Reflexions del director de "30 minuts" sobre "La cara oculta de l'emoticona"

El llenguatge dels emojis, el més utilitzat del món

Un comitè format majoritàriament per homes blancs nord-americans s'encarrega de decidir si conceptes com la menstruació, el vi blanc o la bandera catalana mereixen una emoticona

Prop de 3.000 milions de persones fan servir emoticones en les seves converses de missatgeria instantània i a les xarxes socials. Les emoticones, també conegudes com a emojis, es fan servir actualment a 212 països. Això vol dir que, si ho comptéssim en nombre de parlants, el llenguatge de les emoticones seria la llengua més utilitzada del món. Com pot ser això? Doncs perquè cada dia s'envien més de 7.000 milions d'emojis. Instagram, una de les xarxes amb més creixement els darrers anys, diu que més de la meitat dels missatges que els usuaris pengen a la seva plataforma fan servir, exclusivament, emojis. I ho fan, sobretot, els més joves. El 72% d'aquests troben més fàcil expressar els seus sentiments amb emoticones que no pas amb paraules. Actualment, el teclat d'emojis ja té més de 3.000 icones. Però és suficient aquest nombre d'emojis per expressar tot el que volem dir?

Si ho comptéssim en nombre de parlants, el llenguatge de les emoticones seria la llengua més utilitzada del món


Amb les emoticones podem mostrar la nostra alegria o tristesa, si estem sorpresos o enfadats, però també ens abracem, ens fem petons, demostrem l'amor a algú i somriem o plorem digitalment. Estem davant del veritable llenguatge corporal de l'era digital, una nova manera d'expressar-nos i pot semblar que la construcció d'aquest llenguatge és innocent, fins i tot banal, però darrere de les emoticones hi ha tot un món que pràcticament ningú no coneix.  

 

Com es trien els nous emojis

Gairebé ningú sap que la decisió sobre quin concepte o objecte acabarà tenint el seu emoji és a les mans d'un comité d'enginyers informàtics majoritàriament homes, blancs i nord-americans que es reuneixen a Califòrnia. Estem parlant del Consorci Unicode, un organisme que existeix des de començaments dels anys 90 i que és qui controla les emoticones que fem servir. Són ells els que decideixen quins emojis es poden fer servir a gairebé totes les plataformes per a mòbils i per a ordinadors. Aquest comitè el formen 20 persones que, amb les seves deliberacions, dictaminen quines icones s'afegiran als nostres teclats.

Reben una llista d'imatges que creuen que són conceptes importants per a la humanitat i els posen un límit de 60 o 70 de noves cada any. Aquest límit el posa el departament de màrqueting d'Apple. Una de les empreses més grans del món decideix quants conceptes nous es poden afegir cada any. Aquestes persones no són expertes en l'experiència humana. Algú va proposar que hi hagués un emoji d'un brontosaure, una mena de dinosaure, i aquell comitè havia de decidir si el brontosaure era realment una espècie o si era el mateix que un apatosaure. Però ells no ho saben. No ho sap ningú. Cap comitè és apte per prendre aquesta mena de decisions. Algú va proposar un emoji que representés la regla, la menstruació, i el comitè va haver de decidir si allò era un concepte prou important. La menstruació és prou important per merèixer un dels 60 nous pictogrames que crearem aquest any? Un comitè de persones reunit a Califòrnia no pot prendre aquestes decisions per tot el món.

El consell directiu d'Unicode està format per membres que representen les grans empreses tecnològiques, com ara Apple, Google, Intel, Huawei, Facebook o Microsoft. Aquestes empreses, que normalment es fan la competència, es reuneixen al voltant d'una taula amb una missió: procurar que tots els dispositius del món es puguin comunicar entre ells amb codis acordats per tothom. I això també inclou les emoticones. Els representants d'aquestes empreses es deuen als accionistes, però també tenen el deure de facilitar la comunicació entre els usuaris de les seves xarxes i evitar la censura. 

Per exemple: quants colors de pell han d'aparèixer als emojis de persones? La menstruació tindrà una icona pròpia? Catalunya, la Bretanya, el Tibet o el Kurdistan es mereixen tenir la seva bandera en el món de les emoticones? 

Les emoticones de les banderes

Les banderes són un dels temes més complicats. Anglaterra, Escòcia i Gal·les tenen la seva emoticona, però al comitè els resulta molt difícil decidir-se cada cop que se n'han d'afegir d'altres.


"Les banderes són un tema molt complicat. Ens resulta molt difícil decidir com se n'han d'afegir perquè les banderes s'identifiquen molt amb la identitat pròpia, amb la identitat política", Lisa Moore, presidenta del Comitè Tècnic d'Unicode

La presidenta del Comitè Tècnic d'Unicode, Lisa Moore, assegura que "al món hi ha molts moviments de tota mena que tenen una bandera pròpia. Per això, les banderes tenen moltes connotacions, i nosaltres volíem anar amb molt de compte a l'hora de representar això perquè és un tema explosiu. Oi que m'enteneu? Si no, hi hauria milions de banderes, i això no pot ser. De vegades és molt difícil, políticament. Ens hem de posar a favor d'una part en un gran conflicte polític? Nosaltres ens estimaríem més que no." 

Des que el comitè d'emojis va començar a treballar, es va fixar com a objectiu aconseguir una representació de la societat millor i més variada, i per això va afegir més professions en femení, més colors de pell, un emoji del hijab o un emoji amb la bandera de l'arc de Sant Martí, símbol de la comunitat LGTBI. Però sempre hi ha grups que se senten exclosos. Per exemple, fins fa unes setmanes i després d'anys de campanya, el col·lectiu transgènere no ha aconseguit tenir la seva emoticona.

"La bandera trans és un dels emojis més sol·licitats i, en canvi, què ens han donat? Una llagosta, uns totxos i un munt de merda", Tea Uglow, activista per l'emoji de la bandera transgènere

Tea Uglow, activista per l'emoji de la bandera transgènere, explica que es va enfadar molt "perquè no tenia manera de parlar de l'orgull trans, de recordar el dia dels trans o de dir que som aquí. Em faltava aquell petit símbol. Podia posar un cor al final de cada missatge, un arc de Sant Martí fet de cors, un arc de Sant Martí, la bandera de l'arc de Sant Martí... Tot això és el mateix, tot representa el fet que soc gai i que n'estic orgullosa, però jo no tenia cap manera de representar que soc trans i que n'estic molt orgullosa". 

60 emojis nous cada any

Per ser membre d'Unicode amb dret a vot s'han de pagar 80.000 dòlars l'any, però hi ha una escletxa que permet que qualsevol persona en pugui ser membre sense vot per 75 dòlars. Això dona dret a assistir a les reunions i a poder participar en els debats amb no més d'una vintena de persones. És en aquest comitè que es decideixen les noves emoticones que farem servir a partir d'ara.
Unicode només afegeix una seixantena d'emojis nous cada any. Quan ha afegit un emoji, ja no s'elimina mai més. Hi ha molts grups que lluiten per ser reconeguts al món dels emojis i això fa que hi hagi molts lobbys d'emoticones arreu del món. Un dels més potents és el de l'emoji del vi blanc, a qui no els agrada que només hi hagi un emoji del vi negre. A Unicode es pregunten si hi ha prou bevedors de vi blanc per dedicar-hi una emoticona o si no hi ha gaire gent que en reclami una amb la bandera transgènere, per exemple. Això fa que ens haguem de preguntar quin futur ens espera després dels emojis o bé si prevaldran les decisions d'Unicode o el codi que acabem determinant els usuaris.  

"Les tretze llengües que es fan servir més al món tenen una manera de dir 'vi blanc'", explica Lauren Svoboda, lobbista per l'emoji del vi blanc, "però el llenguatge que creix més de pressa actualment a tot el món, que és el dels emojis, no té aquest símbol. Segurament (a Unicode) en parlaran a l'octubre. Més o menys, és el que ens esperàvem, però si en parlen a l'octubre, no ens poden assegurar que formarà part de la versió 13.0 i haurà d'entrar a la 14.0, que no arribarà als mòbils fins al 2021."

L'útlima reunió del Consorci Unicode no va aprovar l'emoji del vi blanc. Ho va justificar dient que podia crear un precedent que obrís la porta al vi rosat, a diferents menes de cervesa i als còctels. I, en canvi, després de quatre intents, finalment, la bandera transgènere va entrar a la llista de candidats oficials a nous emojis i tot just fa unes setmanes va ser admesa oficialment. 
A Catalunya, un grup de persones ha començat recentment una campanya a les xarxes amb el nom d'emojicat per aconseguir que la bandera catalana tingui la seva emoticona, un primer pas que només pot tenir èxit si aconsegueix un fort ressò dels usuaris, com s'ha demostrat amb els altres candidats que, abans que ells, han intentat "colar-se" al món d'Unicode.
 

Anar al contingut