacitat, tot i les crítiques de grups ecologistes i veïns per la contaminació de l'aire. Pensant en el futur, Tersa, l'empresa que gestiona la planta, acaba de canviar el sistema de filtres amb un nou sistema catalític per reduir els òxids de nitrogen. És una millora important, però contaminar, continua contaminant encara que sigui menys. I de CO2 també n'emet, de fet n'emet el triple per quilovat d'energia que les plantes de cicle combinat del costat, que generen electricitat cremant gas natural. Per tots aquests motius, en un futur la instal·lació hauria d'anar perdent protagonisme, almenys segons els plans actuals de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana, propietaris de la major part de la instal·lació. "Hem de ser capaços d'imaginar-nos una incineradora que vagi tancant els seus fons gradualment", afirma el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Eloi Badia, "i perquè això passi, com que tenim els abocadors limitats, només podem millorar en recollida." Forn de la incineradora de Sant Adrià de Besòs El cap de prevenció i residus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Víctor Mitjans, afegeix: "Nosaltres, com a Àrea Metropolitana, tenim en el programa estratègic que procedirem al tancament de la incineradora sempre que això no impliqui un increment dels residus abocats. Ho tenim al nostre full de ruta. A mesura que vagi augmentant el nivell de recollida selectiva, anirem renunciant a la incineradora, perquè és de justícia, perquè Sant Adrià ha estat suportant una instal·lació de tractament de residus durant pràcticament mig segle. A més, és millor buscar alternatives que no pas seguir cremant els residus, que al final vol dir abocar-los a l'atmosfera, i això vol dir incrementar la càrrega de gasos d'efecte hivernacle que estem emetent." De fet la incineració com a forma d'eliminar la brossa és totalment contrària al principi de l'economia circular. L'ambientòleg Sergio Sastre ho deixa clar: "Si tu vols que el plàstic torni a ser plàstic, o vols que el metall torni a ser metall, o vols material per fer plaques solars, necessitaràs materials que ara mateix denominem residu i que no ho haurien de ser. En una situació com aquesta, la incineració hauria d'estar totalment fora de l'equació." Una responsabilitat compartida Operaris destrien el contingut de les bosses de brossa Es parla poc, massa poc, de la responsabilitat de l'administració i les empreses a reduir allò que arriba a la incineradora o a l'abocador. El més habitual és traslladar la culpa a la ciutadania. És veritat que encara hi ha massa gent que no separa la brossa. De fet, una anàlisi del que la gent llença al contenidor gris, el rebuig, dona un resultat esfereïdor. El 90% el podrien haver dipositat en algun dels contenidors de colors i no s'ha fet. Aquesta seria la feina dels ciutadans, però aquests ciutadans tampoc han decidit com s'han dissenyat els envasos o en molts casos tampoc tenen gaires alternatives per consumir de forma diferent. El problema és que fins ara la legislació no ha volgut regular aspectes com la reciclabilitat, o tampoc s'ha volgut fer responsable de la gestió dels seus productes en sectors com la moda, els mobles, els bolquers, les tovalloletes o els matalassos. Això és el que ha de canviar i sembla que ja forma part del redactat de la futura llei de residus catalana. "Crec que la nova llei de residus ha de ser una llei de prevenció, gestió i ús eficient dels recursos", afirma Josep M. Tost, i "per tant, hem d'incidir sobre el producte. La llei, en el seu esborrany, preveu crear impostos sobre diferents tipologies d'envasos o elements que, o no són reutilitzables o no són reciclables o no són compostables. Per tant, s'ha de crear un barem d'impostos penalitzant allò que es posa al mercat que és dificultós. Un exemple: es poden determinar impostos sobre productes naturals per tal de fomentar l'ús d'elements reciclables". Les peticions a la llei arriben també dels sectors ambientalistes. "Prevenció, reutilització, obsolescència i toxicitat. Que sigui una llei de residu zero. Volem que sigui una llei que realment garanteixi el dret a les persones consumidores a consumir sense generar residus i sense fer malbé la nostra salut", exigeix Rosa García, directora de Rezero, la fundació per a la prevenció dels residus. El residu zero, un pas més enllà A França hi ha una llei que obligarà les superfícies comercials de més de 400 m2 a tenir un 20% de l'oferta a granel Els ciutadans, a part de separar millor, també tenen una altra opció si la quantitat de residus que generen els semblen intolerables: Practicar un estil de vida residu zero, o mirar d'aproximar-s'hi gradualment. Comprar a granel, reutilitzar els envasos o escollir sempre productes compostables són les opcions. De fet, a la llei espanyola de residus, del residu zero només se'n diu que se'l fomentarà. "Ara mateix a la República Francesa hi ha al Senat una llei que obligarà les superfícies comercials de més de 400 metres quadrats a tenir un 20 per cent de l'oferta a granel. El Ministeri podria haver adaptat la llei francesa i haver-ho convertit en una llei estatal, també. Això no hi entra. Haurem d'esperar 20 o 30 anys perquè això sigui possible, segurament." es queixa la directora de Rezero. Per Esther Peñarrubia, que dona conferències sobre aquesta temàtica i personalment a casa és un cas exemplar, la decisió és clara: "Hem de ser conscients del poder que tenim com a consumidors. Bé, jo crec que tots tenim somnis i aquest seria un, que no hi hagués residus, aquest somni jo el tinc des de tota la vida. Llavors, crec que seria el motiu, aconseguir això, ja que no puc canviar el que fas a casa teva, però sí que puc canviar el que faig a la meva. Doncs començo per aquí."

Els abocadors de residus de Catalunya, al límit

L'actual ritme de generació de residus a Catalunya, 527 quilos per català a l'any, obligarà a buscar emplaçaments per a nous abocadors. El primer que s'ha de decidir de forma imminent serà a Girona