Amigues i perruqueres: resistir al setge talibà en un saló de bellesa a Kabul
"Sofia i Nigina, dues amigues lliures" retrata la resistència davant dels talibans de dues joves amigues perruqueres i maquilladores que han convertit el seu saló de bellesa, a la capital de l'Afganistan, en un espai de llibertat. Al local, elles i les seves clientes riuen, ballen i es fan selfies que no podran compartir amb ningú. Fins que els talibans decideixen que ja n'hi ha prou
La Sofia i la Nigina són dues joves amigues perruqueres i maquilladores. Treballen en un saló de bellesa a Kabul, a l'Afganistan. Des de l'interior del local veuen com els talibans, que fa uns dies que han capturat la ciutat i s'han ensenyorit del país sencer, ronden a prop seu. Des de la victòria talibana, el saló s'ha convertit en refugi per a dones a la capital afganesa i la Sofia i la Nigina semblen més aviat dues combatents de la resistència que dues perruqueres i esteticistes. Al seu saló riuen, ballen i els agrada fer-se selfies que no podran compartir amb ningú i que quedaran amagades als seus telèfons.

A mesura que passen els dies sota el règim talibà, la façana exterior es veu vandalitzada uns quants cops. Mentre a l'interior cauen els vels, les llengües s'afluixen i es respira una atmosfera de llibertat. Quan surten al carrer l'ambient és de repressió, de por i desconfiança. La Sofia i la Nigina i les seves companyes de feina volen protegir el seu darrer espai de llibertat. Però quant temps ho podran fer?
"Abans posàvem la música més forta i així teníem més energia per treballar. Sense música és més avorrit. Van venir els talibans i ens van dir que no la poséssim tan forta."
És el que li explica la Sofia a una clienta, que al seu torn li explica com se sent.
"És com si ens volguessin tancar en una gàbia. Ara tot està tancat: les escoles, el meu despatx... Psicològicament, costa d'aguantar. Per això avui he vingut a deixar-me cuidar, a pentinar-me i a passar una bona estona. Cuidar-te ajuda a aguantar tot això."
El reportatge "Sofia i Nigina, dues amigues lliures" és un reportatge de Margaux Benn i Solène Chalvon-Fioriti. Van començar a fer el seguiment d'aquestes dues joves afganeses el 15 d'agost del 2021, el dia que els talibans van entrar a Kabul, i durant més d'un any les han seguides en molts moments de la seva vida quotidiana. El reportatge les mostra enfrontant-se a les restriccions de tota mena que imposa a les dones el règim talibà: l'obligació d'amagar el rostre i el cos sencer, poder anar soles pel carrer, estudiar, treballar, conduir...

Cada dia que passa, aquestes dues amigues veuen com es va fent més i més estret el camí de la llibertat. No volen renunciar a la seva feina, però finalment prenen una decisió dolorosa però necessària: marxar del país.
Ho veuen clar quan visiten l'Arezzo, una activista que acaben de posar en llibertat després de ser detinguda en una protesta.
"Per molta gent, la vida val més que la llibertat. Per desgràcia, nosaltres som les úniques que valorem més la llibertat. A la comissaria ens van amenaçar de disparar-nos 30 bales a cada peu."
L'estiu passat, al cap de tres mesos d'haver-lo sol·licitat, li arriba el passaport a la Nigina, que al final ha de marxar precipitadament quan els talibans comencen a vigilar de prop al seu pare i a la família. Un cop poden aconseguir uns visats, marxen cap al Pakistan i d'allà a Turquia, sense avisar a ningú per por que al final no puguin sortir de l'Afganistan.
A conseqüència de les noves restriccions que cada dia imposen els talibans, els països occidentals decideixen facilitar els tràmits de visats a les dones. La notícia corre com la pólvora per l'Afganistan i la Sofia demana un visat per anar a França. Al cap d'unes setmanes ja el té.

Les reporteres Margaux Benn i Solène Chalvon-Fioriti retroben la Sofia a Beauchamp, a prop de París, i la Nigina a Hamburg, on estan començant a refer les seves vides, després de marxar de l'Afganistan, on no se sentien lliures. Tot i això, la Nigina troba a faltar molt el seu país.
"El cel sempre està trist i plujós. Aquí no tinc cap amiga per anar a passejar o a fer el que sigui. Abans, quan érem a Kabul, jo animava la Sofia. Li deia que, tot i les restriccions, érem lliures. Però aquí, tot i la llibertat, em sento com si fos presonera."
Mentrestant, a Kabul, els talibans s'acarnissen contra les afganeses, que han quedat excloses de la majoria de feines. Els salons de bellesa com el de la Sofia i la Nigina encara no han tancat, però estan en temps de pròrroga.
Les dues amigues, que viuen a Europa es retroben, finalment, després de mesos de no veure's. "Tinc la sensació de ser Superman. Mira, ja hem fet el més difícil: hem marxat del nostre país. Ara ens hem de realitzar", li diu la Sofia a la Nigina, que li dona la raó, mentre brinden pel seu futur:
"Perquè tots els somnis que teníem a l'Afganistan es facin realitat aquí."
La Nigina espera a Hamburg que li reconeguin la condició de refugiada. Li agradaria continuar els estudis per poder ser infermera. La Sofia continua estudiant francès i està de prova en un saló de bellesa de París. A Kabul, molts salons de bellesa han tancat durant els últims mesos. El seu encara resisteix.

Un reportatge de Margaux Benn i Solène Chalvon
Producció: Clèment Gargoullaud i David Muntaner
Una producció de Kraken Films LCP Nationale France Télévisions