El rei Joan Carles va rebre maletins carregats de dòlars del president del Kazakhstan

Trenta-nou anys de regnat, trenta-nou anys d'opacitat. La vida oficial del rei Joan Carles ha amagat com aprofitava el seu estatus per aconseguir diners de manera irregular, defraudant impostos. El programa "30 minuts" ha pogut aconseguir parlar amb un testimoni que explica com el 2002 Joan Carles va rebre maletins carregats de dòlars del president del Kazakhstan, Nursultan Nazarbayev. Ho va veure directament Víktor Khrapunov, que aleshores era alcalde de la ciutat d'Almaty i va ser també ministre del país. Khrapunov avui està refugiat a Suïssa, fugint del règim totalitari del Kazakhstan. "I vaig veure com els guàrdies de Nursultan Nazarbayev entraven per la part frontal de l'avió de Joan Carles uns maletins. -diu a "30 minuts" Viktor Khrapunov-. Després, quan Joan Carles va enlairar-se, Nursultan Nazarbayev em va dir allà mateix, a l'aeroport: 'Ja sé que sona fort, ell és un rei, però no té res. Jo l'ajudo com puc'." Víktor Khrapunov no entenia gaire què passava en aquells moments i va arribar a pensar que als maletins hi havia algun tipus de documentació, però temps després va poder confirmar-ne el contingut. "Segons la informació que vaig tenir més tard, vaig rebre una confirmació que en aquells maletins hi havia de quatre a cinc milions de dòlars que li havia passat el president Nazarbayev al rei Joan Carles." Víktor Krapunov amb el rei Juan Carles El que va passar en aquell viatge al Kazakhstan, segons els testimonis, i que mai no s'ha desmentit, no seria un fet aïllat. Hi ha documentació escrita, per exemple, que Joan Carles va demanar deu milions de dòlars al xa de Pèrsia el 1977 per a l'enfortiment de la monarquia espanyola. I també va rebre cent milions de dòlars del rei de l'Aràbia Saudita el 2008, ingressats a Suïssa, que ara s'estan investigant. Per a alguns experts en la Corona, com el periodista José García Abad, els líders d'estats totalitaris feien regals a Joan Carles per aconseguir netejar la seva imatge i entrar en cercles europeus i internacionals gràcies al cap d'estat espanyol. "Ningú no dona diners si no espera rebre res a canvi, oi? Fora d'aquesta retòrica, la veritat és que el rei va complir el seu paper, per dir-ho així, va correspondre, blanquejant les monarquies impresentables." Els viatges a aquests països de vegades eren privats, però molts cops també oficials i servien per obrir portes als negocis de les grans empreses espanyoles a l'estranger. Per això es deia que Joan Carles era un gran ambaixador d'Espanya. Però Joan Carles també hauria rebut comissions des de ben jove, quan el dictador Franco va demanar-li que fes una gestió amb les seves amistats de les monarquies àrabs per assegurar el subministrament de carburant a Espanya. Jaime Peñafiel, periodista i escriptor "Com a pagament d'aquest gran servei, Franco va permetre a l'aleshores príncep que cobrés uns cèntims de comissió, que això no és delicte però és una falta d'ètica, de cada barril de petroli que venia de l'Aràbia Saudita. Que són milions de barrils -assegura Jaime Peñafiel, periodista i escriptor-. Aquest va ser l'origen de la fortuna i pot ser l'afició de Joan Carles a les comissions. Aquesta comissió l'hi va mantenir Adolfo Suárez, primer president de la democràcia, Felipe González i, crec, no ho tinc confirmat, que l'hi va suprimir Aznar." Durant molts anys algunes administracions públiques tampoc no posaven obstacles a finançar projectes o esdeveniments si, d'alguna manera, venien apadrinats pel rei o eren pròxims a la família reial. Això és el que va quedar demostrar en el cas Nóos, que va portar a la presó el gendre de Joan Carles Iñaki Urdangarin el 2018. Però no tots els esdeveniments van acabar als tribunals, a Barcelona es van pagar 8 milions d'euros per dues edicions dels Premis Laureus, amb la presència de la família reial i la implicació de Corinna Larsen, l'amant del rei Joan Carles. L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, amb el rei Joan Carles als premis Laureus Ningú sap quina és la fortuna real de Joan Carles, ni si està en paradisos fiscals o amagada en fundacions opaques. Tampoc si se n'ha beneficiat tota la família reial. Les úniques estimacions les han fet alguns mitjans internacionals de prestigi com Forbes o The New York Times, que el 2012 va publicar que Joan Carles tenia una riquesa de 2.300 milions de dòlars. Una xifra que alguns experts consideren excessiva, perquè podria incloure els seus palaus que legalment pertanyen a Patrimoni Nacional. Són residències com La Zarzuela, La Almudaina o el Palau Reial, sempre a disposició de la Casa Reial, però que pertanyen a l'Estat i, per tant, es mantenen amb els impostos de tots els ciutadans.

El rei Joan Carles va rebre maletins carregats de dòlars del president del Kazakhstan

El programa "30 minuts" ha aconseguit parlar amb un testimoni que explica com el 2002 el president del Kazakhstan va donar al rei Joan Carles entre quatre i cinc milions de dòlars en uns maletins