"Sortir de l'armari" i "El bastard", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i a l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 26 d'octubre, a les 22.40, "60 minuts" estrena "Sortir de l'armari". Un recorregut per les històries d'adolescents de mig món i de les seves gravacions amb càmeres pròpies en què declaren la seva opció sexual o la seva adscripció de gènere als seus pares, germans o avis. Històries d'amor i dolor. I després, a les 23.45, recupera "El bastard". Un relat commovedor ple de connotacions racials, familiars i de desig de pertinença.
"Sortir de l'armari"
Com és el repte d'anunciar a la pròpia família que s'és gai, lesbiana o transgènere?
Un recorregut per les històries d'adolescents de mig món i de les seves gravacions a través de Facebook, Skype o YouTube, en què declaren la seva opció sexual o la seva adscripció de gènere als seus pares, germans o avis. Històries d'amor i dolor.
Una fracció de segon. Algunes paraules pronunciades amb nervis. Novament aquesta por a l'estómac, violenta i tenaç. En els últims anys cada cop més joves homosexuals, lesbianes, bisexuals o trans, de tot el món, han decidit sortir de l'armari. I ho fan a través de vídeos extraordinàriament impactants publicats a la web. El documental "Sortir de l'armari" ens aproxima a aquest moment de canvi íntim i social que té lloc a tot el món.
Som testimonis de diàlegs com aquest:
- Jesi : Com estàs?
- Mare de Jesi : M'acabo de llevar.
- Jesi: No fas veu de malalta. / T'he de dir una cosa.
- Mare de Jesi: Digues.
- Jesi: Però no vull que t'esveris.. gens. / Fa molt temps que t'ho vull dir, però... Soc homosexual.
- Mare de Jesi: Ah, sí? Ja. Què has dit?
- Jesi: Que soc homosexual.
- Mare de Jesi: Ja m'ho semblava, que havies dit això, però no n'estava segura. I, per tu, això què vol dir? Quins efectes té, en la teva vida?
Un documental fet a base de vídeos gravats per joves just en el moment que anunciaven a les seves famílies que eren gais o lesbianes o que volien ser transgèneres. Són vídeos que ells mateixos van penjar a internet perquè, fent públic aquest moment tan íntim, volen ajudar els que viuen aquesta situació a fer el pas, un pas que posa fi a un llarg temps de dubtes, de por i d'angoixa.
Dirigit per Denis Parrot
"El bastard"
Un relat commovedor ple de connotacions racials, familiars i de desig de pertinença.
Abandonat pel seu pare, holandès, quan va néixer, a Etiòpia, Daniel va haver de ser criat únicament per la seva mare, etíop. Sense la presència del pare, i perseguit constantment a causa de la seva pell pàl·lida, Daniel se sent rebutjat i, amb els anys, entra en la marginació i en la delinqüència.
"Ets un fill bastard" li diuen constantment des que era tan sols un nen.
Mentre és a la presó i condemnat a mort per assassinat a Addis Abeba, Daniel s'assabenta que el seu pare és l'holandès Joop Hoek. I entra en contacte amb la família.
Michiel Hoel, l'altre fill de Joop i, per tant, germà de Daniel, queda estupefacte. Però viatja immediatament a Etiòpia, entra a la presó d'Addis Abeba i es troba amb Daniel. La sorpresa i la felicitat mútua és immensa. Però li diu clarament:
- Germà, t'he d'explicar una cosa... Soc aquí perquè vaig matar algú.
Michiel costeja la seva defensa jurídica i aconsegueix que Daniel surti de la presó.
I té lloc la reunificació familiar a Holanda.
De cop, els fantasmes del passat tornen i impregnen una relació extremadament difícil. El pare, Joop Hoel, es confessa davant la càmera: va conèixer la mare de Daniel a Etiòpia quan ell treballava en una fàbrica de sucre muntada per una companyia holandesa. Va mantenir amb ella una relació de dos anys. Després, va marxar per tornar a la Universitat a Holanda i mai més va voler saber res d'aquella dona etíop.
La integració de Daniel en la seva "nova família" és difícil, i la història d'ell i del seu pare transcorre per camins inesperats. I nosaltres en som testimonis.
Una història absolutament inspiradora.
Dirigit per Floris-Jan van Luyn
Festivals
Festival de cinema documental Big Sky - Selecció oficial
Festival Internacional de Documentals Docville - Millor pel·lícula
Festival Internacional de Cinema Documental Millenium - Selecció oficial
Festival Movies That Matter Film Millor pel·lícula
Sant Joan Despí, 23 d'octubre del 2020
