De vacances a Txernòbil

Aquest any n'ha fet 33 que Txernòbil va patir el pitjor accident nuclear de la història, qualificat com un accident de nivell 7, el màxim previst en l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears o INES (International Nuclear Event Scale).
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els altres dos accidents rellevants en centrals nuclears van ser el de Three Mile Island, el 1979, de nivell 5, i el de Fukushima, el 2011, de nivell 6. Però cap d'aquests accidents no ha despertat tant interès i curiositat com el de la central ucraïnesa de Txernòbil. Es calcula que només aquest 2019 aquesta zona d'accés restringit rebrà uns 100.000 visitants.

L'accident que tanta atenció està captant va passar la nit del 25 al 26 d'abril de 1986, quan els tècnics de la planta iniciaven un simulacre en el qual havien de reduir el nivell d'energia elèctrica del reactor número 4. Formava part d'un experiment controlat que tenia la finalitat de comprovar si la pèrdua de subministrament elèctric que es produïa no impedia seguir refrigerant el circuit principal fins que es posés en marxa el generador d'emergència. Però un seguit d'errades van desencadenar el desastre.

El reactor es va sobreescalfar i va explotar, i va deixar el nucli al descobert i alliberant un seguit de núvols radioactius, que contenien cent vegades més radioactivitat que la que va desprendre la bomba atòmica d'Hiroshima. Durant 10 dies, Txernòbil va estar exposada a aquesta radioactivitat i es van haver d'evacuar més de 300.000 persones que vivien a menys de 30 quilòmetres de la central. Malgrat l'evacuació forçosa, algunes persones d'edat avançada van decidir que es quedaven als seus pobles, tot i la contaminació radioactiva que es calcula que farà inhabitable la regió durant 40.000 anys. Poc després de l'accident, el reactor es va cobrir amb un sarcòfag de formigó i l'any 2011 se'n va haver de construir un altre d'acer per sobre del primer, que s'havia deteriorat. Les obres d'aquesta segona coberta d'aïllament, coneguda amb el nom de "l'Arca", es van acabar el maig d'aquest mateix any, i calculen que serà operativa durant els pròxims cent anys.  

Un grup de tècnics i enginyers encara treballa per controlar les instal·lacions i evitar noves fuites radioactives, com les que van costar la salut o la vida als més de 600.000 "liquidadors" que es van dedicar a aturar la catàstrofe i reduir-ne els efectes a la zona.

Un d'aquests "liquidadors" és Serhij Myrnyj, un llicenciat en química que va ser el responsable de fer el seguiment de la radiació a la zona després de l'accident i que és, ara mateix, el principal proveïdor de visites a Txernòbil. Serhij intenta millorar la reputació de Txernòbil i activar l'economia a través del turisme, i vol que el lloc sigui declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

I és que turistes del món sencer venen, des de fa anys, a fer una visita per aquesta zona fantasmagòrica, per poder veure, de primera mà, les conseqüències d'un accident nuclear. Els operadors turístics afirmen que la zona s'ha netejat a fons en les últimes dècades, de manera que una estada breu no hauria de suposar cap risc, però alguns llocs que es visiten encara estan molt contaminats. El mateix Serhij diu que es rep més radiació en un trajecte d'una hora en avió que en una visita d'un dia a Txernòbil. Des de l'emissió de la sèrie d'HBO "Chernobyl", la regió on es va viure el pitjor accident nuclear de la història rep prop d'un 50% més de visites. És un exemple de com s'ha disparat l'atracció pels llocs on hi ha hagut catàstrofes, accidents o atemptats. És el que es coneix com "tanatoturisme" o "turisme fosc", que desperta cada dia més interès.

Quan, fa deu anys, el Serhij va fundar la seva empresa de visites turístiques, poc es podia pensar que aquest seria el destí escollit per desenes de milers de persones cada any. Actualment, entre els guies i els empleats de la botiga de souvenirs, "Chernobyl Tour" ja dona feina a una cinquantena de persones.

A la regió de Txernòbil, la vida ha anat tornant a poc a poc i, més enllà dels turistes que hi fan visites d'unes hores, la fauna creix lliure de la pressió humana, però també hi ha ucraïnesos d'altres regions del país que s'hi han anat instal·lant, sense fer cas del perill per a la seva salut que comporta viure-hi de manera permanent. Però ni els visitants ni els nous veïns són aliens a la tragèdia que es va viure aquí fa 33 anys.

VÍDEOS RELACIONATS