Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"L'assalt al Capitoli", a "30 minuts"

Assaltar la democràcia

Els fets del 6 de febrer al Capitoli dels Estats Units va ser una insurrecció atiada pels discursos de l'expresident Donald Trump que assegurava que hi havia hagut frau electoral a les eleccions de novembre del 2020. L'assalt de la institució més representativa de la democràcia nord-americana, reflecteix la divisió entre els partidaris de Trump i una majoria de ciutadans que espera poder passar pàgina d'una presidència marcada per la desinformació i les mentides

TEMA:
Eleccions Estats Units

Donald Trump ha estat el primer president dels Estats Units que ha superat dos processos d'"impeachment" en la seva carrera política, l'un, en exercici del càrrec, i l'altre cop, com a expresident. El segon procés contra ell, es va engegar després de l'assalt al Capitoli del 6 de gener, acusat d'incitació a la violència. La votació va registrar 57 vots a favor de condemnar-lo, 7 de republicans, i 43 a favor de no fer-ho. Si el veredicte l'hagués declarat culpable, l'hauria inhabilitat per tornar-se a presentar a unes eleccions, però l'absolució permet a Trump tornar-se a presentar a les eleccions del 2024, tot i el cost que pugui tenir en la seva imatge, la relació -que tothom va poder veure- amb els manifestants que van assaltar la institució més representativa de la democràcia nord-americana: el Capitoli.

Tot i que l'aritmètica parlamentària va deslliurar l'expresident Trump de qualsevol responsabilitat en aquell assalt, els seus discursos i piulades com la del 19 de desembre, en què els deia: "Veniu! Serà bestial!" i alimentant la teoria del "frau electoral", va acabar convocant milers de persones a Washington i provocant un episodi que, segons alguns analistes, podria haver desembocat en una guerra civil.

Imatge extreta del reportatge "L'assalt al Capitoli"

Mick Mulvaney, l'antic cap de gabinet del president Trump, assegura que, tot i estar d'acord en molts aspectes de la seva política, "ningú de nosaltres volia una insurrecció. Volíem menys impostos, desregulació i menys intervencionisme a l'estranger, però ningú no es podia ni imaginar que el que estàvem fent portaria al que va passar el 6 de gener".

Louie Palu, fotògraf del National Geographic, que va ser al lloc dels fets, compara el que va passar aquell dia amb l'arribada dels nazis al poder, a Alemanya: "Potser algú es pot escandalitzar i pensar que soc sensacionalista, però a finals dels anys 20 i a principis dels 30, ningú no s'hauria imaginat el que va passar el 1939. Crec que allò era el que vèiem: el principi de la subversió de la democràcia.".

 

Però què va passar exactament el 6 de gener?
El matí d'aquell dia, Donald Trump va incitar els milers de manifestants que participaven en la concentració sota el lema "Save America" ("Salvem Amèrica"), amb un discurs que, tal com havia fet des del vespre del dia de les eleccions, va carregar sense proves contra la conspiració de tramposos que li havia robat el segon mandat. "Aquí ha passat una cosa molt grossa. No pot ser. Hem de lluitar. Hem de lluitar amb totes les forces. Si no lluites amb totes les forces, et quedes sense país."

Imatge del reportatge 'L'assalt al Capitoli', del programa '30 minuts'
Donald Trump, expresident dels EUA

Va ser llavors quan uns centenars de persones, entre aquests manifestants, van començar a enfrontar-se als pocs policies que mantenien l'ordre públic darrere unes tanques que de poc els servirien davant d'uns assaltants disposats a intentar evitar la certificació de la victòria electoral de Joe Biden a les eleccions del novembre del 2020.
En el mateix moment que el discurs virulent de Trump ressonava al National Mall, a l'interior, un grup nombrós de republicans, alguns moguts per la por de les represàlies del president, estaven a punt de votar en contra de la victòria de Biden.

I Trump els advertia: "Haurem de lluitar molt més i Mike Pence farà el que ha de fer. I, si no ho fa, serà un dia molt trist per al nostre país, perquè va prometre que defensaria la Constitució. El Congrés té l'obligació d'aturar aquest atac escandalós a la nostra democràcia. I després hi anirem, i jo vindré amb vosaltres, perquè el nostre país no el podrem recuperar amb debilitat. Hem de demostrar que som forts i hem de ser forts".

Abans que el president acabés de parlar, els membres dels Proud Boys, un grup de supremacistes d'extrema dreta conegut pels seus actes de violència política, va encapçalar un atac violent contra una barricada protegida per molt pocs policies. Els agents aviat van quedar desbordats. La multitud va començar a pujar per les escales. Com si es tractés d'un exèrcit invasor, ben dirigit, armat i protegit, avançaven i van fer recular els serveis de seguretat del Capitoli.

Imatge extreta del reportatge 'L'assalt al Capitoli'
Imatge extreta del reportatge "L'assalt al Capitoli"

Però, tot i el caos que es vivia, el vicepresident Mike Pence, resistint a la pressió de Trump, va declarar finalment que la Constitució no li donava poders per anul·lar els resultats electorals.

Enmig de la confusió, membres dels serveis secrets van començar l'evacuació dels congressistes de primera fila. Els senadors, els seus ajudants i els periodistes van ser conduïts a través de túnels fins a llocs segurs del soterrani.
Segons els investigadors de l'FBI, un testimoni va afirmar que ell i d'altres volien matar la presidenta de la Cambra de representants, Nancy Pelosi, i el vicepresident, Mike Pence, i van saber que s'estava passant informació per Facebook sobre la localització dels polítics amagats a les cambres secretes del soterrani a un milicià que era a dins del Capitoli. "Tots els congressistes són als túnels de sota del Capitoli", deia un missatge. "Tanqueu-los i obriu el gas."

El cap de gabinet de Trump va veure la insurrecció en directe per la televisió i, com que no va poder parlar amb el president per telèfon, s'hi va adreçar per Twitter: "Una cosa són les protestes pacífiques i una altra és entrar il·legalment al Capitoli. El president ha de demanar immediatament que s'aturi la violència". Però Trump no li va fer cas i Mulvaney va dimitir a l'acte.

Dins del Capitoli, Ashli Babbitt, una veterana de guerra i fanàtica de QAnon, un altre dels grups que van instigar la insurrecció, va ser la primera víctima mortal d'aquell dia. Un agent de policia li va disparar quan intentava travessar la porta que separava els assaltants de la sala on fins uns moments abans s'havia fet el debat de certificació dels resultats electorals.

Imatge del reportatge "L'assalt al Capitoli"

Mentre els reforços policials van començar a desallotjar els assaltants, la Casa Blanca va emetre un missatge de vídeo de Trump als agitadors. "Entenc el vostre dolor. Sé que us sentiu ferits. Ens han robat les eleccions. La victòria va ser aclaparadora i tothom ho sap, sobretot els de l'altre bàndol. Però ara us n'heu d'anar a casa. Us n'heu d'anar en pau. Ha d'imperar la llei i l'ordre. Hem de respectar les nostres grans forces de la llei i l'ordre. Per tant, marxeu. Us estimem. Sou molt especials. Sé com us sentiu, però marxeu i aneu-vos-en en pau." I així va acabar aquella jornada, que va deixar cinc morts, un d'ells policia, desenes de ferits i més de 50 detinguts.

El dia 20 de gener, Joe Biden va jurar el càrrec de president a les mateixes escales que els assaltants havien pujat dues setmanes abans, per impedir que es certifiqués que havia guanyat les eleccions. En el seu discurs, Biden va deixar clara la fragilitat de la democràcia enfront del populisme violent: "Hem tornat a veure que la democràcia és molt valuosa, que la democràcia és fràgil. A aquesta hora, la democràcia s'ha imposat, amics. En aquest indret sagrat, on tot just fa uns quants dies la violència va intentar fer trontollar els fonaments del Capitoli, ens hem d'unir com a nació sotmesa a Déu i indivisible per dur a terme el traspàs pacífic del poder".

El reportatge "L'assalt al Capitoli", que emet el "30 minuts" aquest diumenge, és una investigació de la periodista Sarah Ferguson, del programa "Four corners", de l'ABC-Austràlia, en què s'explica com els últims dies del mandat del president Trump van portar la fractura del país a un punt sense retorn, i van estar a punt de destruir la democràcia als Estats Units.

ARXIVAT A:
Eleccions Estats Units

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut