El cop de la Covid situa el sector turístic enfront de la reconversió

"El que passa és que tornem a confiar en el mateix, com quan el franquisme es va obrir als americans i al turisme internacional, que cada any vindrà gent de fora a gastar diners a casa i que ens farem rics", Joan Buades, investigador en turisme. Amb 19 milions de turistes l'any, Catalunya és una potència turística mundial. El pes d'aquest sector en l'economia catalana representa el 12% del PIB, tot i que indirectament és força superior. El turisme és un sector de sectors. L'arribada de turistes afecta sectors com ara l'alimentació, la indústria o el transport. És un sector resilient, que havia aguantat millor que cap altre la crisi del 2008, i va ser un dels puntals de la recuperació econòmica. Però la pandèmia de la Covid-19 l'ha tocat de ple, i se n'ha anat en orris. El turisme ha mostrat la seva cara més fràgil i sensible a factors externs. L'aparició de la pandèmia a les portes de l'arrencada de la temporada turística ha deixat moltes famílies en situació d'extrema vulnerabilitat. Els petits negocis que no han obert portes hauran d'afrontar un hivern molt llarg fins a l'arribada de la nova temporada. Aquest estiu al passeig de Gràcia de Barcelona s'ha notat la disminució de turistes Però ara han aparegut veus crítiques que ja fa temps que alertaven d'un model turístic poc sostenible. Mentre els turistes anaven arribant, aquestes veus ressonaven, com a mínim, inoportunament. Han volgut aprofitar la crisi per fer una reflexió de país sobre el model turístic que més beneficis dugui no només en l'àmbit econòmic, sinó també en el social i ambiental. "És cert que davant de la caiguda de l'activitat turística, ara l'emergència fa reaccionar dient: 'Que vinguin, ara no ens replantegem res, simplement intentem salvar la temporada'. Crec que és legítim, però crec que seria molt més important posar ara les bases d'un nou turisme. És ara o mai.", José Antonio Donaire, professor de Turisme UdG A Sort, al Pallars Sobirà, s'han posat mans a l'obra. En aquesta comarca, on el 85% de l'economia depèn del sector serveis, especialment del turisme, l'alcalde, que tota la vida ha estat guia de barrancs, ho sap bé. Ara li toca gestionar una crisi que els ha fet replantejar moltes coses. El monocultiu turístic els fa molt vulnerables: quan falla arrossega tota l'economia. Per això estan fent una consultoria externa per determinar quines altres cadenes de valor hi ha a la comarca i potenciar-les. El turisme pot devorar les altres activitats econòmiques del territori, però ben gestionat potser un bon aliat i un complement que potenciï fins i tot el sector primari. "Potser hauríem de començar a pensar a canviar, a treure alguna cosa nova de la cistella. Ho tenim tot al mateix sac, doncs hem de diversificar, a veure quina manera tenim de poder diversificar aquest projecte turístic.", Raimon Monterde, alcalde de Sort. La disminució del nombre de turistes ha afectat els hotels de Salou Però no tothom pensa igual. Xavier Roig, president dels hotelers de Salou i copropietari de vuit hotels, espera que la crisi passi aviat i que l'arribada de turistes estrangers torni a omplir els carrers de la població. "Jo el que vull és que a l'aeroport de Reus hi vingui força gent, que vinguin molts avions a casa nostra, però el més important és que marxin satisfets perquè llavors seguiran venint", Xavier Roig, empresari hoteler. Amb el tancament de fronteres i la cancel·lació dels vols, només ha pogut obrir 4 dels seus hotels, i amb una mitjana d'ocupació per sota del 50%. Del fet que els seus hotels obrin depèn l'economia de 500 famílies. Comerços, taxistes, autònoms de tot tipus, distribuïdors de begudes... A Salou, que els hotels no s'omplin afecta la majoria de petits i mitjans negocis. El reportatge "Sense turisme" també recull el posicionament de les veus crítiques amb aquest model turístic. "Si un busca el que et diu l'Organització Mundial del Turisme, et dirà que el turisme genera molts lloc de treball, però si vas a una altra agència de les Nacions Unides, que és l'Organització Internacional de Treball, et recorda que el sector turístic és el que ofereix pitjors condicions laborals de tots els sectors econòmics", Jordi Gascón, professor d'Antropologia UB. "Aquest país és un país 'low-cost' i no té perspectives econòmiques perquè l'hem abandonat, l'hem deixat de la mà de grans sectors inversors de països nòrdics que volen venir aquí per quatre 'xavos'. L'hem deixat en mans d'això, abans de preocupar-se del bé de la gent que viu aquí, i això ens hauria de preocupar.", Joan Buades, investigador en turisme. Des del govern de la Generalitat veuen amb preocupació aquesta crisi d'un sector que ha provocat el 25% dels ERTO a Catalunya i la pèrdua d'uns 90.000 llocs de treball. Es calculen unes pèrdues de 15.000 milions d'euros. "Quan hi va haver la crisi del 2008 no havíem aplicat polítiques industrials decidides com havien fet altres països com Alemanya i aquí ho havíem tapat tot en aquest creixement, aquest boom immobiliari, oi? I per tant, al no haver-hi una realitat industrial, només ens va quedar en aquell moment com a deures que havíem de fer perquè només érem receptors, era el sector turístic. Som hereus d'una activitat turística, però tenim molt clara quina és la que volem en el futur.", Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement (2018-2020). El govern de la Generalitat va redactar un pla estratègic del turisme a Catalunya per avançar en un nou model amb eixos bàsics: les 4 D: desestacionalitzar, diversificar, augmentar la despesa per turista i desconcentrar el gruix de turistes cap a zones de l'interior del territori. L'exitosa marca Eivissa, coneguda arreu del món, ha patit durament les conseqüències de la pandèmia. L'economia, basada en un monocultiu turístic, s'ha enfonsat. El PIB del segon trimestre s'ha desplomat a les Pitiüses un 46% respecte a l'any passat. L'exitosa marca Eivissa, coneguda arreu del món, ha patit durament les conseqüències de la pandèmia A Eivissa, la meitat dels hotels no han obert i els eivissencs han recuperat una tranquil·litat que no recordaven. Joan Lluís Ferrer, que va escriure un llibre titulat "Eivissa: la destrucció del paradís", ha verbalitzat el que molts eivissencs pensen. L'illa està pagant un preu massa alt a causa de la massificació turística. "És difícil dir-ho, però es punt d'equilibri a Eivissa es va produir a finals dels anys setanta. L'ideal hauria set haver aturat quan econòmicament els habitants d'Eivissa ja estàvem amb ses nostres necessitats econòmiques cobertes, és a dir, quan, per dir-ho d'una manera senzilla, quan tots els eivissencs ja tenien feina i uns ingressos assegurats. No feia falta seguir creixent. Es va seguir fent, i òbviament s'han generat uns beneficis que ja no són per als eivissencs, són per a gent de fora, de sa península, que ve de l'estranger i, clar, es crea riquesa, però riquesa per a qui?", Joan Lluís Ferrer, periodista El reportatge de "30 minuts" "Sense turisme", analitza com la pandèmia ha colpejat el sector turístic i presenta propostes alternatives al model turístic de sol i platja.

El cop de la Covid situa el sector turístic enfront de la reconversió

La pandèmia del coronavirus ha tocat de ple el turisme a Catalunya, un sector que n'afecta d'altres com ara l'alimentació, la indústria o el transport