"Assange, el preu de la veritat", de Nicolas Vescovacci, Luc Hermann i Paul Moreira
La història del fundador de WikiLeaks, a "30 minuts"

"Assange, el preu de la veritat"

Julian Assange: set anys refugiat a l'ambaixada equatoriana a Londres, sense posar un peu al carrer, i tres aïllat en una cel·la en una presó d'alta seguretat. Encara no se sap, però, quin és, per a ell, el preu real de la veritat: serà finalment extradit als Estats Units, on podria ser condemnat a 175 anys de presó?

"Heu de resistir. Podeu resistir!" Un Julian Assange envellit, descuidat, alterat, s'adreçava als seus seguidors l'11 d'abril del 2019, mentre la policia britànica el treia per la força de l'ambaixada equatoriana a Londres, on portava refugiat set anys. La seva detenció es va precipitar el mateix dia que el president equatorià, Lenín Moreno, va cedir a les pressions del govern dels Estats Units i revocava l'estatut d'asil de l'activista australià.

Tancat immediatament a la presó d'alta seguretat de Belmarsh, al sud de Londres, Julian Assange espera aquests dies la decisió definitiva de la justícia britànica sobre l'extradició reclamada pels Estats Units. Allà podria ser condemnat a 175 anys de presó. Tancat en condicions d'absolut aïllament, sense poder comunicar-se amb ningú més enllà de la defensa, la salut física i mental del fundador de WikiLeaks és tan preocupant que la justícia britànica va denegar-ne l'extradició el 4 de gener del 2021.

 

Julian Assange va ser detingut per la policia britànica a l'ambaixada de l'Equador a Londres l'11 d'abril del 2019 (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

Però el recurs immediat dels Estats Units, per a qui Julian Assange és objectiu prioritari, acusat de revelar secrets d'estat a través de WikiLeaks, l'ha posat de nou a la corda fluixa. Ciberactivistes, periodistes i entitats humanitàries de tot el món defensen Assange, a qui consideren víctima d'una persecució política i d'un gravíssim atac contra la llibertat d'expressió. Si és extradit als Estats Units no només la seva llibertat i la seva salut, sinó la seva vida, avisen, estaran en greu perill. També ho estarà, segons els defensors de la llibertat d'informació, el periodisme d'investigació arreu del món.

Però com va començar tota aquesta història? Per què els Estats Units consideren Assange tan perillós com el més perillós dels terroristes, si no s'ha pogut citar una sola víctima de les seves activitats en cap dels judicis contra ell? "Assange, el preu de la veritat", un reportatge de Nicolas Vescovacci, Luc Hermann i Paul Moreira, intenta respondre aquestes preguntes.

 

El 5 d'abril del 2010, Wikileaks va publicar a internet el vídeo "Assassinat col·lateral", on es veia una operació en què l'exèrcit nord-americà assassinava població civil a Bagdad des d'un helicòpter el juliol del 2007 (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

A grans trets, la resposta és un nom propi: WikiLeaks. Wikileaks, de la qual Assange va ser un dels fundadors i principal impulsor, és una organització sense afany de lucre que publica a internet documents confidencials filtrats per persones anònimes. Tot i que la seva pàgina web funciona des del 2007, no va ser fins al 2010 que el seu nom va fer la volta al món. Va ser amb la publicació de l'anomenat material Manning, un gruix de documents que demostraven les actuacions il·legals de l'exèrcit dels Estats Units a les guerres d'Iraq i l'Afganistan, entre elles un vídeo que mostra una matança de civils innocents el 2007 a Bagdad a mans de soldats americans. Entre les víctimes mortals, un xòfer i un fotògraf de l'agència Reuters i diversos civils desarmats. També dues criatures ferides que viatjaven en una furgoneta que es va aturar a socórrer els ferits. Les imatges, difoses per WikiLeaks i emeses per moltes televisions del món, deixaven ben clar que no es tractava d'un error, sinó d'un crim de guerra. Ethan McCord , un dels soldats participants en l'acció, confirmaria després que s'havia tractat d'una carnisseria sense sentit. Ell mateix, després de ser desmobilitzat, va convertir-se en activista contra la guerra: "Jo no m'havia allistat a l'exèrcit per fer allò, ja no podia justificar-ho més."

 

Recreació d'"el búnquer", la casa de Reikjavík, la capital d'Islàndia, on el fundador de Wikileaks, JuIian Assange, i el seu equip es van traslladar per analitzar les imatges del vídeo "Assassinat col·lateral" (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

L'escàndol mundial provocat per aquestes imatges va suposar la irrupció de WikiLeaks al món periodístic internacional, que en podia publicar o emetre els documents i les imatges, filtrats sota absolut anonimat per alertadors desconeguts -fins i tot per la mateixa organització- i comprovats exhaustivament per l'equip dirigit per Assange. D'aquesta manera era possible donar a conèixer a l'opinió pública els abusos i crims ocultats pels governs, crims i abusos que haurien quedat en silenci. Finançada amb donatius particulars, Wikilieaks garantia l'anonimat dels alertadors.

Però en el cas de la carnisseria de Bagdad i molts altres documents sobre la guerra d'Iraq i de l'Afganistan, els serveis d'informació dels Estats Units van acabar trobant i detenint qui els havia filtrat: un jove militar llavors anomenat Bradley Manning, assignat als serveis d'informació, i a qui la seva consciència no va permetre mantenir en secret les proves acusatòries contra el seu propi govern. Manning, que ha fet el trànsit a dona i es diu Chelsea Manning, va descarregar milers de documents oficials comprometedors i, després d'oferir-los sense resposta al Washington Post i al New York Times, va acabar posant-se en contacte amb WikiLeaks.

Des d'aquell moment, WikiLeaks va continuar publicant filtracions, col·laborant amb la premsa internacional -sobretot amb el diari britànic The Guardian- i analitzant milers i milers de documents secrets, incòmodes per a diversos governs i sobretot per al dels Estats Units, que no va trigar a qualificar-la d'"organització criminal".

 

L'organització sense afany de lucre de Wikileaks es va crear amb l'objectiu de publicar arxius confidencials filtrats per persones anònimes (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

"Espero que les filtracions tinguin un efecte dissuasiu que dificulti les conductes immorals durant la guerra, perquè s'acabin els crims de guerra a l'Iraq i en altres països", declarava Julian Assange, ja cap visible de l'organització i en vies de convertir-se en estrella mediàtica, carn de portada i entrevistes als principals mitjans del món. Un personatge enigmàtic, seductor i carismàtic. Un departament sencer dels serveis d'informació de l'exèrcit dels Estats Units es dedicava a encalçar-lo, seguint-ne totes les activitats, es deia. I no van trigar a atrapar-lo.

Durant una estada a Estocolm, l'estiu de 2010, dues dones amb qui havia tingut relacions sexuals consentides van acusar-lo d'haver-les penetrat sense protecció, sense elles voler-ho. El cas per aquest delicte va ser tancat ràpidament i, després, misteriosament reobert.

Perseguit per la llei, amb una demanda d'extradició per part del govern suec -que acabaria retirant- Julian Assange va refugiar-se, a Londres, a l'interior de l'ambaixada equatoriana, tement que una extradició a Suècia o una detenció a la Gran Bretanya podien acabar portant-lo a Estats Units, on ja era considerat un dels principals enemics del sistema.

 

L'any 2018, Julian Assange, fundador de Wikileaks, va ser acusat oficialment pels Estats Units d'espionatge. Podria ser condemnat a 175 anys de presó per haver publicat informacions d'interès general (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

Durant els anys que va passar tancat a l'ambaixada equatoriana, sota l'asil del seu govern progressista, Assange va continuar liderant Wikileaks, que va destapar casos com l'espionatge dels serveis secrets nord-americans a tres presidents de França -Chirac, Sarkozy i Hollande- punxant-los els telèfons, o la publicació de milers de correus electrònics de la candidata demòcrata a la presidència Hillary Clinton. Donald Trump, que va fer servir en campanya aquestes filtracions contra la seva rival, no va dubtar, en ser proclamat president, a acusar Assange i WikiLeaks d'estar relacionats amb els serveis secrets russos.

Julian Assange, i Wikileaks, van ser acusats de col·laborar amb els russos per desestabilitzar França, per haver filtrat nous correus electrònics de polítics pròxims a Macron.

També dins la minúscula ambaixada d'Equador, a Londres, el cercle contra Julian Assange es va anar estrenyent. Espiat des de dins i des de fora de la seu diplomàtica per la pròpia empresa de seguretat -espanyola- que la vigilava, i que venia el material a Estats Units, el periodista i activista anava quedant cada cop més aïllat del seu entorn.

 

Manifestació a Londres per la llibertat de Julian Assange (Reportatge "Assange, el preu de la veritat")

 

L'exjutge espanyol Baltasar Garzón, coordinador de la seva defensa, reconeixia que, a causa d'aquest espionatge,  els Estats Units estaven al cas de tota l'estratègia per impedir-ne l'extradició. El govern nord-americà ja l'havia acusat formalment d'espionatge i convertit en objectiu prioritari. Les pressions sobre l'Equador eren cada cop més fortes, i un cop derrotat electoralment el president Correa, principal protector d'Assange, el seu successor, Lenín Moreno, va córrer a retirar-li l'asil. Set anys havia passat tancat a l'ambaixada, i ja en porta tres en una presó d'alta seguretat.

 

Segons la defensa, "les acusacions contra Assange són tan desmesurades que no tenen res a veure amb la realitat". La realitat, però, és que un cop concedida l'extradició, i pendent de l'últim recurs plantejat a la justícia britànica, la seva llibertat i la seva vida són a la corda fluixa. Ho són, amb ell, la llibertat d'expressió i la d'investigar les injustícies, abusos i crims d'estat?

 

 

Podeu veure el tràiler d'"Assange, el preu de la veritat" aquí.

 

Nominacions
FIGRA, Festival Internacional del Gran Reportatge d'Actualitat i Documental Social, França, 2021
Prix Europa, Alemanya, 2021

 

Un  reportatge de Nicolas Vescovacci, Luc Hermann i Paul Moreira 
Producció:  Aurélien Baslé
Una coproducció de Premières Lignes TélévisionLCP- Assemblée Nationale

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Julian Assange
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut