"Una altra justícia" i "Ni oblit ni perdó" a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i a l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 28 de setembre, a les 22.40, "60 minuts" estrena "Una altra mirada". El Leonard compleix en una presó de Florida una cadena perpètua per dos assassinats. L'Agnes, mare i àvia de les víctimes, decideix posar-se en contacte amb el Leonard amb l'esperança que l'ajudi a superar la tragèdia. I després, a les 23.45, recupera "Ni oblit ni perdó". Esad Landzo va ser un dels guardians del camp, on va cometre els crims pels quals, un cop acabada la guerra, va ser denunciat i jutjat a la Haia.
"Una altra justícia"
El Leonard compleix en una presó de Florida una cadena perpètua per dos assassinats. L'Agnes, mare i àvia de les víctimes, decideix posar-se en contacte amb el Leonard amb l'esperança que l'ajudi a superar la tragèdia. Com que la llei no l'hi permet, inicia una correspondència amb ell. Això els motiva a començar una lluita per promoure la justícia restaurativa, un mètode alternatiu que es basa en el diàleg entre la víctima i el delinqüent. La seva lluita i la d'altres famílies ens permet analitzar què és la justícia restaurativa i els efectes que pot tenir, tant als Estats Units com arreu del món.
Agnes Furey mai va sospitar que atrauria l'atenció pública, sobretot no pel motiu pel qual va arribar a atraure-la: l'assassinat, el 1998, de la seva filla i el seu net. Però després de la divulgació del documental "Una altra justícia", va haver d'assumir-ho.
No era la primera vegada que fa pública la seva història. El 2012, després d'anys d'intercanviar cartes amb Leonard Scovens, l'home responsable de la mort de la seva filla i el seu net, els dos van ser coautors del llibre "Flors silvestres a la Mediana", que detalla en part la seva lluita continuada amb el dolor i el perdó. Furey no només ha perdonat Scovens, sinó que ha fet seu des de llavors el concepte de justícia restaurativa, que se centra en la rehabilitació mitjançant la reconciliació.
I això va fer que la seva història fos tan interessant per a les cineastes franceses Chloé Henry Biabaud i Isabelle Vayron. Les dues treballaven en un projecte anomenat Humà. Van entrevistar 2.000 persones de tot el món. La pregunta era "què significa ser humà?" D'una manera o d'una altra, es van topar amb el llibre de l'Agnes i del Leonard i ja es van interessar definitivament per la seva història.
Entre altres, el documental també narra la història de Kate i Andy Grosmaire: la filla de la Kate, Ann, va ser assassinada pel seu xicot el 2010. I la de Renee Napier, la filla de la qual, Meagan, va ser assassinada per un conductor borratxo el 2002.
Furey espera que aquest documental pugui ajudar altres persones que han patit tanta pèrdua i "aportar un nivell de consciència tal que la tragèdia pugui afavorir la curació. No hem de tornar-nos bojos, fins i tot amb la venjança, com ho acostumem a fer en aquest país".
Però Furey no es considera víctima. Ella prefereix anomenar-se supervivent.
També espera que cridi més l'atenció sobre la seva causa: tot i que ella i Scovens fa temps que s'escriuen per correu electrònic, la llei de Florida li impedeix visitar-lo o fins i tot trucar-li per telèfon. Segons Furey, "hi ha més de 30 estats en aquest país que tenen programes de diàleg estructurats entre víctimes i delinqüents. Molts altres estats tenen programes informals. Pel que sé, Florida és l'únic que ho prohibeix".
Dirigit per Chloé Henry Biabaud i Isabelle Vayron.
"Ni oblit ni perdó"
El 1992, quan Esad Landzo només tenia 19 anys, va començar la guerra de Bòsnia. L'Esad va ser mobilitzat per les forces bosnianes i destinat al camp de Celebici, conegut per abusos i tortures a presoners de guerra, molts dels quals eren civils.
Allà va ser un dels guardians del camp, on va cometre els crims pels quals, un cop acabada la guerra, va ser denunciat i jutjat a la Haia.
El 1998 va ser condemnat a 15 anys per tortures, crims de guerra i crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, i n'ha passat deu tancat a Finlàndia.
Un cop en llibertat, es va proposar anar a buscar alguns dels homes que va torturar per mostrar el seu penediment i demanar perdó pel sofriment que va causar.
El reportatge "Ni oblit ni perdó" recull els moments en què l'Esad es retroba expresoners del camp de Celebici, amb els quals parla, i com, malgrat el remordiment que mostra, ells no han oblidat ni perdonen la violència que van patir per part seva.
Aquests dies, quan fa 23 anys de la matança de Srebrenica, en què més de 8.000 persones van ser assassinades a mans de les forces serbobosnianes, en el pitjor genocidi d'aquella guerra, cap dels condemnats per aquella matança ha demanat perdó.
Per això pren especial significació el gest d'Esad Landzo cap a les seves víctimes, una acció que no sempre ha trobat la comprensió de la seva família ni dels seus veïns musulmans, que tampoc obliden ni perdonen els múltiples crims que es van cometre contra ells aquells anys.
Dirigit per Lars Feldballe-Petersen
Sant Joan Despí, 25 de setembre del 2020
