TV3 i l'ICEC - Filmoteca de Catalunya presenten "La Gran Il·lusió", una docusèrie sobre la història del cinema català
Aquesta tarda s'ha presentat a la Filmoteca de Catalunya la docusèrie "La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català", una producció de TV3 i l'ICEC - Filmoteca de Catalunya amb la col·laboració de Costa Est Audiovisuals i EGEDA, que s'emetrà dilluns 7 de gener, després de "TN vespre". Un cop acabada la presentació a la premsa, s'ha fet la preestrena del primer capítol davant d'una sala plena de públic.
A l'acte, hi han assistit Vicent Sanchis, director de TV3; Miquel Curanta, director de l'ICEC; els directors del programa, Àlex Gorina i Esteve Riambau, i la realitzadora Mai Balaguer.
El director de TV3, Vicent Sanchis, ha obert la roda de premsa destacant el valor d'aquesta sèrie documental perquè, tot i les diverses complicacions d'emissió que ha patit ha dit, "estem davant d'una gran feina, que inicialment estava pensada per emetre's en 10 capítols i pel 33, però que finalment es podrà veure per TV3 en 7 capítols i per 'prime time', com a mostra d'una clara aposta per aquest treball". "Tot i els moments complicats que hem passat respecte al finançament", ha explicat Sanchis, ha donat les gràcies "per la paciència i els esforços" i ha deixat clar que "el compromís per a fer possible una segona temporada hi és".
Àlex Gorina, un dels directors de "La gran il·lusió" ha explicat que, quan treballava al canal 33, va descobrir que la història del cinema català era una gran desconeguda, i va arribar a la conclusió que aquest país no podia "renunciar al seu cinema i el que ha aportat a la seva història". D'aquí, en va sortir la idea de crear aquest projecte. "Volem que els espectadors coneguin aquest patrimoni únic del qual disposem", ha dit Gorina, i ha explicat que així s'ha fet en aquest treball, "recorrent el país i descobrint diferents persones i localitzacions, una tasca que fins i tot els ha fet plorar", ha confessat.
Esteve Riambau, codirector de "La gran il·lusió", ha explicat que el títol del documental respon, com s'ha vist en el primer capítol, a la forma en què es relata la gran història del cinema: "Fent salts de l'antiguitat a la modernitat, per fer entendre les diferents peces que conformen tot aquest mosaic del cinema català." Riambau ha afegit que aquesta producció "ha estat la nostra raó de ser" i l'oportunitat de difondre aquest patrimoni cultural, i també la tasca que es porta a terme per preservar-lo a la Filmoteca, i "què millor que una televisió pública amb ganes d'explicar i difondre la història del nostre cinema com a plataforma i aparador per fer-ho", ha remarcat.
Mai Balaguer, la realitzadora de "La gran il·lusió", ha confessat que tenia un gran repte davant: "He estat la responsable de transmetre la passió pel cinema de l'Àlex i l'Esteve, i explicar de forma atractiva la història del cinema català." Per fer-ho, ha dit Balaguer, "hem hagut d'inventar metàfores, paral·lelismes i símils, recreant històries amb diferents tècniques audiovisuals, i barrejant imatges i músiques actuals amb antigues, sense que recordi l'olor de naftalina". Finalment, ha acabat la seva intervenció reivindicant "aquests programes fets a foc lent i amb ingredients casolans, que esperem que siguin un plat que agradi a tothom".
L'última intervenció ha estat a càrrec de Miquel Curanta, director de l'ICEC, que ha afirmat: "La sèrie és un retorn al programa de televisió com a contingut cultural, i que s'ha de seguir mantenint l'emissió a TV3", deixant clar que la cultura no ha de quedar relegada a un segon pla.
L'acte ha acabat amb una segona projecció oberta al públic a la Sala Chomon, que porta el nom d'un dels pioners més destacats dels primers trenta anys del cinema europeu del segle XX i, alhora, té un gran protagonisme en aquest primer capítol.
"La Gran Il·lusió" és un programa que explica per primera vegada la Gran Història i les petites històries del cinema a Catalunya des del principi el 1896 fins la dècada dels anys 50. Es tracta d'un treball divulgatiu atractiu i per a tots els públics. La sèrie fa referència a una actitud, a una manera de ser: malgrat els entrebancs, el cinema català sempre ha tirat endavant gràcies a l'entusiasme i la il·lusió dels qui l'han fet possible. La producció actualitza la informació coneguda, posa en context l'aventura d'un cinema supervivent, destaca els moments més decisius i prioritza les experiències humanes abans que l'opinió dels experts. Sense presentador, perquè sigui totalment intemporal, la docusèrie evita les reconstruccions històriques amb actrius i actors, i dona veu als testimonis i protagonistes d'aquesta història.
