0,7%: Llicència per protestar

La Generalitat s'ha compromès a dedicar el 2030 el 0,7% del seus ingressos a la cooperació pel desenvolupament. Si es compleix el compromís, s'haurà aconseguit un objectiu plantejat per l'ONU fa 58 anys

Jordi Portals

Director i guionista del reportatge "Objectiu 0,7%"

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Quan ens vam plantejar fer un reportatge, "Objectiu 0,7%", per recordar l'acampada que, la tardor del 1994, ara fa 25 anys, va omplir de tendes de campanya la Diagonal de Barcelona i diverses ciutats catalanes i de l'estat espanyol per reclamar que els governs espanyol i català complissin la resolució de l'ONU que demanava que els països destinessin el 0,7 per cent del seu producte interior brut a ajudar els països més necessitats, vam tenir clara una cosa: no només miraríem enrere sinó que, sobretot, ens interessava analitzar el present i el futur de l'ajuda a la cooperació al desenvolupament que es fa a Catalunya.

Exceptuant honroses excepcions (em refereixo a alguns ajuntaments catalans que fa anys que sí que fan els deures), el panorama, com ens va dir l'economista Arcadi Oliveres el dia que vam quedar al bar Zurich de Barcelona perquè ens posés al dia abans de començar a pensar en el guió i en els rodatges, és i era francament desolador: als anys vuitanta del segle passat no es complia el 0,7 per cent, als anys noranta no es complia el 0,7 per cent, a principis del segle XXI no es complia el 0,7 per cent i, encetat ja el 2020, el 0,7 per cent segueix sent una xifra molt allunyada de la realitat. Fi del reportatge perquè som allà on érem. O no?

           Doncs no. La xifra del 0,7 per cent (l'impost de la vergonya, com la va batejar l'artífex de la primera campanya que la reclamava, el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, l'any 1981) s'ha convertit per a molta gent no en un objectiu en si mateix, sinó en un recordatori, en una alarma que cal activar per recordar que encara som a temps de fer les coses una mica millor.

En aquest sentit, si bé és cert que l'acampada no va assolir l'objectiu previst o, més ben dit, va ser un fracàs total, també cal reconèixer que va despertar moltes consciències. I en aquest sentit també, ha estat interessant descobrir com persones que fa 25 anys van dormir a la Diagonal defensant una causa en què creien, avui continuen al peu del canó creient en la mateixa causa. Creient-hi i defensant-la activament. Gent que parla amb un sentit comú inqüestionable, gent que et demostra amb paraules i amb xifres que una altra societat és possible. Gent que, si la deixessin, potser seria capaç d'arreglar el món en poc més de cinc minuts. Tot i que em temo que no en tindran l'oportunitat...

           El reportatge "Objectiu 0,7%" parla d'una data que potser caldrà marcar en vermell al calendari: 2030. Sí. Aquest serà l'any. Aquest serà l'any en què la Generalitat complirà, d'una vegada per totes (o si més no aquest és el compromís assumit davant les nostres càmeres) l'objectiu del 0,7 per cent. Exactament 58 anys després que l'ONU aprovés la resolució que instava els governs a fer-ho. 58 anys. Gairebé tota una vida.

Anotem-ho, doncs, a les agendes: potser el 2030 serà l'any. L'any per fer un altre reportatge per explicar que, finalment, s'ha assolit l'objectiu pel qual més de 1.600 tendes van omplir la Diagonal fa 25 anys i pel qual tanta gent va alçar la veu. O l'any per fer un altre reportatge per denunciar que, per raons diverses (o no tan diverses, perquè és curiós veure com les raons esgrimides pels governs actual i el de fa 25 anys per no arribar al 0,7 per cent són gairebé idèntiques), encara no s'ha pogut arribar a l'anhelada xifra.

No, no em feu opinar sobre quina de les dues opcions penso que té més opcions de guanyar... Emplacem-nos al 2030.

VÍDEOS RELACIONATS