Julian Assange va ser detingut per la policia britànica a l'ambaixada de l'Equador a Londres l'11 d'abril del 2019
"30 minuts": "Assange, el preu de la veritat"

Assange, el sabor amarg de la injustícia

No hi ha la seguretat que un periodista, en qualsevol lloc del planeta, no sigui processat si té la temeritat de publicar quelcom que, tot i ser cert, no agradi als Estats Units

Enllaç a altres textos de l'autor

Baltasar Garzón Real

Jurista i coordinador de la defensa de Julian Assange

Tal com apunta el reportatge "Assange, el preu de la veritat", "el malson per als Estats Units en plena guerra d'Iraq va ser el dia en què un grapat de hackers i periodistes van revelar al món un vídeo classificat". D'aquí endavant van venir atacs a civils i a periodistes, les sentències de mort decidides pels soldats d'Estats Units de manera arbitrària, de persones de tota edat i condició, de nens, la conversió dels fets en crims de guerra… No continuo. El que va emprendre Julian Assange va ser la seva responsabilitat com a professional de la informació, la responsabilitat de, després de comprovar la veracitat del material de què disposava, donar-lo a conèixer, difondre'l perquè el món pogués assistir amb estupor als assassinats que s'estaven cometent en nom de la seguretat internacional. Tots sabem la gran mentida que va ser la guerra de l'Iraq, però no vam arribar a conèixer amb profunditat l'espant del que hi va passar fins que Wikileaks ho va fer públic. Aquell vídeo era un testimoni del pitjor que pot perpetrar un país contra els drets humans.

 

El 5 d'abril del 2010, Wikileaks va publicar a internet el vídeo "Assassinat col·lateral", on es veia una operació en què l'exèrcit nord-americà assassinava població civil a Bagdad des d'un helicòpter el juliol del 2007 (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

Els Estats Units tampoc no perdonen que Assange, mitjançant Wikileaks, fes públics milers i milers de documents militars i diplomàtics de caràcter confidencial, tot denunciant tortures i crims de guerra per part de responsables militars d'aquell país, a més a més de filtracions de les comunicacions entre ambaixades dels Estats Units amb governs i serveis d'informació a tot el món.

 

Els mitjans internacionals es van fer ressò d'aquella informació. Els mitjans conservadors nord-americans es van acarnissar en les seves crítiques contra Assange; els principals diaris europeus van treballar sobre el valuós material obtingut, per publicar-lo. Els resultats van ser sorprenents, i a partir d'aquell moment es va començar a conèixer, a més dels fets de l'Iraq, la història, el paper i el calvari de la soldat Chelsea Manning després de facilitar a Wikileaks dades sobre l'Iraq i sobre l'Afganistan; la persecució per presumpte espionatge contra Assange; la fal·laç acusació sobre un fals delicte d'agressió sexual a Suècia amb la intenció d'aconseguir l'extradició del periodista australià.

 

Julian Assange amb l'exjutge Baltasar Garzón, qui coordina la seva defensa (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

 

El llarg captiveri

 

El fundador de Wikileaks es va convertir en el refugiat polític més protegit del món. Va viure set anys a l'ambaixada de l'Equador al Regne Unit, en aquesta casa victoriana del centre de Londres (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

Després, ja ho sabeu, el seu asil a l'ambaixada de l'Equador a Londres, de la mà de l'expresident Rafael Correa; set llargs anys sense veure la llum del sol. Després del canvi polític al país, el nou president, Lenín Moreno, obedient a la potència americana, va tancar les portes de la seu diplomàtica al fundador de Wikileaks, que acabà a la presó britànica de màxima seguretat de Belmarch. Hi va haver una primera negativa a extradir-lo per part de la jutgessa de districte, Vanessa Baraitser, d'acord amb els informes mèdics que acreditaven que la situació de salut psíquica i mental de Julian Assange era tan dèbil que podria morir a la presó. El mateix va concloure el relator de l'ONU contra la tortura, que el va visitar al centre. Però aquesta no era l'opinió de la ministra de l'Interior, Priti Patel, que va accedir al seu lliurament als Estats Units.

Queda clar que la salut d'Assange, persona privada de llibertat i en aquesta situació des del 19 de juny del 2012, a més a més dels mesos passats a la presó anglesa, ara com ara no pot estar en plenes funcions físiques i psicològiques, sense accés a atenció mèdica, sense veure la llum exterior, tancat en el que s'anomena el Guantánamo britànic, en condicions molt estrictes. Pel que fa a les garanties que els Estats Units han presentat al govern del Regne Unit, tenim prou experiència que els executius nord-americans han incomplert reiteradament en altres casos les condicions acordades.

 

Baltasar Garzón Real coordina la defensa de Julian Assange (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

L'alegria de la CIA


És evident que, per primer cop a la història, els Estats Units estan aplicant extraterritorialment la legislació a un periodista estranger que ha publicat fora dels Estats Units. En cap cas no es pot provar que Assange hagi tingut accés a informació sensible de cap mena d'organització d'espionatge. Ben al contrari, tal com s'ha demostrat, el desenvolupament d'aquest procés està motivat per accions polítiques amb una interferència contínua dels serveis d'intel·ligència durant el període que va estar refugiat a l'ambaixada de l'Equador i envers el mateix equip de defensa, un afer que investiga actualment l'Audiència Nacional espanyola.

Dins el despropòsit que suposa tot el que envolta el cas Assange, resulta delirant que Mike Pompeo, exdirector de la CIA, celebrés la decisió de la ministra Patel poc després que es conegués que el jutge espanyol Santiago Pedraz l'havia citat per la relació de l'agència nord-americana amb l'empresa espanyola encarregada de la seguretat de l'ambaixada de l'Equador a Londres, durant l'asil del periodista. Allà van desplegar-hi càmeres de vídeo i micròfons ocults, i van accedir als documents d'identitat de visitants i advocats.

 

A l'ambaixada de l'Equador a Londres, Julian Assange era espiat les 24 hores del dia. Se n'encarregava una petita empresa de seguretat espanyola: UC Global (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

Pompeo no serà l'únic a declarar. Amb ell està citat el qui va ser cap de la contraintel·ligència, William Evanina, que ha confessat com l'òrgan d'intel·ligència va dissenyar el pla per a l'ambaixada de l'Equador i que també va planejar el segrest i fins i tot l'assassinat d'Assange. Tot i això, el Regne Unit va decidir aprovar l'extradició del fundador de Wikileaks. Un lliurament que fa témer el pitjor. És molt improbable que es respectin els principis d'igualtat, proporcionalitat i garanties degudes, ja que hi ha prejudicis establerts en contra d'ell per autoritats del més alt nivell: diplomàtics, senadors, congressistes que fins i tot n'han demanat la pena de mort.

 

Des que va ser detingut, l'abril del 2019, Julian Assange va quedar tancat a la presó d'alta seguretat de Belmarsh, al sud de Londres (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

I hi afegeixo quelcom que considero crucial: com a advocats defensors no hem tingut accés en aquest procés de dotze anys davant el gran jurat, a cap material de defensa, donades les estrictes mesures de secret. L'acusen de cometre 18 delictes, dels quals 17 s'emmarquen en la llei d'espionatge del 1917, quan a la Primera Guerra Mundial es perseguia els espies, i un altre delicte en relació amb la suposada ajuda a la militar Chelsea Manning per utilitzar els ordinadors dels quals se suposa que en va sortir la informació. El delicte es basa en la publicació dels diaris de guerra de l'Iraq i de l'Afganistan, el 2010; els cables del Departament d'Estat i els arxius de Guantánamo. En una gran part d'aquest material es feia palesa la comissió de crims de guerra, les tortures sistemàtiques i un seguit de crims internacionals.

 

El febrer del 2020, la justícia britànica va estudiar per primer cop la demanda d'extradició de Julian Assange. Excepcionalment, les sessions es van celebrar dins la presó de Belmarsh (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

La llibertat de premsa en perill


Després de la derrota de Donald Trump i amb l'arribada de Joe Biden hem continuat sol·licitant la retirada dels càrrecs, com ho han fet moltes altres persones, institucions i organitzacions de drets humans. Però l'esperança no juga a favor nostre, perquè parlem de serveis d'intel·ligència i en un país com els Estats Units tenen molta força. Ja sigui una administració o una altra, el tema de la intel·ligència als Estats Units es tabú gairebé per a tothom. Hem acreditat la persecució i l'actuació il·lícita per part dels serveis d'intel·ligència, no només respecte als continguts de Wikileaks, sinó durant els set anys de reclusió a l'ambaixada de l'Equador. Però el procés va continuar, tot canviant unilateralment les normes, de manera que va passar d'una petició inicial d'un sol càrrec a 17 càrrecs. No veig que les circumstàncies augurin cap canvi.

 

Els Estats Units van sol·licitar l'extradició de Julian Assange per jutjar-lo. L'acusen de 17 delictes (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

Encara hi ha quelcom de més dur: la decisió judicial llegida per l'Alt Tribunal britànic en relació amb l'extradició de Julian Assange estableix unes perilloses bases per a la llibertat de premsa al món. En acordar el lliurament d'un periodista per haver publicat informació d'interès mundial, denunciant crims de guerra, actes de corrupció i la mala praxi dels serveis d'intel·ligència, tota la comunitat de mitjans de comunicació queda amenaçada per l'administració nord-americana. No hi ha la seguretat que un periodista, en qualsevol lloc del planeta, no sigui processat si té la temeritat de publicar quelcom que, malgrat ser cert, desagradi als Estats Units. Sigui el que sigui allò que escrigui, encara que es tracti de les més grans violacions comprovades de drets humans. En aquest punt em preocupa extraordinàriament el silenci, és a dir, que no s'hi pronunciïn els governs democràtics, les institucions o aquells grans diaris que van aprofitar la informació de Wikileaks, perquè en aquest cas callar suposa un cop duríssim contra els drets fonamentals d'informar i rebre informació. La llibertat de premsa és l'autèntica barrera contra l'autoritarisme, contra el feixisme i la impunitat.

 

Encara queda batalla jurídica al davant, i esperem que els jutges entrin en el fons d'aquesta qüestió: llibertat de premsa, serveis d'intel·ligència, exacerbació de mesures contra el periodista. Hem presentat un recurs i, si cal, anirem al Tribunal Europeu de Drets Humans, les conclusions del qual ha d'obeir el Regne Unit, ja que forma part del Consell d'Europa. Però, mentrestant, queda aquest gust amarg de la injustícia continuada, i la constatació que el preu de la veritat és massa alt.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Julian Assange
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut