Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"30 minuts": "Assange, el preu de la veritat"

El que està en joc en el cas Assange

Si finalment Julian Assange és jutjat als Estats Units acusat d'espionatge, podria ser condemnat a 175 anys de presó. La sentència seria un greu precedent per a la llibertat d'expressió i de premsa a tot el món

Comencem per una obvietat: Assange va fer periodisme. És la feina habitual del periodisme d'investigació difondre informació secreta, quan aquesta cau a mans d'un mitjà i se'n fa evident l'interès públic. I més encara quan aquesta informació apunta a abusos comesos des de posicions de govern, de poder. És justament el que va fer Assange, mitjançant una filtració de l'aleshores analista d'intel·ligència militar dels Estats Units Chelsea Manning, quan va publicar a Wikileaks documents i vídeos molt comprometedors que mostraven possibles crims de guerra comesos pels Estats Units a la guerra de l'Iraq. Assange, doncs, simplement va fer periodisme de denúncia i segurament és el que hauria fet qualsevol editor del món en tenir accés a aquell material comprometedor.

 

El 5 d'abril del 2010, Wikileaks va publicar a internet el vídeo "Assassinat col·lateral", on es veia una operació en què l'exèrcit nord-americà assassinava població civil a Bagdad des d'un helicòpter el juliol del 2007 (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

Entre les víctimes, WikiLeaks va identificar Saeed Chmagh, xòfer de Reuters, i el fotògraf Namir Noor-Eldeen. El pilot de l'helicòpter es va pensar que el Namir i el Saeed eren insurgents i va decidir que les càmeres que portaven eren armes (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")
L'incident va passar d'error a crim de guerra quan van disparar contra una furgoneta que es va aturar per atendre els ferits. A dins no hi anava cap combatent, només dos homes i dues criatures (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

Si finalment és extradit als Estats Units, Assange serà jutjat per càrrecs d'espionatge i, si és considerat culpable, pot ser condemnat a 175 anys de presó. Els fiscals dels Estats Units afirmen que va conspirar amb Manning per obtenir informació classificada, i que la publicació d'aquestes proves va suposar un perill per a la seguretat del país.

Les autoritats nord-americanes s'han apressat a oferir garanties que, si és extradit, Julian Assange no ingressarà en un centre penitenciari de màxima seguretat ni serà sotmès a mesures administratives especials abusives, com la reclusió en règim d'aïllament, però aquestes salvaguardes han perdut qualsevol credibilitat en reconèixer que es reserven el dret de revocar-les. Als Estats Units s'ha torturat, tots ho sabem, i per tant les promeses que Assange serà tractat correctament i amb humanitat són, si més no i d'entrada, dubtoses.

Durant tots aquests anys de cas Assange hem conegut notícies més inquietants, com ara les informacions segons les quals la CIA va considerar la possibilitat de segrestar o matar Assange mentre es refugiava a l'ambaixada de l'Equador a Londres. Són fets que projecten encara més dubtes sobre la fiabilitat de les promeses nord-americanes i que posen en evidència la motivació política que hi ha rere el seu cas.
 



La llibertat d'informació, amenaçada

Però anem una mica més enllà. El processament d'Assange suposa una greu amenaça per a la llibertat d'expressió i de premsa, tant als Estats Units com a l'estranger. A banda del preocupant destí personal d'Assange, el que hi ha en joc aquí és una amenaça molt gran i d'abast global a aquests drets fonamentals. Parlem clar: una gran part de les conductes que els Estats Units persegueixen en el cas Assange són activitats professionals que duen a terme diàriament editors i professionals del periodisme d'investigació. Si es permet l'extradició d'Assange, si se'l jutja, si se'l condemna, s'establiria un perillós precedent que suposaria, de fet, la criminalització de pràctiques periodístiques que són habituals.

 

L'exsoldat de l'exèrcit americà Ethan McCord apareix al vídeo "Assassinat col·lateral". Quan va arribar al lloc de l'incident, va veure dos ferits a la furgoneta: una nena de quatre anys i un nen de deu. En aquesta imatge porta el nen en braços. El va socórrer en adonar-se que encara respirava (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")
Des d'aquell incident, Ethan McCord va estar en contra de la guerra i contra la mort d'innocents. El van desmobilitzar l'any 2010. Des de llavors és activista contra la guerra (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

A més a més, el possible efecte paralitzant sobre periodistes i altres persones que destapen actuacions oficials indegudes publicant informació classificada provinent de fonts creïbles o filtradors tindria un greu impacte sobre el dret fonamental de la ciutadania a saber què fan els seus governs, sobretot quan el que fan són abusos i vulneracions greus de drets humans. La ciutadania té dret a saber, i el periodisme té dret a treure-ho a la llum.

 

Quan Wikileaks va penjar el vídeo "Assassinat col·lateral" a internet, l'opinió pública va començar a ser conscient de l'horror d'aquella guerra. A Bagdad, els familiars de les víctimes van descobrir la carnisseria (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

En un moment en què la llibertat de premsa està sotmesa a un implacable atac a tot el món, silenciar Julian Assange tindria sens dubte una àmplia repercussió directa o indirecta sobre molts periodistes i mitjans, que tindrien por de ser processats per dur a terme una de les seves funcions socials i paper fonamental: la fiscalització i l'escrutini públic del poder.

A més, en acusar d'espionatge una persona que no està obligada a mantenir secreta una informació (és periodista), no és ciutadà nord-americà i no es troba als Estats Units, el govern nord-americà es comporta com si tingués jurisdicció a tot el món per perseguir qualsevol persona que rebi i publiqui informació de les seves actuacions indegudes i contràries al dret internacional, com les relacionades amb la guerra d'Iraq. El missatge que es llança és terrible: ningú no en queda al marge.

 

Julian Assange el dia que va ser detingut a l'ambaixada de l'Equador a Londres per la policia britànica, l'11 d'abril del 2019 (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

Cap processat pels crims de guerra a l'Iraq i l'Afganistan

Per reblar el clau, és indignant, i fins i tot grotesc, que, gairebé vint anys després, cap persona responsable dels presumptes crims de guerra comesos pels Estats Units a les guerres de l'Afganistan i l'Iraq hagi estat processada i, contràriament, un periodista, un editor que va treure a la llum aquests crims de guerra, s'enfronti a una possible cadena perpètua de facto.

La implacable persecució de Julian Assange per part del govern nord-americà deixa molt clar, doncs, que aquest processament és una mesura punitiva, però que a més el cas presenta motius de preocupació que van molt més enllà del destí d'un home.

 

El Regne Unit no ha d'extradir Assange als Estats Units, pel perill que rebi un tracte cruel, inhumà i degradant. Els càrrecs dels Estats Units contra Assange s'han de retirar immediatament, i ell ha de quedar en llibertat i punt. Qualsevol altra sortida del cas serà indignant i molt perillosa, i amenaçadora per al dret a la informació i a la llibertat d'expressió arreu del món.

Manifestació a Londres per la llibertat de Julian Assange (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")


 

 

 

 


 

ARXIVAT A:
Julian Assange
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut