Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El cranc blau s'instal·la al delta de l'Ebre

"Cranc blau, la plaga a taula", l'espècie invasora més polèmica ha arribat per quedar-se

El grau de voracitat del cranc blau, la seva extraordinària adaptabilitat i el seu alt valor gastronòmic deixen pocs flancs per a l'erradicació

L'any 2012, el cranc blau (Callinectes sapidus) iniciava el seu periple pels ecosistemes del delta de l'Ebre. Des de la seva arribada, va presentar unes peculiaritats que van fer saltar totes les alarmes: el seu grau de voracitat i la seva extraordinària adaptabilitat deixaven pocs flancs per a l'erradicació.

Vuit anys després de la seva aparició, el cranc blau no només s'ha consolidat al delta de l'Ebre, sinó que s'ha expandit per tot el litoral català, i ha desplaçat altres espècies, tant autòctones com al·lòctones: de la sípia a la palaia, passant pel llagostí, la cloïssa, el musclo, l'ostra, el cranc verd o el mateix caragol poma.

La biòloga Verònica López, responsable de l'estudi del cranc blau al delta de l'Ebre, expressa gràficament l'impacte d'aquesta nova espècie en els ecosistemes deltaics:

 

"Es tracta d'una espècie que es considera omnívora, pot explotar qualsevol tipologia de recurs. A més a més, té una fecunditat molt elevada. Els estudis publicats estan parlant d'uns dos o tres milions de mitjana d'ous a la primera posta, però una femella adulta i de dimensions considerables podria arribar fins als set milions d'ous".

 

Pere Abelló, investigador a l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), ho resumeix així:

"Són animals totterreny, són molt potents, i esclar, això fa que puguin viure en llocs on no poden viure altres espècies. Aquí es troben a casa seva".

El cranc blau és originari de les costes atlàntiques del continent americà. Si bé la teoria més acceptada apunta a l'aigua de llast dels vaixells mercants com la causant de la seva arribada a les nostres aigües, els especialistes no descarten que la mà de l'home estigui darrere la seva expansió a tota la Mediterrània.

La Verònica López ho expressa en els termes següents:

"És una espècie comercial d'elevat valor i podria ser que de manera accidental hi hagués hagut un escapament fortuït pel seu elevat valor gastronòmic".

Davant l'amenaça, la Generalitat de Catalunya ha creat el Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l'Ebre (CCCBTE), una taula rodona en la qual pescadors, científics, ambientalistes i polítics prenen decisions de manera consensuada. Fins ara, el comitè ha optat per oposar-se a la catalogació del crustaci con a espècie exòtica invasora i per fomentar la seva pesca i comercialització per tal de limitar-ne les poblacions.

Sofia Rivaes, representant de SEO / Birdlife al comitè de cogestió, explica:

"Ara mateix, la principal directriu del comitè –i de la nostra entitat també– és reduir al màxim les poblacions de cranc. Pescant, pescant al màxim, perquè s'ha d'intentar reduir la quantitat de cranc que hi ha al Delta perquè les altres poblacions, les altres espècies, puguin recuperar-se d'alguna manera".

Seguint aquestes línies, avui en dia a Catalunya se n'han pescat més de 933 tones, cosa que equivaldria a uns 4,7 milions de crancs de mida mitjana. El 90% del total s'ha capturat a les Terres de l'Ebre.

Al debat sobre les millors eines per combatre la plaga s'hi afegeix un element que capgira els esquemes i obliga a reformular les estratègies de gestió: el cranc blau és una espècie distingida pel seu sabor, molt apreciada als mercats nord-americà i asiàtic. Aquest fet provoca l'arribada de mariscadors furtius a les Terres de l'Ebre i a la desembocadura del Gaià.

Hèctor Hernàndez, de l'Associació Mediambiental La Sínia, ho resumeix així:

"A la desembocadura del Gaià està prohibida qualsevol mena de pesca, però ja sabem... ja hem vist gent que ve a pescar aquí. El fet de pescar uns quants crancs blaus pot tenir més perjudicis per a l'entorn que no pas l'erradicació com a espècie".

A més, el cranc comença a fer-se conegut com a producte culinari més enllà de les Terres de l'Ebre. Ha arribat a formar part, fins i tot, de l'alta cuina en un plat d'El Celler de Can Roca.

Joan Roca considera que cal consumir-ne per tal d'ajudar a controlar l'espècie:

"Els restaurants, al cap i a la fi, consumim el que consumim, però qui té el poder de transformar les coses i de modificar cap on anem, amb la relació que tindrem amb l'alimentació del futur, és l'àmbit domèstic. Hi ha molta gent que cuina a casa, no? I és a qui ha d'arribar aquest missatge de dir: ‘Escolteu, quan el veieu a la peixateria, tasteu-lo, està bo!'"

Un reportatge d'Oriol Cervera Subirats i Guille Barberà Llorca 

Producció executiva, Santi Valldepérez

Un reportatge de TELEVISIÓ DE CATALUNYA, produït per FILMSNÒMADES GS, SL

amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut