El conflicte de les renovables, més enllà del debat paisatgístic

"El futur passa per l'abandó dels combustibles fòssils." Aquesta afirmació ara mateix la signarien tots els sectors vinculats d'una manera o altra a les renovables: plataformes territorials en defensa del paisatge, govern, patronals de la fotovoltaica o de l'eòlica, ecologistes o sector turístic. Pràcticament tots hi estarien d'acord. Passa aquest futur per les renovables? Gairebé tothom també hi estaria d'acord. Fins i tot els més crítics, com el geògraf Sergi Saladié, candidat per la CUP al Parlament el 2015. Fa temps que fustiga l'anomenat oligopoli energètic, però no per això s'oposa a les renovables: "Jo no conec ningú que sigui antieòlic o antirenovable. El debat no està en renovables sí o no. Tots tenim clar que hi ha poques renovables i que hem de fer la transició. I que se n'ha d'instal·lar un gran volum. El debat és qui les instal·larà, com ho farà, a quin ritme i com se'n beneficiarà, d'aquestes instal·lacions. Aquest és el debat ara mateix. Si deixem les renovables en mans de les elèctriques, continuarem fent de consumidors i ens haurem de limitar a pagar els rebuts. En canvi, si manem sobre la producció, la distribució i el consum, serem els amos. I aquest és un model ideal que fa uns anys era utòpic, però que ara ja comença a ser real. Quan ho analitzes des del punt de vista dels models, ho veus clarament, no? Que el model aquest de grans centrals solars o eòliques respon a un model de lògica capitalista, és maximització de guanys i socialització de les pèrdues o dels impactes, no? L'altre model és molt més horitzontal, més comunitari, més anarquista, si vols. És tendir a l'autosuficiència energètica i connectada. Cadascú ha d'intentar generar-se el màxim d'energia possible i només anar a la xarxa a vendre l'excedent o a comprar el dèficit." El geògraf Sergi Saladié (CCMA , "Renovables, l'assignatura pendent") Renovables per fabricar hidrogen? Proves d'enginyeria per a parcs eòlics flotants (CCMA) Els projectes vinculats a l'hidrogen "verd" també cuegen al voltant del debat de les renovables i sobre el fet de si cal sobredimensionar els parcs eòlics i fotovoltaics o no. Davant de la badia de Roses hi ha un projecte que vol situar un parc eòlic marí flotant a una distància d'uns 20 quilòmetres davant la costa. És el parc Tramuntana, que projecta el grup d'enginyeria naviliera i aeroespacial Sener. De moment, el projecte preveu generar prop de 500 megawatts gràcies a 35 aerogeneradors que s'instal·larien amb una tecnologia que evita clavar el molí a terra, però que, en canvi, utilitza àncores i cadenes. El parc podrà generar una energia equivalent a la meitat de la d'un dels reactors nuclears actualment instal·lats a Catalunya. En un futur fins i tot es podria ampliar el parc i assolir la mateixa potència que els reactors d'Ascó. Sener no ha dit mai que el seu objectiu sigui fabricar hidrogen, tot i que l'empresa té projectes en marxa vinculats precisament a aquest camp. Òbviament, es podrien abastir, també, de l'energia del parc Tramuntana. És la sospita de l'investigador de l'Institut de Ciències del Mar a Barcelona Antonio Turiel: "Saben perfectament que la major sortida que tindrà aquest parc és produir hidrogen, això ho saben perfectament", afirma el científic, i afegeix: "La pregunta és: podem generar prou energia per permetre'ns el luxe de poder tenir pèrdues del 90 i escaig per cent si estem pensant en motors? Perquè això és el que tenim ara mateix a la mà. El que ens hem de plantejar és que potser hem de fer un canvi radical, un canvi de mentalitat. No intentar fossilitzar les energies renovables. Estem intentant agafar l'energia renovable i convertir-la en una cosa semblant al petroli, no?" Decreixement o quanta energia necessitarem L'investigador de l'Institut de Ciències del Mar Antonio Turiel (CCMA) A hores d'ara, de cara al futur, el repte més gran és l'abandó del petroli i el gas. Aquestes dues fonts juntes suposen actualment el 75% de l'energia final que consumim (i el 70% de l'energia primària). Davant de reptes com aquest, afrontar, a més, un decreixement energètic es deixa per a més endavant. És això el que critiquen no tan sols entitats com la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, perque també s'hi apunten científics com Turiel: "Si tu no contemples un descens del teu consum, esclar, et surt que en un termini de 10 anys hauràs d'incrementar fàcilment al voltant d'un 30 o un 50% la disponibilitat d'energia de fonts renovables. Si, a més, vols fer la conversió a l'hidrogen, hauràs de multiplicar aquesta energia per 3, per 5 o per 10." És això el que explicaria, almenys en part, el sobredimensionament dels projectes de renovables. Ell, igual que la major part de científics vinculats al clima, només hi veuen una sortida: el decreixement. I això vol dir una reducció dràstica del consum d'energia."Aquí, al final, toquem temes que són tabú. S'ha de reduir la mida de les xarxes logístiques i les necessitats de transport tant de persones com de mercaderies. S'ha de reduir el moviment, i s'ha d'anar a un sistema de transport que sigui més sostenible, més reduït. Però, esclar, aquest discurs no agrada gaire." Turiel, certament, veu el futur de les renovables molt menys radiant del que s'explica habitualment: "No sabem si tindrem materials per construir totes les infraestructures de les quals s'està parlant. No tinc gens clar que això es pugui fer com s'està plantejant. Perquè, esclar, una idea equivocada és pensar que aquesta transició només la farem nosaltres. Tothom farà igual, i al món hi ha 8.000 milions de persones. Hi ha països que tenen més capacitat que nosaltres perquè han ocupat nínxols estratègics vinculats als recursos necessaris per a la transició. Estem donant per fet que disposarem de tot tipus de materials quan tot indica que en un futur bastant immediat hi haurà dificultats com n'hi està havent ara mateix." Instal·lació fotovoltaica industrial a Vic (CCMA)