"Darrere del joc del calamar"
La realitat supera la ficció

"Darrere del joc del calamar", els deutes que ofeguen a milers de sud-coreans, al "30 minuts"

"El joc del calamar" no era del tot ficció. Més enllà de la fantasia d'un joc a vida o mort, l'exitosa sèrie coreana retrata la realitat d'un país ric en què milers i milers de famílies viuen ofegades pels deutes

En Koo, un jove sense grans ingressos,  va iniciar-se en el món dels deutes tot rebentant els límits de la targeta de crèdit amb electrodomèstics, viatges i sabates. Van ser divuit mesos de consumir alegrement que s'han convertit en un deute impagable, en un malson sense final: en Koo -que es va declarar insolvent i ara treballa en un petit supermercat- ha fet diversos intents de suïcidi. De suïcidi per vergonya davant dels seus familiars i amics.

No és un personatge d' "El joc del calamar", l'exitosa sèrie de Netflix que ha portat Corea del Sud al primer pla de la televisió mundial. Al contrari: els protagonistes d'aquest documental, "Darrere el joc del calamar", formen part de la realitat en què es va inspirar la sèrie de Netflix. Un país ofegat pel deute domèstic, que manté milers de persones subjugades a prestamistes i usurers que cobren interessos astronòmics que es multipliquen mes rere mes. Empobrits, avergonyits i sense expectatives.

En Koo viu assetjat per un deute de 50.000 dòlars fet que el va portar a intentar suicidar-se

"Darrere el joc del calamar" recorre històries de misèria i somnis trencats sense expectativa de solució, d'homes i dones que fugen dels cobradors de deutes vivint a les fosques, demanant ajudes a amics i familiars o, quan la situació esdevé massa vergonyosa per ser explicada, recorrent al suïcidi. Del pont de Mapo, a Seül, en diuen "el pont de la Mort", perquè és un dels llocs de Corea del Sud on hi ha més suïcidis. La majoria són pels deutes.

Treballadors bancaris, economistes i fins i tot un usurer expliquen, en aquest documental, l'espiral de cercles viciosos que han convertit Corea del Sud en una potència econòmica amenaçada per l'endeutament -i l'empobriment- dels seus habitants. La taxa d'endeutament familiar respecte al producte interior brut és a Corea del Sud la més elevada d'Àsia. Un deute que creix a més velocitat que els ingressos familiars i es perpetua, perquè els coreans s'endeuten cada cop més per poder tornar els seus deutes.

Una família desnonada a causa de l'impagament del deute

La Yoon va muntar amb el seu marit, a base de crèdits i préstecs, el petit restaurant de peus de porc al centre de Seül que era el somni familiar. Tot i que treballaven incansablement, la brutal pujada de preus dels lloguers va fer que acabessin desnonats. La desesperació va fer que l'home de la Yoon agredís el propietari amb un martell, i ara és a la presó. Però ningú els ha perdonat el deute que escanya la família i ha tret els fills de l'escola per treballar de qualsevol cosa.

Deutes que inclouen els préstecs per estudis, per a la compra de cotxes, hipoteques, préstecs a petits negocis i deutes de les targetes de crèdit, perquè els coreans del sud fan servir la targeta de crèdit més que els habitants de cap altre país del món. El consum de béns materials serveix per demostrar l'èxit individual, en una cultura consumista que el govern va promoure per intentar remuntar una economia tocada.

Per demostrar l'èxit individual molts joves sud-coreans consumeixen de forma compulsiva

Quan es van concedir exempcions fiscals als pagaments fets amb targeta de crèdit, el nombre d'empreses que emetien targetes es va disparar, i la competència entre aquestes va fer que els límits de crèdit pugessin exponencialment. Fins que milions de sud-coreans van deixar de pagar els deutes de les targetes. Un de cada 300 adults s'ha declarat en fallida, però al sector d'edat al qual més afecta són els joves, entre els quals l'atur és un problema greu: dos de cada deu ni estudien ni treballen. Molts d'ells són jugadors, una addicció molt generalitzada -juntament amb l'alcohol- que no fa més que empitjorar el problema.

En Kwon, com molt joves coreans, va acostar-se al joc per diversió. El primer cop que va jugar va guanyar 29.000 euros amb una inversió de només 700. Els va perdre de seguida, però la il·lusió de repetir aquell cop de sort ja l'havia atrapat. Uns mesos després va haver de demanar un demanar un crèdit, que també es va gastar apostant. Va arruïnar-se ell, va arruïnar els seus pares i va acabar vivint al carrer, però el seu deute no ha parat de pujar.

Entre els més grans, el costum de muntar petits negocis quan les empreses els envien a la jubilació forçada també ha contribuït a augmentar el deute, que s'acarnissa amb els autònoms. Els bancs ja no donen crèdits a qui no pot demostrar ingressos substancials, i molts cauen en mans d'entitats financeres sense escrúpols, o directament, de prestadors i usurers. Una bombolla immobiliària que ha apujat desproporcionadament el preu d'habitatges i locals hi ha fet la resta, i la crisi de la covid ha reblat el clau. "El joc del calamar" no era del tot ficció.

Els jubilats tenen el costum de muntar petits negocis, fet que també ha contribuït a augmentar el seu deute

Ara, el govern coreà intenta prendre mesures per frenar l'endeutament de les famílies, desinflar la bombolla immobiliària i fixar una estricta normativa d'hipoteques. De moment, però, la realitat sud-coreana fa que la sèrie "El joc del calamar", entès en altres països com un invent fantasiós, sigui un fidel retrat del punt de partida dels desgraciats jugadors de la ficció, desesperats fins al punt de jugar-se literalment la vida per un cop de sort.

"Darrere del joc del calamar", el documental que emet "30 minuts" diumenge 23, no fa més que certificar-ho mostrant casos igualment dramàtics; però, en aquest cas, molt allunyats de la ficció.

 

UNA PRODUCCIÓ DE TVF INTERNATIONAL

DIRECTOR Au Yong May Lin

DIRECTOR DE LA SÈRIE Gosia Klimowitz

PRODUCCIÓ EXECUTIVA Sharon Hun i Tan Yew Guan

Anar al contingut