"Sense ficció" estrena "Pavlovsky" i "Homoteràpies, conversió forçada"
Dimarts, 31 de març, a les 22.25, "Sense ficció" estrenarà "Pavlovsky", una coproducció de TV3 amb l'Estudi Bárbara Granados, dirigit per Albert de la Torre. El documental repassa la carrera d'Ángel Pavlovsky després de cinc anys de la seva retirada dels escenaris i de la vida pública. Tot seguit, a les 23.25, s'estrenarà "Homoteràpies, conversió forçada", una producció d'ARTE que analitza les teràpies per a homosexuals que des dels anys 60 fins a l'actualitat han hagut de patir moltes persones, considerades malaltes per la seva condició.
"Pavlovsky" (dimarts, a les 22.25)
Fa més de 50 anys que Ángel Pavlovsky (1941) va començar una carrera escènica tan fructífera com casual. L'artista argentí es va apuntar a fer figuracions d'òpera per guanyar diners mentre iniciava estudis universitaris a Buenos Aires. Sense voler estudiar arts escèniques, va deixar l'Argentina natal per emigrar a Espanya, sense saber què faria amb la seva vida, i al cap d'una setmana ja tenia un contracte a Televisió Espanyola.
A partir d'aquí, Barcelona i el món del teatre i la faràndula van obrir les portes a aquest artista inclassificable quan va crear el seu altre ego: "La Pavlovsky". Des de llavors, la seva carrera va estar plena d'èxits, va omplir teatres a tot Espanya i al seu Buenos Aires natal. Pavlovsky ja no va baixar dels escenaris fins que es va retirar i va decidir desaparèixer de la vida pública.
Aquest llargmetratge documental, dirigit pel crític teatral Albert de la Torre, ens explica d'on surt i com es crea el Pavlovsky que moltes generacions coneixen i admiren, i mostra la seva manera de treballar i viure en un món de l'espectacle on no sempre tot han estat flors i violes. Treballador, meticulós i exigent, va aconseguir aportar una veu original al món de l'espectacle i va construir un personatge tant teatral com social que va tenir un èxit extraordinari.
El documental, iniciat gairebé contra la seva voluntat, gira al voltant d'una conversa entre l'artista i Albert de la Torre. Pavlovsly hi apareix en situacions i converses robades, fruit de moltes hores de gravació i, sovint, sense que el protagonista fos conscient que se l'estava gravant. D'aquesta manera, l'argentí reapareix cinc anys després de la seva jubilació, d'haver superat un càncer i d'absència total de vida pública.
"Homoteràpies, conversió forçada" (dimarts, a les 23.25)
Aquesta producció d'ARTE, dirigida pel periodista Bernard Nicolas, comença fent un repàs de les teràpies que es van practicar al llarg dels anys seixanta, setanta i vuitanta per "curar", tal com afirmaven els metges, l'homosexualitat tant masculina com femenina. A la dècada dels seixanta es practicaven lobotomies perquè es considerava l'homosexualitat com una malaltia neurològica, i a la dels setanta es van imposar les teràpies aversives, en què el presumpte pacient rebia descàrregues elèctriques cada vegada que s'excitava sexualment.
Però "Homoteràpies, conversió forçada" se centra sobretot en les teràpies més modernes que es van posar en marxa als anys noranta i que, sovint, sota els auspicis de sectes religioses molt intransigents, pretenien curar els "malalts" d'homosexualitat a través d'una interpretació estricta de la Bíblia i d'un acostament a la religió.
El documental recull testimonis esgarrifosos de nois i noies que, criats en ambients religiosos fonamentalistes, van passar un autèntic calvari perquè el seu entorn no acceptava la seva orientació sexual. Des dels Estats Units fins a Polònia, aquests visionaris que prometien la curació de l'homosexualitat han escampat l'autoodi i han exercit teràpies terribles a persones que només havien comès el "pecat" de no ser heterosexuals. El documental compta també amb el testimoni d'alguns d'aquests "sanadors" que, anys després, dediquen el seu temps i les seves vides a demanar perdó pels danys infligits.
Alguns països han prohibit aquestes pràctiques, però encara són moltes les persones que pateixen les teràpies per a homosexuals, la transformació forçada.
Fa més de 50 anys que Ángel Pavlovsky (1941) va començar una carrera escènica tan fructífera com casual. L'artista argentí es va apuntar a fer figuracions d'òpera per guanyar diners mentre iniciava estudis universitaris a Buenos Aires. Sense voler estudiar arts escèniques, va deixar l'Argentina natal per emigrar a Espanya, sense saber què faria amb la seva vida, i al cap d'una setmana ja tenia un contracte a Televisió Espanyola.
A partir d'aquí, Barcelona i el món del teatre i la faràndula van obrir les portes a aquest artista inclassificable quan va crear el seu altre ego: "La Pavlovsky". Des de llavors, la seva carrera va estar plena d'èxits, va omplir teatres a tot Espanya i al seu Buenos Aires natal. Pavlovsky ja no va baixar dels escenaris fins que es va retirar i va decidir desaparèixer de la vida pública.
Aquest llargmetratge documental, dirigit pel crític teatral Albert de la Torre, ens explica d'on surt i com es crea el Pavlovsky que moltes generacions coneixen i admiren, i mostra la seva manera de treballar i viure en un món de l'espectacle on no sempre tot han estat flors i violes. Treballador, meticulós i exigent, va aconseguir aportar una veu original al món de l'espectacle i va construir un personatge tant teatral com social que va tenir un èxit extraordinari.
El documental, iniciat gairebé contra la seva voluntat, gira al voltant d'una conversa entre l'artista i Albert de la Torre. Pavlovsly hi apareix en situacions i converses robades, fruit de moltes hores de gravació i, sovint, sense que el protagonista fos conscient que se l'estava gravant. D'aquesta manera, l'argentí reapareix cinc anys després de la seva jubilació, d'haver superat un càncer i d'absència total de vida pública.
"Homoteràpies, conversió forçada" (dimarts, a les 23.25)
Aquesta producció d'ARTE, dirigida pel periodista Bernard Nicolas, comença fent un repàs de les teràpies que es van practicar al llarg dels anys seixanta, setanta i vuitanta per "curar", tal com afirmaven els metges, l'homosexualitat tant masculina com femenina. A la dècada dels seixanta es practicaven lobotomies perquè es considerava l'homosexualitat com una malaltia neurològica, i a la dels setanta es van imposar les teràpies aversives, en què el presumpte pacient rebia descàrregues elèctriques cada vegada que s'excitava sexualment.
Però "Homoteràpies, conversió forçada" se centra sobretot en les teràpies més modernes que es van posar en marxa als anys noranta i que, sovint, sota els auspicis de sectes religioses molt intransigents, pretenien curar els "malalts" d'homosexualitat a través d'una interpretació estricta de la Bíblia i d'un acostament a la religió.
El documental recull testimonis esgarrifosos de nois i noies que, criats en ambients religiosos fonamentalistes, van passar un autèntic calvari perquè el seu entorn no acceptava la seva orientació sexual. Des dels Estats Units fins a Polònia, aquests visionaris que prometien la curació de l'homosexualitat han escampat l'autoodi i han exercit teràpies terribles a persones que només havien comès el "pecat" de no ser heterosexuals. El documental compta també amb el testimoni d'alguns d'aquests "sanadors" que, anys després, dediquen el seu temps i les seves vides a demanar perdó pels danys infligits.
Alguns països han prohibit aquestes pràctiques, però encara són moltes les persones que pateixen les teràpies per a homosexuals, la transformació forçada.
