De debò són tan feliços els finlandesos?
Finlàndia ha estat escollida sis vegades per les Nacions Unides com el país més feliç del món. Així ho senten els 5,5 milions de finlandesos, tot i tenir un dels climes més durs del planeta. "Finlàndia, el país més feliç del món" analitza les claus del sistema, que viu un moment de canvi pel seu ingrés a l'OTAN i la victòria conservadora a les últimes eleccions.
Entre els motius principals de l'estat de felicitat hi ha el fet que Finlàndia és un país ric. Té menys població que Catalunya, però el nivell de vida és més alt, amb un sou mitjà de 3.500 euros. Entre les empreses més importants del país hi ha gegants de la tecnologia i les telecomunicacions com Nokia, que va arribar a liderar el mercat mundial de les telecomunicacions, i també importants empreses de serveis i de la fusta.
També tenen un model social molt generós, amb un sistema sanitari i, sobretot, un sistema educatiu gratuïts i considerats de referència a escala internacional. A Finlàndia no hi ha inseguretat ni gaire contestació social. A tot plegat cal afegir-hi una natura omnipresent, amb quilòmetres i quilòmetres de boscos i milers de llacs. Els punts més foscos que entelen la imatge de país ideal són la violència familiar i el consum d'alcohol, que són molt elevats.
Nou membre de l'OTAN
Finlàndia es troba als confins d'Europa i comparteix 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia. La invasió d'Ucraïna ha revifat les tensions històriques amb aquesta potència, i el país nòrdic ha trencat amb la neutralitat que havia tingut des de finals de la Segona Guerra Mundial i acaba de fer efectiva la seva adhesió a l'OTAN, un fet que es veu com una amenaça des de Moscou. A Hèlsinki fins i tot tenen búnquers preparats per protegir la població. Finlàndia també és el país més segur del món, segons un estudi recent del Fòrum Econòmic Mundial.
Gir polític
Com auguraven les enquestes, les eleccions del diumenge 2 d'abril han donat la victòria al partit conservador. Els socialdemòcrates de la primera ministra, Sanna Marin, han quedat en tercera posició, al darrere, fins i tot, de la ultradreta. Es preveu una nova etapa política complicada, amb un govern de coalició amb fortes desavinences internes.
Des de l'any 2019, Sanna Marin ha estat la dona més poderosa del país, i també la primera ministra en exercici més jove del món, amb 37 anys. Per governar, Marin s'ha envoltat de dones: 12 dels 19 membres del seu govern. És una situació única al món.
Finlàndia ha convertit la igualtat entre dones i homes en una prioritat en un país que ja és pioner en aquest terreny. Una de les mesures més importants del seu govern ha estat allargar la baixa per maternitat: set mesos per a pares i mares, perquè comparteixin la càrrega de treball. És la baixa per paternitat més llarga del món.
Transparència exemplar
A Finlàndia, si algú es passa, de seguida li piquen els dits. El maig del 2021, Sanna Marin ho va comprovar en persona. La premsa va revelar que Sanna Marin no es pagava el cafè ni els cereals del matí, cosa totalment legal però que va provocar que esclatés el Breakfastgate. Es tractava de 300 euros mensuals gastats en esmorzars. L'escàndol va ser un bon daltabaix per Sanna Marin. A Finlàndia la transparència es porta fins a l'extrem. Qualsevol ciutadà pot accedir als comptes del veí o del company de feina.
Les dades es fan públiques cada any a mitjan novembre en un dia especial. El "dia de la gelosia" l'administració fiscal publica els comptes de tothom, amb els ingressos i els impostos pagats pels més de cinc milions d'administrats. El resultat és que, segons l'últim informe de l'ONG Transparency International, Finlàndia és un dels països amb menys corrupció del món, mentre que l'Estat espanyol ocupa el lloc 32.
Són els impostos que financen el model social finlandès, que és molt acceptat pels contribuents. Tot i que la pressió fiscal és alta --ronda el 40%--, el 80% dels finlandesos diuen que estan contents de pagar aquests impostos.
Els finlandesos continuen considerant-se tan feliços?
Quatre hores de llum al dia
A l'hivern, la temperatura mitjana és de 5 sota zero i només hi ha quatre hores de llum solar al dia, però la capital finlandesa ha desenvolupat una xarxa subterrània perquè els seus habitants no passin fred. Està formada per una vintena de quilòmetres de túnels i centres comercials que connecten els punts principals del centre de Hèlsinki. Però això no és tot: sota terra, a 80 metres de profunditat, també hi ha poliesportius, una piscina o fins i tot una pista de karts. I la ciutat subterrània continua creixent.
Però la majoria de finlandesos no saben que totes aquestes instal·lacions subterrànies --la piscina, la pista de karts o el metro-- també tenen una altra utilitat: són búnquers perquè la població s'hi pugui refugiar en cas d'atac.
Actualment, el país, que té exèrcit propi i encara obliga els nois a fer el servei militar, fa molt temps que es prepara per al pitjor escenari. En cas d'atac, tots els habitants de la capital tindran un refugi, situat a 20 metres sota terra.
Alcoholisme i violència familiar
En el compte de resultats, l'alcoholisme s'emporta la pitjor part. L'alcohol és una de les primeres causes de mort a Finlàndia i l'origen de molts problemes, especialment, el de la violència familiar, que sempre està a nivells molt alts. És un dels pocs punts negatius en aquesta societat considerada ideal. Cada any una vintena de dones moren a mans de la seva parella. Si es relaciona amb el total de la població, és una xifra molt més alta que a Catalunya.
La societat perfecta no existeix, Finlàndia tampoc ho és, però el secret de la felicitat dels finlandesos és concentrar-se en els aspectes positius i gaudir del que es té, siguin quines siguin les condicions i els reptes que haurà d'afrontar en un futur que es presenta més incert que mai.
Un reportatge de Celine Missoffe
Imatge: Guillaume Comtet
Producció: Ines Valadie
Una producció de Patrick Spica Productions
