Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"ADOLESCENTS AMB ORGULL", A "30 MINUTS"

Cinc joves LGTBI+ surten de l'armari

Cinc nois i noies britànics viuen, en plena adolescència, el repte personal de descobrir-se al món com a persones homosexuals o transgènere. Seguim, al llarg de sis mesos, les seves inquietuds, les pors, les alegries i l'orgull d'un moment tan crític

La Mykyla, el Beckham, l'Alex, la Cariad I la Tamika són adolescents d'allò més normals: britànics, de classe treballadora, d'ensenyament públic i origen tan divers com la seva opció sexual. La Mykila, el Beckham, la Tamika i la Cariad es defineixen com a homosexuals; l'Alex és transgènere. Fa temps que ho saben, de fet diuen que ho han sabut sempre. Però de saber-ho ells a mostrar-se en públic tal com són hi pot haver una gran distància. Tots ells han patit assetjament a l'escola, en un moment o altre. S'han sentit aïllats, diferents i, en alguns casos, han rebut insults, agressions o amenaces homòfobes.

Aquest reportatge els segueix al llarg de sis mesos en una edat clau, entre els catorze i els setze anys. L'edat en què avui la majoria d'adolescents gais o trans britànics fan el pas de sortir de l'armari, si és que mai s'hi havien amagat.

"La gent em pregunta per què soc com soc, i per què ho he decidit, com si això fos una elecció. Com si jo hagués escollit que m'emprenyin, com si m'agradés que em diguin coses lletges, que m'escupin, o em peguin, que em facin mal. O, ja ho saps, que em maltractin emocionalment". En Beckham sap des de petit que és gai, i ha decidit que aquest estiu serà absolutament obert sobre la seva orientació sexual, agradi o no als altres.

 

La Mykyla encara du molta ràbia amagada. A les colònies d'estiu per a adolescents LGTBIQ+ descobrirà coses que ignorava sobre la seva identitat de gènere (Reportatge "Adolescents amb orgull")

 

La Mykyla es defineix com a lesbiana. A l'escola li van fer bullying per ser diferent de les altres nenes, per cavallot. Perquè li agradava fer l'animal amb els nois i jugar a futbol amb ells. Jugar a futbol era una via d'escapatòria a la seva ràbia, a la frustració que va omplir bona part de la seva infància: "En comptes d'estudiar vaig perdre el temps odiant-ho tot i a tothom".

 

La Tamika (a la dreta) aprendrà a connectar amb el seu autèntic jo, després d'una infància en què va haver de dissimular per no ser assetjada (Reportatge "Adolescents amb orgull")

 

A la Tamika, que està a punt de passar a l'institut, també li costava encaixar a l'escola. Es va passar la infància dissimulant, no sempre amb èxit. "Reia amb els altres quan criticaven les lesbianes, sabent que em feia mal per dins a mi mateixa". Ara ha acceptat la seva homosexualitat, o com diu ella, "he abraçat l'unicorn que duc a dins". Però no vol abandonar l'escola sense deixar empremta: anirà al ball de graduació amb un vestit espectacular, superfemení, i els ho passarà per la cara als que s'han rigut d'ella.

 

L'Àlex farà la transició en soledat. Fa mesos que va marxar de casa, viu en un centre i no té relació amb la família (Reportatge "Adolescents amb orgull")

 

L'Alex no té llar ni família. Viu en un centre des que va marxar de casa fa sis mesos. S'identifica com a noi trans, i no voldria posar-se etiquetes pel que fa a l'orientació sexual. Va néixer com a noia però viu com a noi. Abans expressava els seus sentiments escrivint poesia. "No saps el que és estar atrapat dins de tu mateix, sent diferent per dins del que ets per fora i sense poder dir-ho. Jo volia ser ell, però havia de ser ella, no podia arrencar-me la pell i canviar. Quan em dutxo o em vesteixo, se'm trenca el cor: el meu cos no quadra amb la meva ment". Mai ha rebut suport emocional de la seva família. Després d'un incident amb maltractaments, ell mateix va trucar a una línia d'ajuda per a infants, i al cap de poc el van portar al centre. Ha decidit començar de zero pel seu compte, com a noi, en un entorn allunyat del seu passat.

La Cariad es va adonar als nou o deu anys que no li agradaven els nois com a les seves amigues. I a l'institut es va plantejar que potser era bisexual, o lesbiana. Ara la frustra molt que li preguntin si n'està segura, perquè és molt jove, però ella ho veu clar.

 

La Cariad descobrirà, en començar el curs, que no està sola: seguint el seu exemple, altres nois i noies han decidit sortir de l'armari (Reportatge "Adolescents amb orgull")

 

Després de molts anys d'anar vestida com un xicotot, aquest estiu està provant un estil més femení. "Es van escampar rumors de si feia tal cosa o tal altra, com que m'havia tancat als lavabos i havia fet no sé què amb noies, amb amigues meves que no m'he mirat mai d'aquesta manera. Corrien rumors i la gent, per estupidesa, se'ls creia, perquè érem molt petits. Jo no volia dir que era homosexual, perquè la gent m'hauria dit: "Però si ets massa jove". Només volia presentar-me com un estereotip molt clar perquè la gent suposés de seguida que era lesbiana. Portava roba de noi, botes, caçadores… I fins fa quatre mesos no m'havia maquillat mai".

Els i les protagonistes d'aquest reportatge, "Adolescents amb orgull", es plantegen un repte important de cara a l'estiu: acceptar-se i fer que els acceptin, conèixer altres joves amb qui se sentin bé i tornar a l'escola, o a l'institut, deixant clar com són i amb el cap ben alt. Veurem la Mykyla fent colònies per a joves LGTBIQ+ en una barca pels canals. I l'Alex sortint de l'alberg i obligant-se a compartir activitats amb un grup de nois i noies on ningú jutja ni pregunta. El Beckham comença a treballar en una perruqueria, on se sent creatiu i apreciat; la Cariad descobreix, en tornar a l'institut, que el seu exemple ha facilitat que altres nois i noies hagin sortit de l'armari. Ara ja no se sent tan aïllada, perquè "saber que hi ha altra gent com jo és com tenir una xarxa de seguretat". La Tamika recorda aquella festa de graduació on es va guanyar el respecte i l'admiració dels seus companys.

 

El moment de trobar altres adolescents que passen pel mateix procés, amb històries semblants, és sempre un descobriment feliç que trenca la soledat (Reportatge "Adolescents amb orgull")

 

Exceptuant l'Alex, els quatre nois i noies protagonistes apareixen abrigats, protegits i entesos per les seves mares, molt més preocupades que ells mateixos per les conseqüències de la seva sortida de l'armari. Les mares els han vist patir a l'escola, i tenen por dels desencisos, el rebuig o les amenaces que una assumpció pública de l'homosexualitat pot generar. El Beckham, per exemple, rep insults i amenaces continus a les xarxes, i a vegades directament al telèfon de casa. La seva mare l'ha ajudat a denunciar-ho, com les altres mares que han donat sempre –amb més o menys traça– el suport necessari als seus fills.

Què els depara el futur? Deixem els adolescents protagonistes amb algunes certeses –són molt més ells mateixos– i nombrosos interrogants: un d'ells ha descobert que és bisexual, un altre decideix canviar de nom i pronom: ja no serà "ella", sinó "ell", i veurem com ho explica a la seva mare. Un altre es refugia en el suport dels nous amics, canvia de ciutat i renuncia definitivament al passat. Un altre es pregunta què farà quan compleixi els 16 anys i pugui, per fi, tenir sexe legal… Històries de primera mà, sense experts ni estadístiques.

"Adolescents amb orgull" celebra la valentia d'aquests joves, i exposa l'aïllament i l'assetjament que poden arribar a patir, en una trama d'històries creuades plenes d'intimitat, d'empatia i també de crua sinceritat. Perquè ser adolescent pot ser molt divertit, però no sempre és fàcil. I quan s'és adolescent LGTBIQ+, encara menys.

 

Un reportatge de Paul Symonds
Productor executiu: Tom Ware
Una producció de YETI distribuït per BBC

 

ARXIVAT A:
LGTBIQ+
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut