Arenys de Munt, any zero

Deu anys després, torno a Arenys de Munt. A primer cop d'ull res fa pensar que aquest poble acollidor i singular, d'encara no nou mil habitants, hagi pogut capgirar la història política de Catalunya

Joan Celdran Danés

Director del reportatge "Arenys, on tot comença"

@joanceldran
Gravació del "30 minuts" "Arenys, on tot comença"

Gravació del "30 minuts" "Arenys, on tot comença"

Falten dos minuts per a les deu del vespre. És diumenge. 13 de setembre del 2009. Des de la portalada del Centre Moral d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis proclama el resultat de la primera consulta sobre la independència de Catalunya celebrada mai al país. 12 vots nuls. 29 en blanc. 61 No. 2.569 Sí. Els veïns, que omplen el carrer de gom a gom, esclaten en un crit col·lectiu: "Aquí comença la nostra independència!".

Deu anys després, torno a Arenys de Munt. A primer cop d'ull res fa pensar que aquest poble acollidor i singular, d'encara no nou mil habitants, hagi pogut capgirar la història política de Catalunya. Aquí, la vida passa, tranquil·la, a la riera. L'eix del poble és ara una rambla coberta de paviment. Els contraris al soterrament van perdre la consulta on es decidia si calia fer una obra de tanta envergadura.

Del desencís d'aquella derrota en va sortir l'empenta per fer un nou plebiscit. Aquest cop per aclarir una qüestió que el Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació feia anys que volia preguntar: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"

A la consulta sobiranista d'Arenys de Munt hi van votar 2.671 veïns. Menys de la meitat del cens, però més gent que en el referèndum de l'Estatut o a les eleccions europees. El 96% dels vots van ser a favor de la independència. Hi tornarien avui?

La tenacitat dels arenyencs va provocar una onada de 553 consultes que s'estengué arreu de Catalunya. Prop de nou-cents mil votants hi van prendre part. D'aquí en va néixer l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació de Municipis per la Independència. Després han vingut les multitudinàries manifestacions sobiranistes de la Diada. La consulta del 9 de novembre. Els fets del 20 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d'Economia. El referèndum de l'1 d'octubre. L'empresonament i exili dels líders polítics i socials. Les mobilitzacions de protesta. La formació del nou Parlament. El judici. I, aviat, la sentència.

On són avui els protagonistes d'aquella primera consulta? Com els ha marcat aquell 13 de setembre? I tot el que ha passat després? Se senten recompensats? Traïts? Esperançats? La seva gesta entusiasta ha valgut la pena?

"I tant que ho tornaríem a fer. No en tingueu cap dubte". Carles Móra era l'alcalde d'Arenys de Munt quan el poble va fer la consulta. Com llavors, pensa que la votació s'havia de tirar endavant tant sí com no: "Quan la gent actua massivament, pacíficament, estratègicament i molt ben organitzada... És imparable!".

A Arenys són pocs els independentistes que han canviat d'idea ens aquests deu anys. Ens ha costat trobar-ne algun que ho digui davant la càmera, si més no. Tampoc semblen haver canviat de pensament els contraris al sufragi. Joan Rangel era el delegat del govern espanyol a Catalunya en aquell moment. Avui, com llavors, és categòric: "Els càrrecs amb responsabilitat política haurien de ser molt conscient de l'impacte dels seus actes. Tard o d'hora, haurem d'exigir responsabilitats a aquells qui han portat el país a una situació que no haguéssim hagut de viure mai".

La consulta va prosperar perquè a la voluntat d'alguns veïns s'hi va sumar la determinació dels polítics locals. Només dos regidors d'aquella legislatura van votar en contra de la moció que havia de fer possible el sufragi sobre la independència al municipi. Quan un jutjat de Barcelona va suspendre l'acord del ple, ja era massa tard. Tampoc les amenaces dels grups d'extrema dreta van aconseguir dividir els partidaris de la convocatòria. Seria viable de nou una cohesió com la d'aquells dies?

És impossible preveure com seran les coses si repetim la nostra visita a Arenys d'aquí cinc o deu anys. Amb la sentència de l'1 d'octubre a tocar, el moment polític és tan complex que ni tan sols podem imaginar què ha de passar en les pròximes setmanes. Sigui com sigui, la independència és al centre del debat polític. La voluntat de renovació democràtica sembla majoritària entre els catalans. I, a Arenys de Munt, la mobilització i el coratge persisteixen inalterables una dècada després d'aquella primera consulta.

VÍDEOS RELACIONATS