10 anys de la mort de Vicenç Ferrer

15 reflexions de Vicenç Ferrer, el cooperant que va revolucionar l'Índia

"Jo no crec en la mort. No hi ha ningú que mori". Això deia Vicenç Ferrer a Núria Solé a "(S)avis quan ella li va preguntar, l'any 2008, si li feia por morir. Avui que fa 10 anys de la seva mort, recordem algunes de les entrevistes que se li van fer a TV3 i les seves reflexions.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Aquest dimecres, 19 de juny, fa 10 any que va morir Vicenç Ferrer, un home d'acció obsessionat a treballar per a aquells que més ho van necessitar. Va marxar a l'Índia l'any 1952 com a missioner i va ser membre de la Companyia de Jesús, de la qual el van expulsar l'any 1970.

L'any 2008, Núria Solé viatjava a l'Índia per entrevistar-lo. Aleshores ja tenia 88 anys i la fundació que ell dirigia havia canviat la vida de 2 milions i mig de persones a la província d'Anantapur, a l'Índia. El resultat va ser un "(S)avis" molt especial que va permetre escoltar  reflexions de Vicenç Ferrer que identifiquen la seva figura i la seva personalitat. Núria Solé arrencava el programa amb la pregunta: què són els pobres? I la resposta va ser prou contundent per fer veure que seria una entrevista que faria reflexionar molt: "Un pobre ets tu i jo. Hi ha milions de pobres. Tots som pobres."

Aquestes són algunes de les reflexions més destacades de Vicenç Ferrer a "(S)avis":

"La pobresa pura és no tenir futur".

"L'equip del mal és molt fort i el mal s'ha de vèncer amb l'abundància del bé".

"Si tens l'acció bona en el cor, que és la pràctica del bé, llavors ja t'has alliberat a tu mateix".

"En lloc d'anar cada dia a fer una hora o dos de ioga, has de sortir al carrer i practicar el bé encara que sigui de qualsevol manera".

"Resar vol dir parlar. I jo parlo amb Déu, però ell no m'escolta ni em respon".

 "Erradicar la pobresa no és la feina de les religions. Les religions estan per ajudar la gent i fer el bé que puguin amb les almoines que reben. Però erradicar la pobresa ho ha de fer la societat sencera".

"Vaig llegir un llibre que deia: els jesuïtes seran els més perseguits. I de sobte se'm van obrir els ulls i vaig pensar: aquest és el meu lloc. I per això em vaig decidir a entrar a la companyia".

"Ningú em volia expulsar de l'Índia. Eren quatre gats que dominaven el poder. El govern estava a les seves mans. Indira Gandhi em va dir: marxa i torna d'aquí tres mesos. I ho vaig fer".

"Mai no he sigut, jo, un revolucionari. Jo he sigut un home d'esperit".

"Jo vaig marxar de la companyia de Jesús perquè havia evolucionat més que els jesuïtes. La meva personalitat sabia massa coses, més de les que sabien ells. Jo ja no era de la colla".

"Orient i Occident no s'entenen perquè van a diferents velocitats".

"Jo no he oblidat mai Déu, ell m'ha oblidat a mi a vegades. Va tenir temor de venir a fer-me canviar. Va dir: a aquest no el canviarem mai". 

"Jo voldria ser l'home més desconegut del món. Voldria que no em conegués ningú. Ser famós és el pitjor que pots arribar a fer a la vida".

"No el vull del Premi Nobel. Per què? Seria com un cop baix. Què haig de fer jo amb el Premi Nobel. Donen molt pocs diners... i després tota la vida amoïnat. Seria com la punyalada final."

"Jo no crec en la mort. No hi ha ningú que mori. En el món no hi ha morts. Som nosaltres els que ens pensem que hi ha morts".

Vicenç Ferrer

 

Uns anys abans, el programa "Entre línies" també va viajar a l'Índia. Era el 2002 i acompanyaven un grup de catalans que hi anaven per conèixer els nens i les nenes que havien apadrinat a la Fundació Vicenç Ferrer. El reportatge "Padrins solidaris" també ens va permetre veure com era la feina del dia a dia de Vicenç Ferrer a Anantapur. 

 

I també Mònica Terribas, a "La nit al dia" va parlar amb el cooperant aprofitant un viatge que Vicenç Ferrer va fer a Catalunya. "A l'Índia, qui no pot sopar és pobre i qui pot sopar ja no ho és", deia.

 

Quatre anys després que morís, la vida de Vicenç Ferrer va inspirar una pel·lícula que va coproduir TV3Imanol Arias va assumir la responsabilitat de posar-se a la pell de Vicenç Ferrer. Al seu costat, Aida Folch, Carles Canut, Alba Flores, Sunny Singh i Josep Maria Pou.

VÍDEOS RELACIONATS