Catalunya, una zona especialment afectada per l'escalfament global

Gloria, Filomena o Francolí són noms que ens agradi o no estan vinculats al canvi climàtic a Catalunya. Els efectes de l'escalfament global són diversos i s'estan reforçant: temperatures a l'alça, tempestes, sequeres, pujada del mar, extinció d'espècies, incendis i inundacions. A mar i a muntanya, terra endins i al litoral. Els efectes del canvi climàtic i global són presents per tot arreu. Mentre el delta de l'Ebre s'inunda, es fonen les darreres glaceres del Pirineu. "El clima serà més radical. Tindrem fenòmens més adversos i els extrems climàtics, com les onades de calor, seran més freqüents", explica Marc Prohom, cap de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. Temperatura mitjana a Catalunya (Servei Meteorològic de Catalunya) "La regió mediterrània sempre s'escalfarà més que la mitjana global. El ventall de possibilitats de temperatures mitjanes globals, en el planeta, oscil·larà entre un grau i mig a final de segle en el cas més optimista possible, fins a uns cinc graus en el cas més pessimista possible. Cinc graus de mitjana a escala planetària corresponen a 7, 8, 9 graus de mitjana anual a la zona mediterrània. Això vol dir que temperatures de 50 graus al centre de la Península serien habituals a l'estiu", afegeix el físic Paco Doblas. Jordi Solé, físic i oceanògraf, avisa: "No anem bé. I el que ens estan dient els models és que podem anar molt pitjor." Els científics del clima, però també els pagesos i els bombers, no en tenen cap dubte. Les proves són davant seu. Els calendaris de sembra i de collita s'estan adaptant constantment, els bombers comencen a témer per l'incendi que podria cremar el Pirineu sencer. El delta de l'Ebre, zona zero de l'escalfament global El nivell del mar i la seva temperatura pugen a poc a poc, amb constància i sense aturador. "El futur del Delta a 40-50 anys el veig bé, perquè encara estem a la part dels efectes de pujada del nivell del mar que estarem a mig metre com a molt de pujada del nivell del mar. Això és manejable. Ara, si ja parlem de final de segle, el 2100, i arribem a un metre del nivell del mar, i el segle vinent, que puguem pujar dos metres, etc, això és un altre context", afirma Carles Ibañez, cap de la línia de Canvi Climàtic de l'Eurecat. Reconstrucció de la barra del Trabucador després del temporal Filomena (gener 2021) La pujada del nivell del mar ve impulsada per l'augment de temperatura. No només pel desglaç de les glaceres de Groenlàndia. L'aigua quan s'escalfa s'expandeix i, per tant, puja. El problema d'aquesta pujada, sovint subtil, es nota quan arriba una tempesta. Com més alt sigui el nivell, més mal poden fer les onades. Això és el que va passar amb el temporal Gloria al gener del 2020, tot i que podria haver estat pitjor, perquè al gener l'aigua sempre és molt baixa. Les "minves" de gener van evitar que la desgràcia al Delta fos encara major. Salvador Cabrera, propietari del restaurant Goleró a l'Ampolla, ho explica amb claredat: "El Delta en si és com una olla. Imagina't que les vores de l'olla són la part més alta que pràcticament està a 50 centímetres per damunt del nivell del mar, però és que si l'ona entra a nivell d'on està el nostre restaurant, al fer com una olla ens inundem, i aquesta aigua no es pot evacuar, i el que faríem seria convertir el Delta en una gran llacuna." Al delta de l'Ebre, la sensació general és que estan deixats de la mà de Déu, almenys pel que fa a les prioritats de l'administració. "Ho veig molt magre afegeix Salvador, aquí sempre hi ha un problema més urgent que el Delta, i clar, s'acudeix a problemes urgents a fer xorrades i, en canvi, es deixen de banda coses importants com preservar la segona zona amb major importància com a reserva natural a Espanya que és el Delta, perquè ningú o no té els diners necessaris o no té la capacitat o no els hi dona la gana." Temporal Gloria: onada al port de l'Ampolla (gener 2020) El mar també s'escalfa Al mar mateix, l'impacte de la pujada de les temperatures el veuen els pescadors o els científics. Els pescadors perquè determinades espècies de peix han desaparegut. Arriben en canvi altres espècies d'aigües calentes. Els peixos, però, encara tenen l'opció de marxar nedant a la recerca de temperatures que els vagin millor. Hi ha, però, altres organismes, que viuen fixats al fons, que no poden marxar. És el cas de les gorgònies, un grup de coralls tous força habituals al Mediterrani. A Catalunya, a la Costa Brava, són una de les senyes d'identitat. Paisatge de gorgònies a la Costa Brava Per a biòlegs com Joaquim Garrabou, de l'Institut de Ciències de Mar, la situació és dramàtica: "El que m'afecta més és veure que davant dels nostres ulls estem perdent aquestes gorgònies. És com si veus una persona estimada que està patint una malaltia molt greu i que la veus a poc a poc com ens va deixant. És la mateixa sensació que tinc jo amb el coral·ligen. És una cosa que jo, quan vam començar a estudiar aquest fenomen, pensava que aquests tipus d'esdeveniments cap a l'extinció podien passar, però francament pensava que jo no ho veuria." Gorgònia malmesa a les illes Medes Impacte terra endins A muntanya, els impactes del canvi climàtic també es comencen a notar. "Les àrees de muntanya són les àrees més sensibles al canvi climàtic. Són les que estan veient un canvi més accentuat. Les glaceres al Pirineu cada vegada són més testimonials i desapareixeran d'aquí a pocs anys, probablement", afirma Marc Prohom. A hores d'ara només queden 19 glaceres al Pirineu, quan anys enrere havien estat més de 40. Nacho López, investigador de l'Institut Pirenaic d'Ecologia, amb seu a Jaca, fa 10 anys que fa el seguiment de les masses de gel: "El problema és que el gruix de gel hi ha anys que no canvia o anys que disminueix, però mai incrementa. Quan les sèries de dades són una mica llargues, el que tenim és un descens constant de la massa de gel. El clima és una alternança de fases fredes i fases càlides. Sempre quedava el dubte de si les fases càlides anteriors havien estat més càlides en aquest període actual. No podem confirmar exactament si van ser més càlides, però en cap cas van ser tan intenses per acabar amb la glacera, mentre que en aquesta fase estem veient que acabarà amb ella, d'aquí a pocs anys." Glacera del Mont Perdut L'incendi del Pirineu L'altre sector professional que veu el canvi climàtic de ben a prop són els bombers. Els Graf, els grups de reforç en actuacions forestals dels Bombers de la Generalitat, són els encarregats de lluitar amb contrafocs per aturar els incendis quan aquests es desboquen. "Quan estàs davant del front de foc, cada dia ets més conscient que allò va cada vegada més de pressa, que allò cada vegada és més intens i que el marge de maniobra de la nostra capacitat d'extinció és cada vegada més limitat. "Si volem que els boscos no cremin, no només hem d'invertir en un cos de Bombers potent, sinó que hem d'invertir en un territori on lo cos de Bombers pugui fer la feina", alerta Marc Castellnou, cap dels Graf. Ja fa temps que els bombers amb els incendis parlen de generacions, que cada cop són més difícils de controlar. Els que arriben amb el canvi climàtic, que tenen la capacitat d'alterar l'atmosfera al seu favor, són els de sisena generació. "L'incendi que realment ens fa patir és l'incendi del Prepirineu. Un incendi de 600, 800.000 hectàrees que se n'anirà des del Pallars fins a la Noguera i fins a Osona, per tota aquesta franja. Un incendi amb impactes brutals a nivell de tots els recursos hídrics i elèctrics de Barcelona i tota la biodiversitat del nostre territori. Sota unes condicions de sequera, clima extrem i atmosfera extremadament càlida, les condicions per tindre aquest tipus d'incendis hi són." Incendi d'Òdena el 2015, on van cremar 1.200 hectàrees (Bombers de la Generalitat) Els moviments socials reaccionen Davant d'aquest panorama, la societat civil comença a reaccionar. Als grups ecologistes se'ls han sumat moviments transversals com Fridays for Future o Extinction Rebellion, que tenen por del que els pot deparar el futur. Lluiten per un canvi social radical, per un abandó de la ideologia del creixement infinit, per un model de consum sostenible i per un futur que inclogui els més pobres. "La classe política està segrestada i no és capaç de prendre les mesures necessàries. Per això demanem assemblees ciutadanes, escollides per sorteig. Ens hem de rebel·lar a nivell de desobediència civil i d'aconseguir provocar aquests canvis perquè la classe política no està a l'alçada", denuncia Jaume Osete, portaveu del moviment Extinction Rebellion a Barcelona. Mar Mirabete, de Fridays for Future, ho té clar igualment: "El que comencem a necessitar és un decreixement, un començar a entendre que aquestes emissions de gasos contaminants cap a l'atmosfera no poden continuar com han estat continuant fins ara, sinó que les hem de frenar d'alguna manera, per no arribar al punt de no retorn." Acció de denúncia de la Xarxa per la Justícia Climàtica contra el comerç global a la seu d'Amazon a Barcelona (desembre 2020) La recepta per aturar l'escalfament global fa anys que és clara. Falta, però, posar-la en marxa. Decreixement, abandó del petroli, comerç de proximitat, canvi de dieta i cooperació són alguns dels conceptes que han d'impulsar aquest canvi i que cada vegada són més urgents. Perquè com més tard es doblegui la corba de l'escalfament, pitjors seran les conseqüències, per a tots, rics i pobres, del nord i del sud. Jordi Solé, professor de la Universitat de Barcelona i de la Rovira i Virgili, a més de consultor del sisè Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic de Nacions Unides, ho té clar: "Comencem a demanar a nivell individual, a nivell col·lectiu i a nivell polític i econòmic canvis. Però, si volem perquè és just, però si no volem i som egoistes, perquè és que ens tocarà a nosaltres. O sigui, qui digui 'jo vaig fent' està jugant a la ruleta russa. En el punt en què estem, el decreixement és innegociable. Tenim només dues opcions, o el fem forçats, amb la qual cosa anem cap a un col·lapse, o el fem dirigit, coordinat i planificat." Anomalia tèrmica de la Terra (NASA)

Catalunya, una zona especialment afectada per l'escalfament global

La zona del Mediterrani patirà de valent amb la pujada de temperatures. Si al planeta, de cara al 2100, augmentaran entre 2 i 5 ºC de mitjana, a Catalunya seran entre 5 i 9 ºC