El Brexit vist des d'un pub a Norfolk i des d'una urbanització a Alacant

La codirectora del reportatge de "30 minuts" sobre el Brexit Esther Llauradó explica com aquests dos paisatges ens serveixen per entendre i explicar el laberint en el qual s'ha ficat Regne Unit

Esther Llauradó

Redactora del "30 minuts"

@ellaurado
TEMA:
Brexit
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Hi ha dos paisatges que ens quedaran gravats del rodatge del "30 minuts" "Compte enrere cap al Brexit". Són els paisatges que més ens van ajudar a completar el nostre imaginari sobre les raons pel Brexit. Un és al nord-est d'Anglaterra. L'altre, a la costa d'Alacant.

9 de març. Arribem a Great Yarmouth després de tres hores en cotxe des de Londres. És diumenge. Vent, pluja i ningú al carrer. Què gravem? Al passeig marítim, bingos i casinos tancats o buits, ambient de platja hivernal i deteriorat.  Anem a la casa de l'Amanda, una senyora d'uns 60 anys on durant dos anys va viure l'infermer Joan Pons, un dels protagonistes del "30 minuts". Per iniciar la conversa li preguntem: "I de què viu la gent aquí?". Arronsa les espatlles: "D'ajudes socials". Al cap d'una estona, la visiten dues amigues del poble. El Joan els pregunta pel Brexit i posen cara d'estupefacció: "Nosaltres no sabem res de política". Al llarg del rodatge, hem anat detectant aquesta apatia d'una part de la població. Mentre el caos polític i els girs argumentals no tenen fi, una part de l'electorat senzillament ha desconnectat.


Great Yarmouth està a l'Anglia de l'Est, una zona que va donar un suport molt majoritari al Brexit. Era un centre turístic reputat i un important port pesquer, però fa dècades que va començar una lenta decadència. Té un dels índexs d'estudis més baixos del Regne Unit i un dels més alts d'atur, en un país amb molt poc atur. Fem una ruta pels pubs de la població per trobar-hi gent amb qui parlar. Tots estan tancats o buits. Fins que en trobem un, The Kings Arms, on podem fer una immersió en els arguments que han portat al Brexit.

"Sé que és molt fort dir això, però si venen estrangers, ja no cal que treballem. I crec que haurien d'incentivar els britànics, especialment la gent jove, que moguin el cul i aconsegueixin una feina."

"La raó per la qual tants europeus vulguin venir a aquest país és que saben que arriben aquí, no treballen i, com que són part d'Europa, tenen dret a prestacions socials."

"És molt fàcil posar una etiqueta i dir que tots són racistes. Hi ha molts problemes socioeconòmics al darrere. Són gent que està molt enfadada amb el govern, són gent que ha patit molt perquè han estat deixats de la mà de Déu." Joan Pons Laplana, infermer


Un matrimoni ens diu que és la primera vegada en un any que han sortit de casa per prendre una cervesa; no s'ho poden permetre. És el Regne Unit que més ha patit les polítiques d'austeritat, el Regne Unit del "Leave", que se sent abandonat per l'establishment i té rancúnia a la cosmopolita Londres. Seran també els que més patiran les conseqüències del divorci.


26 de març. Arribem a la urbanització de La Marina, a Sant Fulgenci, a la costa d'Alacant. Quilòmetres i quilòmetres de cases unifamiliars sense gaire gràcia, en una zona àrida, a prop del mar però sense vistes, restaurants i bars de no gaire qualitat i un parell de centres comercials que s'han convertit en la zona més concorreguda del poble. No érem la primera televisió que anava a preguntar-los pel Brexit. Són pensionistes britànics que s'han establert massivament a la zona. Ens atenen molt amablement, encantats que a una televisió li interessi gravar com juguen als "bowls", de tradició britànica. Però entre ells –ens diuen– no parlen del Brexit. No segueixen la política i tot i que davant la nostra insistència la majoria es manifesta a favor de quedar-se a la Unió Europea, creuen que s'ha de controlar la immigració i estan convençuts que no els passarà res, perquè Espanya necessita els diners de les seves pensions. I, aleshores, la pregunta òbvia: Però vosaltres sou també immigrants, oi?  

"La diferència és que nosaltres aportem diners al país. És que nosaltres estem omplint la guardiola espanyola. Mentre que els que van al Regne Unit estan buidant la guardiola del Regne Unit."

Qui ens diu això té tres fills als Midlands, zona que ha votat "Leave" majoritàriament. Li preguntem què han votat els seus fills i ens diu que no ho sap. Com a comiat, un dels jugadors de "bowls" ens diu, com justificant la seva falta d'implicació en un tema cabdal per al futur del seu país: "No té sentit amoïnar-se per una cosa que no saps com acabarà." Esclar. Pragmatisme britànic al sol.

ARXIVAT A:
Brexit

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS