Onze joies de l'arxiu de TV3 a la carta que no et pots perdre

Aprofitant que el 27 d'octubre és el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, una data que commemora la recomanació de la salvaguarda i la conservació de les imatges en moviment per part de la Unesco, a TV3 hem demanat a onze periodistes que habitualment parlen de nosaltres que triïn un moment televisiu del nostre arxiu que hagi quedat inesborrable a la seva memòria. Aquests són els onze moments escollits entre els més de 330.000 vídeos de TV3 que es poden veure a la carta.

• 1. Ferran Monegal "Dallas" (1984)

"El teu marit s'està morint i tu mentrestant fent el pendó."

"Dubto ara mateix si la gran fita de la història de TV3 va ser l'emissió de la sèrie Dallas o la creació del Club Super3. Sense demèrit de la construcció d'un gran parc infantil audiovisual com a pal de paller de la mainada catalana, m'inclino no obstant a considerar, com a fet televisiu fonamental i insuperable, la incrustació dels Ewing a les llars catalanes. Impulsar des de TV3 aquell poderosíssim i recargolat clan de Dallas, amb la seva manera de conjugar la família, els negocis i el seu particularíssim concepte de l'amoralitat, a l'entorn de l'Ewing Oil, ha estat una fita remarcable que al cap dels anys, a Catalunya, ha esdevingut fins i tot visionària. Sense oblidar que aquell retret que li clava en Jock Ewing a la seva nora Sue Ellen ("El teu marit s'està morint i tu mentrestant fent el pendó") va adquirir, en aquesta translació al català del famosíssim 'fent el pendó', un pintoresc i colossal enfortiment lingüístic arreu del Principat."

• 2. Gemma Busquets "Kiu i els seus amics" (1984)

Tenia 10 anys i potser és el meu primer record de TV3 després del Senyor Cordills i la benvinguda d'en Joan Pera.

"És el meu primer record de TV3. En Kiu és com el nostre ET: un extraterrestre que ve d'un planeta musical. La sèrie de Bigas Luna recorda la innocència de les primeres ficcions de la cadena catalana, tot un camí per recórrer, amb més voluntarisme que criteris de qualitat, i amb molt de l'essència, estèticament, dels anys vuitanta. La careta d'inici sembla sortida d'un ordinador Spectrum. Vista amb la mirada actual, té aquell punt de nostàlgia 'demodé', atractiva i criticada alhora."

• 3. Rocco Steinhäuser "Àngel Casas Show" (1984)

És una sintonia magistral, ben feta, amb tocs de Morricone... moment en el mític programa "Àngel Casas Show" amb el desplegament de tota una orquestra.

"És una sintonia magistral, ben feta, amb tocs de Morricone. Per a la gent d'aquella generació que només disposava de dos canals de televisió, l'arribada d'un altre canal en llengua catalana va ser una alegria. La tecnologia d'aquella època era la que era. Vist avui en dia, aquella careta d'inici d'emissions queda completament obsoleta, però, en canvi, la sintonia continua sent molt actual. Aquell moment en el mític programa "Àngel Casas Show" amb el desplegament de tota una orquestra amb el seu compositor va ser una de les raons perquè, per mi, aquest sigui un gran moment a TV3."

• 4. Marc Villanueva "TN migdia" (1986)

Samaranch pronuncia les cinc paraules que van marcar més la meva generació, i no eren en català!, però s'entenien: "A la ville de Barcelona."

"El meu moment és quan Samaranch pronuncia les cinc paraules que van marcar més la meva generació, i no eren en català!, però s'entenien: "A la ville de Barcelona" pronunciant el nom de la ciutat en català: "Barcelona". Érem a escola i érem petits, però, de sobte, tothom es va posar a cridar content, l'energia s'encomanava i tu també cridaves i reies. A TV3, vam veure el primer esdeveniment català d'interès mundial, amb persones al carrer rient i sortint amb samarretes amb el logo. Transcendia l'esport. Era vida."

• 5. Òscar Broc "Musculman" (1991)

Musculator em va marcar i em va fascinar, i aquesta sensació tan difícil d'explicar es pot fer extensiva a les altres sèries d'anime.

"Si he de parlar amb el cor, quan miro enrere en la història de TV3, em ve la imatge de Musculator i la meravellosa cançó de la intro de la sèrie: 'De tot l'univers i del món sencer...' Musculator em va marcar i em va fascinar, i aquesta sensació tan difícil d'explicar es pot fer extensiva a les altres sèries d'anime (dibuixos animats japonesos) que va emetre TV3 per aquella època: 'Dr. Slump', 'Bola de Drac'. Potser us sona frívol, però aquestes sèries, amb els seus doblatges antològics i el seu atreviment argumental, van ser una pedra angular de la meva educació."

• 6. Víctor Amela: "Persones humanes" (1994)

Aquella befa monzoniana va tenir un impacte ara difícil d'entendre, va ser viscuda com quasi sacrílega.

"La mirada humorística de Quim Monzó, acollida por Mikimoto, va ser aire pur i fresc a la televisió de l'època. Fixar aquesta mirada en els membres de la casa reial era molt agosarat, en aquells anys, donat que el consens institucional i social sobre la bondat de la monarquia i Joan Carles I era molt alt, des de Jordi Pujol a quasi tot l'arc de l'espectre polític. Per això, aquella befa monzoniana va tenir un impacte ara difícil d'entendre, va ser viscuda com quasi sacrílega: feia conya sobre la filla favorita del rei veient desfilar el seu germà i hereu al tron a l'Estadi Olímpic de Barcelona als Jocs del 92!

Aquell instant va ser pioner de la televisió "rosa" del futur i dels espais de sàtira social i política que avui gaudim amb naturalitat. Lliçó: esquinçar-se les vestidures és sempre sobrer, exagerat, equivocat. Va ser una anticipació i una llavor del "Polònia" més salvatge de 25 anys després (el rei emèrit ensenyant al seu hereu a conduir-se entre xampany, disbauxa i dones alegres).

En el moment de l'emissió estel·lar de "Persones humanes", l'"amo" a Catalunya, el president Jordi Pujol, va renyar l'equip de Mikimoto i va disculpar-se amb el monarca, prometent-li que a "la seva", TV3, allò no tornaria a passar. I Mikimoto, per compensar i salvar la dignitat, va fer broma d'aquesta reprimenda: als següents programes figurava darrere d'ell un amenaçant vigilant amb gavardina d'espia comissari polític, disposat a fotre-li calbots si era massa bocamoll. Ben jugat!

Amb aquest cas, que va tenir una extraordinària visibilitat i rebombori social, polític i periodístic, la tensió "correcte-incorrecte" va tenir una esplèndida escenificació televisiva."

• 7. David Àvila "L'entrevista del mil·lenni" (1999)

"Malalts de tele": "L'entrevista del mil·lenni" on durant 12 hores van fer fins llavors l'entrevista més llarga de la televisió a Pepe Rubianes.

"Vull escollir un especial de "Malalts de tele": "L'entrevista del mil·lenni" on durant 12 hores van fer fins llavors l'entrevista més llarga de la televisió a Pepe Rubianes. Era la primera vegada que una entrevista transcendia d'un programa de televisió, es trencava la quarta paret i el mateix espectador era partícip d'aquella bogeria d'entrevista, fins i tot en algun moment en Toni Soler ha de recordar al públic: 'Ei, recordeu que estem en directe!' Una televisió atrevida i que et convidava a jugar i fins i tot proposar-te que anessis a treballar o a estudiar sense haver dormit però feliç."

• 8. Xavi Calderó "Una altra cosa" (2002)

L' Évole seia entre el públic fent ja un personatge atrevit: el Follonero. Criticava amb ironia qualsevol secció.

"Per mi, un moment inoblidable és la primera aparició d'en Jordi Évole a la televisió. Va ser a TV3 al programa "Una altra cosa" del Buenafuente. L'Évole seia entre el públic fent ja un personatge atrevit: el Follonero. Criticava amb ironia qualsevol secció o moment i establia un moment esperat dins el programa. El recordo d'una manera especial, ja que va ser força innovador i molt creïble el seu primer dia. Avui l'Évole segueix no deixant-nos mai indiferents."

• 9. Mònica Planas "TN migdia" (2003)

La retransmissió en directe de la caiguda de l'estàtua de Saddam tenia, clarament, un valor simbòlic. Com a relat, era potentíssim: l'estàtua amb la soga al coll i l'esforç per tombar-la del pedestal... A més, veure-ho per TV3, confirmava el model de televisió amb vocació internacional.

"La retransmissió en directe de la caiguda de l'estàtua de Saddam tenia, clarament, un valor simbòlic. Com a relat, era potentíssim: l'estàtua amb la soga al coll i l'esforç per tombar-la del pedestal. Primer, semblava impossible, igual que el règim imposat per Saddam. Després, començava a trontollar. Tenia el suspens que una pel·lícula de ficció envejaria. Finalment queia, com a al·legoria de l'alliberament del terror i l'opressió. Tenies la sensació d'estar contemplant en directe un moment històric que, a més, tenia un valor iconogràfic indubtable. La imatge també passava a convertir-se en història de la televisió, per poder estar relatant a la resta del món aquell moment tan convuls en directe. A més, veure-ho per TV3, confirmava el model de televisió amb vocació internacional. No era una televisió autonòmica pensada per a qüestions locals, sinó que palesava l'ambició i el nivell de les televisions nacionals, tal com s'havia pensat en la seva creació. Recordo perfectament que, a través del senyal internacional, es veia el reporter de TV3 Raül Gallego fent voltes per la plaça mentre l'estàtua pendolava, cobrint els esdeveniments. Fins i tot Carles Francino va fer referència a la il·lusió que feia veure el càmera de la teva cadena en el lloc dels fets en un dia històric.

Si bé la Guerra del Golf (1991) havia estat majoritàriament seguida a través de TVE com a cadena que tradicionalment s'escollia aleshores per als esdeveniments periodístics més importants, a Catalunya, la Guerra d'Iraq (2003) ja es va seguir per TV3. A nivell televisiu, és un esdeveniment periodístic que demostra i serveix d'exemple del prestigi de la televisió pública de Catalunya pel que fa als seus serveis informatius i, especialment, de la seva qualitat en la informació internacional."

• 10. Violeta Gumà "30 minuts" (2016)

Associo el "30 minuts" als diumenges a la nit i m'adono que he crescut amb el programa, que es va emetre per primera vegada fa 34 anys.

"Associo el "30 minuts" als diumenges a la nit i m'adono que he crescut amb el programa, que es va emetre per primera vegada fa 34 anys. En valoro especialment l'anàlisi amb rigor i profunditat de temes pròxims o internacionals, preparats a un foc lent i amb una durada que l'actualitat informativa sovint no permet. M'agrada que combini reportatges de societat, economia, cultura o política poc coneguts, polèmics o vinculats a l'actualitat. "Trànsit, menors transsexuals" em sembla un bon exemple del que encara queda del periodisme d'investigació."

• 11. Cristina Bordas "Merlí" (2017)

"Merlí"... encara ara em pregunto com va aconseguir que em sentís identificada per igual amb els adolescents com amb els adults.

"Em va agafar per sorpresa, però des dels inicis sempre he sentit una gran connexió amb "Merlí" i encara ara em pregunto com va aconseguir que em sentís identificada per igual amb els adolescents com amb els adults de l'institut Àngel Guimerà. Potser perquè el meu professor de Filosofia també era poc amant de la correcció política, potser perquè els alumnes tenen uns vincles que em recorden a la meva etapa d'estudiant, potser perquè el 'moment lavabo' -i aquí ja ens entenem tots els seus seguidors- va demostrar un gran estat de forma de l'humor negre català... Segurament per tot, 'Merlí' és d'aquelles ficcions que cauen com un regal i t'acompanyen per sempre. I no seré jo de les defensores del seu polèmic final, però segueixo fantasiejant amb anar de birres amb els seus protagonistes i preveig fer campanya per reclamar-ne una reunió quan se'n compleixin uns anys! 'Friends' ens van fallar, però els peripatètics mai no ho farien... Oi?"