"De Zelenski a Zelenski", de Willy Papa, Nicolas Fresco i Arthur Genre
Volodímir Zelinski, del plató al búnquer

"De Zelenski a Zelenski". Totes les vides del president d'Ucraïna

Biografia il·lustrada de l'exactor i president de l'Ucraïna en guerra: dels seus orígens d'humorista irreverent a l'estrellat televisiu, d'una presidència inesperada als discursos des del búnquer

Volodímir Zelenski adolescent en un concurs d'humoristes. Zelenski, al seu xou televisiu ballant vestit de dominatrix i amb talons d'agulla, tocant la guitarra despullat, imitant l'amant gimnasta de Putin, fent de president a la sèrie que va petar les audiències ucraïneses, "Servidor del poble".

 

El Volodímir Zelenski adolescent que es va negar a estudiar Dret perquè somiava ser actor, sempre amb la colla d'amics que l'han acompanyat al llarg de la vida (Reportatge "De Zelenski a Zelenski")

 

I també el Zelenski candidat, una estrella del màrqueting electoral, forçant debats en un estadi que l'aclama, assenyalant amb dit acusador el seu oponent: "no soc el seu adversari, soc la seva condemna". El que guanya eleccions amb un 73% dels vots i en el discurs d'investidura diu coses que no s'havien dit mai a la jeràrquica i burocratitzada administració ucraïnesa:

"Jo no vull que pengeu el meu retrat als vostres despatxos, perquè el president no és una icona. El president no és un retrat. Pengeu pertot arreu fotos dels vostres fills i mireu-les abans de prendre cadascuna de les vostres decisions."

President real o fictici? El dia que va jurar el càrrec, amb el 73% dels vots: "No pengeu la meva foto als despatxos, pengeu-hi les dels vostres fills…" (Reportatge "De Zelenski a Zelenski")

 

Després, el Volodímir Zelenski president real d'Ucraïna en el dia a dia: un president entremaliat que passeja els periodistes pel palau presidencial, que organitza un concurs per elegir cap de premsa, que es fa selfies amb qui li demana. L'influencer que es grava fent exercici o tot just llevat, que intercanvia acudits amb Trump i Tom Cruise. Que sap despistar quan un cas de corrupció afecta els seus diputats o li demanen per l'oligarca Ihor Kolomoïski, que l'havia finançat, però també el que es juga la vida a consciència als fronts del Donbass, confraternitzant amb soldats i població civil.

I finalment, el president "heroi" d'Ucraïna suplicant l'ajut internacional des del seu búnquer que Kíiv, d'on no ha volgut marxar tot i saber que és el primer objectiu a eliminar per Vladímir Putin. El que des del primer dia es gravava d'uniforme als carrers de la capital -"soc aquí, no me n'aniré"- parlant als seus compatriotes no com un líder, sinó com un amic, un germà, un camarada.  Un Zelenski exhaust, emotiu i seductor que cita Shakespeare i Churchill davant el Parlament britànic, que parla de Gernika davant l'espanyol, que acusa els eurodiputats de no ser prou europeus si no ajuden humanitàriament els ucraïnesos, "que som humans". El que s'adreça a la població russa, perquè amb els seus dirigents no hi pot parlar. "Estic segur que no ens cal aquesta guerra: ni freda ni calenta, ni híbrida, però ens heu envaït. Si veniu a treure'ns la vida, les vides dels nostres fills, ens defensarem. No atacarem, ens defensarem..."

Un Zelenski uniformat que ens parla des del seu mòbil, en plena guerra, i fa poesia sobre la primavera amb un somriure trist, picant l'ullet al seu poble quan diu "guanyarem".

 

"La guerra també passarà": el somriure més trist i seductor d'un exactor que comanda un país en guerra (Reportatge "De Zelenski a Zelenski")

 

O que ens explica, amb les empremtes del cansament al rostre, com se sent:

"És de nit a Kíiv i soc al despatx. És dilluns, dilluns al vespre i ja sabeu que diem sovint que els dilluns són fotuts. Ara que estem en guerra, cada dia és dilluns."

 

Zelenski, estrella televisiva, el showman de l'espectacle dels dissabtes en prime time; l'audiència l'adorava (Reportatge "De Zelenski a Zelenski")

 

Quantes vides hi caben en una sola vida? Els periodistes Willy Papa i Nicolas Fresco retraten al documental "De Zelenski a Zelenski" totes les vides del president ucraïnès. Una recerca exhaustiva de material d'arxiu que ens permet conèixer el personatge des de petit i descobrir moments insòlits, en pantalla i en la vida, d'una trajectòria gairebé inversemblant. La del fill d'enginyera i informàtic que de petit va decidir ser còmic, l'admirador dels Monty Python que volia ser el Benny Hill ucraïnès.  La del jueu russòfon, descendent d'una família massacrada en l'Holocaust, a qui Putin acusa de nazi. La del còmic que actuava en rus perquè –com deia- aquesta és la seva llengua materna, i en ucraïnès no pot pensar tan ràpid. La d'un home que ha fet riure, ha inspirat i ha emocionat el seu poble, i que avui fa plorar el món amb les seves enèrgiques i desesperades peticions d'ajuda.

 

Humor estripat, atrevit i irreverent, que triomfava no només a Ucraïna sinó també en altres països de l'Est (Reportatge "De Zelenski a Zelenski")

 

Perquè, abans de ser president, Volodímir Zelenski havia fet riure a tot Ucraïna. Era, des de molt jove, el showman i actor còmic més admirat, descarat i gamberro del país. Després va enamorar els ucraïnesos com a director i protagonista de la sèrie "Servidor del poble", èxit absolut d'audiència. Hi interpretava un professor d'història que arriba inesperadament a la presidència del seu país. La humanitat i honestedat del personatge van entusiasmar una Ucraïna tipa de corrupció i tripijocs polítics, que somiava en un president com el de la sèrie: un autèntic servidor del poble. 

 

A la sèrie "Servidor del poble", el seu gran èxit, interpretava Vassili Petrovitx Goloborodko, un professor d'història catapultat a la presidència d'Ucraïna per la seva honradesa, humanitat i ganes de canviar el país (Reportatge "De Zelenski a Zelenski")

 

El 2019, tres dies després de l'emissió de l'últim capítol, Zelenski guanyava les presidencials ucraïneses amb el 73% dels vots. S'havia presentat per un partit de nom idèntic al del seu personatge de ficció. Havia  creat als platós el president que el seu país necessitava, l'havia venut en la ficció i després s'hi havia encarnat en la vida real: ell mateix. Un president que representava les ànsies de democràcia, refundació i europeisme de la seva gent.

 

Amb Macron i Putin, quan encara intentava una solució pacífica al conflicte: malgrat els somriures (falsos), no va funcionar (Reportatge "De Zelenski a Zelenski")

 

Era difícil d'imaginar que després d'això, i només als 42 anys,  la vida de l'exactor Volodímir Zelenski ens sorprendria amb un nou tomb. Sense guerra, podria haver quedat en un president improvisat, benintencionat, mediàtic i més o menys afortunat. Però la invasió russa d'Ucraïna l'ha convertit en el símbol i que s'està guanyant la consideració d'heroi de la resistència. Exactament -cal suposar- el que hauria fet el seu alter ego de ficció. La seva resiliència uneix la nació. Exactor, i dels bons,  Zelenski és dels pocs dirigents occidentals que poden citar davant el Parlament britànic, sense falsa solemnitat i sense fer el ridícul, aquell discurs de Churchill a la Segona Guerra Mundial: "No ens rendirem i no ens venceran. Lluitarem fins al final, als mars i als oceans, lluitarem per la nostra terra costi el que costi: als boscos, als camps, als marges, als carrers. Lluitarem a la vora dels rius. I us demanem ajuda, l'ajuda dels països civilitzats".  "De Zelenski a Zelenski", el reportatge, ens mostra per què.

 

Ja en guerra, el Zelenski ferm però desesperat que demana al món ajuda per al seu país (Reportatge "De Zelenski a Zelenski")

 

Un reportatge de Willy Papa, Nicolas Fresco i Arthur Genre
Producció : Laurent Bon i Yann Barthès
Una producció de Bangumi per TF1

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Volodímir Zelenski
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut