"El temps està boig" ("Wild weather: our world under threat"), de Justin Rowlatt
"EL TEMPS ESTÀ BOIG", A "30 MINUTS"

Hem tornat boig el clima, i no ens donarà treva

Una "cúpula de calor" al Canadà que fa cremar quatre milions d'hectàrees, inundacions amb 180 morts a Alemanya, pols tòxica a Corea del Sud, tifons que salinitzen el sòl i desplacen centenars de milers de persones a l'Índia, plagues de ratolins "en eixam" a Austràlia. Se'n diu crisi climàtica, i ha fet que el temps es torni boig

A finals de juny del 2021 una zona molt extensa del Canadà va quedar atrapada sota un fenomen meteorològic molt poc habitual. Una "cúpula de calor" sobre la Colúmbia Britànica va provocar -en un lloc habitualment fred- temperatures que fregaven els 50 graus. Dos mesos després, hi havia hagut al Canadà més de sis mil incendis que van cremar més de quatre milions d'hectàrees. Pobles sencers -com Lytton- van quedar arrasats en minuts, per un foc tan intens i tan ràpid que era impossible de combatre.

 

"Els arbres explotaven, els pals de telèfon també… La temperatura era altíssima. A més, semblava que darrere de qualsevol revolt podia aparèixer una muralla de foc", Gordon Murray, habitant de Lytton, Canadà

 

Hem arribat a un punt que el canvi climàtic pot arrasar poblacions senceres. Els mateixos incendis forestals acceleren el canvi climàtic. El que va tenir lloc a Sibèria, també a l'estiu, va emetre més de 800.000 tones de diòxid de carboni, un gas d'efecte hivernacle: més que les emissions anuals d'Alemanya. Aquest últim juliol ha estat el mes més calorós de la història. L'onada de calor de l'estiu passat, batejada com a Llucifer, va fer pujar els termòmetres a Itàlia fins als 48,8 graus, la temperatura més alta mai registrada al continent.

 

"Amb el canvi climàtic, aquestes temperatures tan altes poden arribar cada tres anys", Peter Stott, del Servei Meteorològic Britània, un dels millors experts mundials en canvi climàtic.

 

El perill de les fortes inundacions és una altra conseqüència del canvi climàtic (Reportatge "El temps està boig")
 

El sistema d'alerta dissenyat per Hannah Cloke a la Universitat de Reading (Regne Unit) pot preveure inundacions en qualsevol lloc d'Europa, amb una precisió sorprenent. El 9 de juliol passat va aixecar l'alarma sobre una zona molt extensa del nord del Rin, a Alemanya, amb previsions exactes sobre les hores de les inundacions i els rius que serien afectats.

En dos dies hi va caure tanta pluja com la que solia caure en dos mesos: milers de cases i negocis van quedar inundats, i hi van morir almenys 180 persones. Ni l'Estat ni els serveis d'emergències havien fet cas dels onze avisos rebuts.

 

"L'aigua va començar a pujar. Va ser terrible. No sabíem què fer. No ens podíem quedar a casa, però no teníem enlloc on anar. Com pot ser que l'aigua pugés tan de pressa? No ho enteníem", Sebia, afectada per les inundacions a Schuld, Alemanya)

 

Aquelles inundacions no eren un episodi anòmal: es van produir perquè l'escalfament global desestabilitza els nostres patrons climàtics. A tot el món. Aquest perill, que ja no es revertirà encara que s'aconsegueixi aturar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, fa que sigui essencial protegir les poblacions amb sistemes d'alarma i d'evacuació eficaços.

Aquesta crisi a nivell mundial també provoca un altre fenomen terrible: les migracions climàtiques. Les Nacions Unides preveuen que l'any 2050 hi podria haver 200 milions de migrants climàtics arreu del món.

 

Els incendis forestals incontrolables, les inundacions destructives, els ciclons devastadors o les greus sequeres, derivats del canvi climàtic, provoquen les migracions climàtiques (Reportatge "El temps està boig")

 

A les illes Sundarbans, al golf de Bengala, a l'Índia, ja és una realitat. L'elevació del nivell del mar i les tempestes tropicals han destruït gairebé totalment l'agricultura, en una zona on molts petits agricultors vivien del que els donava la collita. El maig de l'any passat un cicló va provocar-hi tal devastació que totes les plantacions van quedar destrossades. La inundació dels camps amb aigua salada farà que no es puguin conrear durant almenys cinc anys. Més de 100.000 persones han marxat de les Illes per trobar feina en un altre lloc.

 

"Les persones estan perdent la capacitat de resistir. No poden sobreviure a un cicló darrere l'altre. Això és pot fer una vegada. Quan hi havia un cicló cada 20 anys es podia resistir, però què has de fer quan el cicló es repeteix cada any?", Sunita Narain, directora general del Centre de Ciència i Medi Ambient, Nova Delhi

 

Les tempestes de sorra que arrosseguen partícules contaminants poden provocar greus problemes de salut (Reportatge "El temps està boig")
 

A les escoles de Seül, la capital de Corea del Sud, cal engegar cada matí els purificadors d'aire que s'han instal·lat a totes les escoles, a cada aula. Ho fan per la pols tòxica, una altra de les conseqüències del canvi climàtic: la combinació de tempestes de sorra i contaminació.

Quan el vent arrossega el núvol de pols des de Mongòlia a través de Xina i de Corea del Sud, aquest recull bilions de partícules contaminants microscòpiques emeses pels vehicles, les fàbriques i les centrals tèrmiques de carbó. Les partícules tòxiques que arrosseguen les tempestes de sorra nascudes a Mongòlia poden provocar greus problemes de salut, sobretot a les criatures.

 

Quan el nivell de partícules és molt alt, sovint els nens es queixen que tenen mal i diuen que no poden obrir els ulls o que els hi piquen. I si diuen que els entra la pols al coll, diuen que tenen picor i que no poden parlar bé", Jiyeon Lee, mestra, Seül, Corea del Sud

 

Però si calgués triar el pitjor continent per viure-hi els humans tenint en compte el canvi climàtic, seria Austràlia. Una part important del país ja és tan àrida i tan càlida que amb prou feines hi poden viure els humans. En els últims anys Austràlia ha patit la seva pitjor secada des de fa 50 anys i uns quants incendis forestals que van cremar una extensió com la de Gran Bretanya.

Quan va acabar la sequera i per fi va ploure, els agricultors van obtenir la millor collita de la història. Les sitges es van omplir de gra. Però aquesta combinació poc habitual de sequera i pluges havia desestabilitzat l'ecosistema: una plaga de ratolins de dimensions fins aleshores desconegudes va envair i devastar les granges, les cases, els cotxes. 

La població de rosegadors es va disparar, però el seu comportament també va canviar: van entrar en mode eixam.

 

"Es tornen més agressius entre ells I també més agressius contra altres animals, incloent-hi els humans. Fixeu-vos que quan ens hi acostem no s'escapen. Fins i tot se t'enfilen pels pantalons. Això no significa que vulguin atacar, però sí que han perdut la por", Steven Belmain, Institut de Recursos Naturals, Universitat de Greenwich

 

L'única manera d'acabar amb la plaga de ratolins va ser cremar tots els sacs de gra acumulats d'aquella gran collita. Unes pèrdues enormes que les assegurances no van cobrir, com tampoc no cobreixen gairebé enlloc els riscos associats a fenòmens meteorològics extrems.

 

L'augment de les temperatures incideix en l'abast i la quantitat d'incendis forestals, els quals emeten a l'atmosfera tones de diòxid de carboni, un gas d'efecte hivernacle (Reportatge "El temps està boig")
 

"El temps està boig" analitza també altres fenòmens derivats de la crisi climàtica en tot el món.

Si la temperatura de la Terra pugés dos graus, 189 milions de persones, sobretot a l'Àfrica, no tindrien prou menjar per sobreviure. Els països més pobres, que són els que menys han contribuït a la crisi climàtica, són els que més la pateixen.

 

"Hem arribat a un punt d'inflexió en la necessitat d'actuar davant del canvi climàtic. L'alteració del nostre clima i del nostre planeta ja és pitjor del que ens pensàvem i  avança més de pressa del que havíem previst", António Guterres, secretari general de les Nacions Unides

 

Aquests fenòmens climàtics extrems que hem vist en els darrers anys, en els darrers mesos, són l'avís més extrem que no podem seguir ignorant els avisos del planeta. Perquè la crisi climàtica ja no és una especulació, una possibilitat o una sospita: és una realitat que amenaça carregar-se la vida a la Terra tal com la coneixem, i el compte enrere ja està en marxa.

 

 

 

Un reportatge de Justin Rowlatt
Productor:  Matthew Hill
Productor executiu: Leo Telling
Editor: Karen Wightman
Un reportatge de Panorama – BBC

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut