TV3 dedica una nit a La Cubana amb l'estrena al "Sense ficció" del documental "Més enllà de La Cubana" i l'emissió del musical "Gente bien"
Demà, TV3 dedicarà la nit a La Cubana, una companyia teatral que ha fet història del Teatre amb majúscules. A les 22.05, dins del "Sense ficció", s'estrenarà la producció de TV3 produïda per Minoria Absoluta "Més enllà de La Cubana". Un repàs als 42 anys d'història d'un fenomen irrepetible i molt estimat a través dels seus millors gags i de les veus d'alguns dels 172 artistes que han format part d'aquesta gran "família".
Tot seguit, a les 23.45, s'emetrà "Gente bien", el musical de La Cubana basat en un sainet de Santiago Rusiñol que retrata i ridiculitza la burgesia industrial sorgida de la Barcelona modernista. La Cubana crea un viatge en el temps on es fan parlar els personatges de l'autor barceloní en quatre èpoques diferents per demostrar que tot canvia ben poc.
"Més enllà de La Cubana"
La idea de La Cubana va néixer d'un grup d'amics que feien teatre amateur a Sitges. Des d'aleshores, fa 42 anys, La Cubana ha fet història del teatre. Ha fet riure milions de catalans i ha creat addicció pel teatre, ha inventat personatges de culte com l'Estrellita Verdiales o les Teresines i ha estat escola de tota una generació d'actors. "Més enllà de La Cubana" és la biografia imprescindible que estàvem esperant.
Una biografia que ens fa morir de riure -amb alguns dels millors moments dels espectacles- i que a estones ens trenca d'emoció, com trenca la gent de la companyia. Perquè per a ells -com repeteixen una i mil vegades- La Cubana ha estat, molt més enllà d'una feina, una família itinerant que ha fet pinya a dalt i a baix dels escenaris. Poques paraules s'hi repeteixen tant, i tan sincerament, com "família". Actors, vestuaristes, attrezzistes i escenògrafs, maquilladors, teatrers en general i sempre Jordi Milán, el director, "pare, mare, padrí i padrina" de la companyia, retraten, en aquest documental, el que ha estat viure aquesta aventura irrepetible des de dins. Una aventura encara vigent, que reneix una vegada i una altra de les cendres de cada èxit aclaparador i que -tot i que semblava insuperable- ara, de nou en cartell, torna a entusiasmar el públic amb "Adeu Arturo".
"Més enllà de La Cubana", de Jordi Call, repassa 42 anys d'història d'un fenomen irrepetible i estimadíssim, que necessitava amb urgència una biografia com cal. I ja la tenen: aquest documental, una història coral feta amb les mil històries de la gent de la companyia, ens porta dels primers espectacles de carrer -fets amb una sabata i una espardenya- a les estrenes multitudinàries, de factura complicadíssima i amb centenars de milers d'espectadors a què La Cubana ens té acostumats avui. I ens enamora de nou, un cop més, veient allò que feien -i que fan- i sentint-los com ho expliquen.
Setze de les 172 persones que han format part de La Cubana al llarg de la seva història parlen en aquest documental del que ha estat viure no del teatre ni pel teatre, sinó dins del teatre, fent teatre de la vida personal i col·lectiva. "Qui pot passar sense cobrar aquesta setmana?" era, al principi, una pregunta habitual. La Vicky Plana, fundadora de la companyia, recorda quan "portar els comptes de la companyia" -perquè tothom hi feia de tot- era "administrar la misèria". Històries de quan s'hi deixaven la pell, quan un grapat de bojos pel teatre van deixar les seves vides normals i es van llançar al carrer, en espectacles insòlits, inesperats i al·lucinants que deixaven el públic en estat de xoc.
Cap dels seus espectacles ha perdut, dècades després, el poder fascinant de fer-nos riure. De fer-nos riure de nosaltres mateixos, en realitat, perquè darrere el que sembla improvisació hi ha una finíssima observació de la realitat, passada per un sentit de l'humor desbordant. "Ningú pensava que féssim teatre", recorden actors i actrius, i com van aprendre a aguantar-se el riure, a passar vergonya i a resistir amb un somriure els embats i respostes desconcertades del públic.
"Sense el carrer no existiria La Cubana", insisteixen, i encara avui entrar i sortir d'un espectacle de la companyia conserva, per al públic, un ingredient d'aventura, perquè els seus espectacles comencen i acaben al carrer. Interpel·lant el públic, rient-se'n, enredant-lo, convertint-lo també en actor i convidant-lo a participar en el joc: podien fer ploure i confinar els espectadors, convidar-los a un casament, fer-los presenciar disputes aparentment íntimes de la companyia, disfressar-los o transportar-los, durant una estona, a una realitat paral·lela. I sempre provocant la identificació del públic amb allò que veu -el "podria ser jo"- i jugant, més que amb l'acudit, amb la situació.
La Cubana no ha estat només escola d'actors -tot i que no els agrada dir-ho-, sinó també escola de públic. Teatre popular de veritat, amb títols ja mítics com "Cómeme el coco, negro" o "Cegada d'amor", que van estar anys en cartell -arreu del món- i van ser èxits irrepetibles, i als quals el documental dedica una atenció especial sense oblidar "Campanades de boda", "Una nit d'òpera", "Gente bien" o aquesta última "Adeu Arturo", entre d'altres.
I sèries de televisió, com "Les Teresines", que amb només 13 capítols han esdevingut un fenomen de culte. No és estrany que ser de La Cubana, com veure els seus espectacles, sigui una experiència addictiva. "Totes les famílies tenen una Teresina, dones fabuloses i també eixerides, llestes, negociants, malpensades, xafarderes ", un exercici d'observació de la realitat, gairebé antropològic però ple de tendresa, enormement intel·ligent, que ha donat nom a tot un arquetip social. "Més enllà de La Cubana" recorda el procés de creació d'aquesta meravella, i d'altres com el xou "Per Cap d'Any TV3 no fa res", una inoblidable experiència televisiva i, probablement, un dels espectacles de Cap d'Any més originals i divertits de la televisió mundial.
Jordi Milán, Vicky Plana, Josep Maria Perea, Jaume Baucis, Anna Barrachina, Meritxell Huertas, Joan Alonso, Josep Castells, Teresa Icart, Xavi Tena, Cristina López Egea, Mont Plans, Mercè Comes, Santi Millan, José Corbacho i Montse Amat han estat els "cubans" escollits per explicar -entre rialles i llàgrimes- les seves històries de La Cubana, que són alhora personals i professionals, tenyides d'emoció. Fins avui, 172 persones han format part d'aquesta companyia, la història de la qual ha estat un gegantí homenatge al teatre.
Fitxa tècnica
Direcció: Jordi Call
Guió: Jordi Call, Francesca Masclans, Ignasi Duarte
Realització: Marc González
Producció: Francesc Escribano
Direcció executiva TVC: Montse Armengou Martín
Producció executiva TVC: Sílvia Pairó Vila
Direcció de fotografia: Marc González
Muntatge: Carlos Prieto
Direcció de producció: Lucia Sances
Grafisme: Escola
2022
"Més enllà de La Cubana" és una producció de Televisió de Catalunya produïda per Minoria Absoluta.
"Gente bien"
Estrenada el 1917 al Teatre Novedades de Barcelona, "Gente bien" és un sainet, un divertiment en què Rusiñol retratava i ridiculitzava els nou-rics de la burgesia industrial sorgida a la Barcelona modernista. Aquesta va ser l'excusa de La Cubana per construir la base argumental del seu espectacle "Gente bien". Respectant al màxim el text original, La Cubana ha creat un viatge en el temps en què fa parlar els personatges que va crear Rusiñol en quatre èpoques diferents, i descobreix que la necessitat d'aparentar no té data de caducitat.
Una obra amb guió, direcció i adaptació de Jordi Milán en què hi ha rècord de personatges: els quinze actors n'arriben a interpretar 162, amb més de 275 canvis. A l'espectacle hi ha més de 180 vestits, la majoria confeccionats especialment per a l'ocasió. La música de "Gente bien", que es va representar al Teatre Coliseum, està interpretada per músics de L'Auditori de Barcelona.
Equip creatiu, artístic i tècnic
Idea i guió: Jordi Milán
Direcció: Jordi Milán
Repartiment: Mercè Comes, Mont Plans, Jaume Baucis, Toni Torres, Meritxell Duró, Núria Benet, Alexandra Gonzàlez, Babeth Ripoll, Bernat Cot, Montse Amat, Oriol Burés, Toni Sans, Berta Adell, Laia Piró, Jordi Milán
Música, lletra, orquestració i direcció musical: Joan Vives
Disseny dels vídeos escenogràfics: Joan Rodon (dLux) / Emilio Valenzuela (dLux)
Escenografia: Montse Amenós / La Cubana
Embocadura escenari: Castells Planas
Vestuari: Montse Amenós / La Cubana / Leo Quintana
Perruqueria: Ignasi Ruiz
Barrets: Ignasi Ruiz / La Bocas
Maquillatge: La Bocas
Coreografia: Leo Quintana
Disseny de llums: Kiko Planas
Disseny de so: Jordi Agut (Choli)
Disseny façana: Castells Planas
Utilleria: Xavi Tena
Disseny gràfic: Lila Pastora
Producció musical: L'Auditori de Barcelona
Administració: Natalia Morillas
Documentació i ajudant de producció i comunicació: Pol Vinyes
Gerència i comunicació: Daniel Compte
Cap de producció: Frederic Santa-Olalla
Coordinació general: Xavi Tena
Ajudant de direcció: Juanjo Sánchez
Cap tècnic: Pere-Pau Hervás
Tècnic de llums: Ignasi Bosch
Tècnic de so: Jordi Agut
#LaCubanaTV3
#SenseFiccióTV3
