Diumenge, a les 21.55, a TV3

"30 minuts" retrata la situació dels nens sirians refugiats al Líban

"Beirut: infàncies robades" és un reportatge que retrata les dures condicions de vida d'infants sirians refugiats al Líban, obligats a treballar o a demanar almoina per poder sobreviure.

Es tracta de nens i nenes que van arribar al Líban escapant de la guerra de Síria. Però, lluny de trobar-hi refugi, han acabat immersos en una nova guerra, en aquest cas econòmica, per poder tirar endavant. Infants que han assumit sobtadament un rol d'adults, i han canviat l'escola per feines sovint perilloses i amb jornades maratonianes.

El Líban acull 914.000 refugiats sirians, segons les Nacions Unides. Però el nombre real seria superior, asseguren els experts. Aquesta xifra converteix el país en el primer del món amb més refugiats per càpita: per cada quatre habitants autòctons, hi ha un nouvingut sirià.

Més d'un 70% de les persones sirianes que viuen al Líban ho fan en situació irregular, en bona mesura pels estrictes requisits que el govern imposa a la població siriana per obtenir el permís de residència i treball. Això els dificulta trobar feina i, quan n'aconsegueixen, acostuma a ser molt precària. Sempre amb el temor que puguin ser identificats i arrestats en el trajecte cap a la feina o al mateix lloc de treball.

Aquesta situació econòmica extrema empeny alguns pares a enviar els seus fills a treballar per poder fer front a les despeses bàsiques, com els aliments per al mateix dia, el lloguer de l'habitatge o els medicaments.

Un futur en risc

"Els abraço quan tornen a casa i els dic que demà serà millor. Ells em responen que cada dia els dic el mateix. Estan cansats de treballar. Em diuen que no volen anar-hi, que volen dormir més i tornar a l'escola", explica plorosa Yazi Hussein, originària de Deir ez-Zor i mare de quatre fills, que treballen plegats en la venda ambulant a Beirut.

"30 minuts" converteix aquests nens i nenes en protagonistes. L'equip del programa ha seguit les rutines d'infants com l'Ala o la Rahaf, que venen ampolles d'aigua en una transitada cruïlla dels suburbis de la capital; de nens com l'Abed, que treballa en un taller mecànic entre eines i productes no aptes per a la seva edat; de la Baraa, que pela alls durant hores amb les mans plenes de ferides, o la Bayan, que van forçar a casar-se quan era una nena perquè els pares no podien mantenir tantes filles. A mesura que la crisi ha anat escanyant econòmicament les famílies refugiades, els casos de menors abocades al matrimoni han repuntat.

Infants que, a més d'haver de sobreposar-se a aquesta realitat, són víctimes d'abusos. Durant les seves jornades laborals o al carrer, els petits reben crits i insults, agressions físiques, robatoris o pateixen assetjament sexual. Una violència que, en el cas dels menors que són a la intempèrie, també és policial.

Organitzacions locals i internacionals busquen socórrer aquests nens i nenes i pal·liar els efectes psicològics i físics derivats d'aquestes condicions de vida. Però, com adverteix Laura Almirall, cap d'ACNUR al mont Líban, el seu futur és incert.

"Si no se'ls dona una oportunitat per tenir una educació, el seu futur no està garantit... i tindran un futur miserable, tant aquí, al Líban, com a Síria".

Tensions socials

Aquesta presència notable de sirians ha provocat tensions dins de la societat libanesa i cap al col·lectiu refugiat. No només per la pressió que la seva arribada suposa sobre unes infraestructures precàries. De fons, hi ha també la memòria de les atrocitats comeses pel règim sirià durant la guerra civil libanesa i la posterior ocupació del país. Són víctimes d'un comportament social atiat pel discurs de l'odi que propaguen alguns partits polítics i mitjans de comunicació afins. Elits libaneses que, en línia amb el populisme creixent en altres països, busquen en els refugiats un cap de turc a qui culpar d'unes insuficiències i mala gestió que ja venien d'abans.

En aquest sentit, el reportatge intenta desmuntar amb experts tòpics estesos contra els sirians que són incerts i també busca explicacions del govern, a través del seu ministre d'Afers Socials, que pressiona perquè tornin a un país encara en guerra.

Richard Kouyoumjian acusa els pares d'utilitzar els fills per treballar: "Algunes famílies pobres ja ho fan, això. Abusen dels seus nens. Els haurien de posar a la presó, aquests pares."

"Beirut: infàncies robades" és un exemple de resiliència, de com els mal anomenats "nens de carrer" són, en realitat, petits herois en un país on es resisteixen a ser convertits en invisibles.

Un reportatge de Txell Feixas i Oriol Andrés  (Alice Production)

Realització: Francesc Pou

Producció: Tariq Saleh (Alice Production) i Carles Fernàndez