"Sense ficció" estrena "La meva vida com una pel·lícula" i "Més enllà dels límits"
Demà, dimarts, a les 21.55, TV3 estrenarà "La meva vida com una pel·lícula". El documental de Pere Soles i David Gimbernat dona a conèixer la patologia alimentària d'una forma diferent: a través del seguiment d'un grup de noies anorèctiques que afronten la malaltia rodant un llargmetratge de ficció professional basat en les seves experiències personals.
Tot seguit, a les 23.00, Més enllà dels límits", el retrat d'una jove atleta que lluita per assolir la seva màxima ambició mentre ha de complir les expectatives de l'exigent sistema oficial d'entrenament rus i deixar de banda la seva vida personal. Quin és el preu que les atletes estan disposades a pagar per assolir l'èxit?
"La meva vida com una pel·lícula" (dimarts, a les 21.55)
El documental Pere Soles i David Gimbernat "La meva vida com una pel·lícula" mostra el procés de creació i rodatge d'una pel·lícula de ficció professional rodada amb pacients reals amb anorèxia nerviosa i amb un guió basat en les seves pròpies experiències. De forma paral·lela, i a mesura s'anirà seguint l'evolució d'aquest complex procés, les pacients, el psicòleg, el director i els pares de les pacients exposen la seva opinió sobre aquesta vivència i com ha contribuït a ajudar les noies a sortir del pou en què es trobaven.
Aquesta pel·lícula forma part d'un conjunt d'accions que pretenen utilitzar les múltiples possibilitats de la producció audiovisual per contribuir a millorar la situació de pacients amb anorèxia nerviosa, i alhora donar a conèixer aquesta malaltia a la població per tal de desestigmatitzar-la.
El documental mostra tot el procés de creació del llargmetratge, des de la preproducció fins a l'estrena, i dona un nou punt de vista a l'apropament a aquesta patologia, fugint dels tòpics i el sensacionalisme que, per desgràcia, sovint trobem en les pel·lícules que tracten temes relacionats amb la patologia mental.
Són inqüestionables els beneficis que es poden obtenir de la participació d'aquestes pacients, amb una problemàtica subjacent de manca d'autoestima, en un projecte com aquest. Sovint, moltes de les pacients ateses per aquesta patologia són convidades pels psicòlegs i especialistes que les tracten a participar en sessions informatives en instituts i en programes de ràdio o televisió, amb el doble objectiu de consolidar la seva curació, afrontant el seu problema públicament, i alhora ajudar altres pacients que estan en fases inicials de la malaltia o fins i tot desconeixen que la pateixen. La participació d'aquestes pacients en aquest projecte té, doncs, un doble objectiu terapèutic i de difusió de la problemàtica d'aquesta patologia en la societat. Tots som possibles futurs malalts i ningú és aliè a aquesta realitat.
"La meva vida com una pel·lícula" està produïda per DDM Visual amb la participació de TV3.
"Més enllà dels límits" (dimarts, a les 23.00)
Margarita Mamun porta tota la seva vida lluitant per convertir-se en campiona olímpica i els Jocs Olímpics de Brasil seran la seva última oportunitat per aconseguir la tant desitjada medalla d'or. Sempre amb un posat impassible, la Margarita fa mesos que treballa molt durament sota les ordres de la seves dues entrenadores, Amina Zaripova, excampiona del món, i Irina Viner, la famosa presidenta de la Federació Russa de Gimnàstica Rítmica i esposa d'un dels magnats més rics del país.
No és cap novetat que el món de la gimnàstica rítmica sigui extremadament exigent i competitiu, però Viner és terriblement cruel amb les joves atletes. Rita Mamun és la millor i per això és sotmesa a una pressió brutal, mentalment i físicament, per tal d'aconseguir la perfecció absoluta en els seus moviments. La Rita aguanta estoicament els insults, impassible i concentrada en el seu objectiu, tot i que de tant en tant dibuixa una línia de desesperació a la cara, sota la capa de maquillatge. Poques són les estones que pot desconnectar amb la seva família o amb la seva parella.
"Més enllà dels límits" és una pel·lícula dirigida per una exgimnasta rítmica, la cineasta Marta Prus, fet que es mostra en la bellesa corporal i estètica de les imatges i a la vegada fa èmfasi en la violència mental a què estan sotmeses les esportistes.
