Gustau Muñoz de Bustillo
DIMARTS, A LES 22.05

"Sense ficció" estrena "Gustau, la Transició al descobert" i "Nae pasaran!"

Demà, a les 22.05, "Sense ficció" estrenarà "Gustau, la Transició al descobert", una producció de Balandra Films amb la participació de TV3. El documental, dirigit per Jaume Domènech, narra la incansable recerca de justícia per part de la família de Gustau Muñoz de Bustillo, un jove que va morir l'11 de setembre del 1978 d'un tret efectuat per la policia en una manifestació. El seu cas, que es va arxivar sense arribar a judici, s'ha inclòs en la querella argentina contra el franquisme. Seria la primera vegada que un delicte comès durant la Transició espanyola es podria investigar com a crim de lesa humanitat.

Tot seguit, a les 23.20, s'estrenarà "Nae pasaran!". Al documental, el fill d'un exiliat xilè, que de petit havia sentit explicar la història d'uns treballadors escocesos de la Rolls-Royce que havien boicotejat els motors de la Força Aèria de Xile, investiga el fet. El resultat és un documental en què els protagonistes d'aquell acte de solidaritat recorden com va anar.

"Gustau, la Transició al descobert"

A dos quarts de deu del vespre de l'Onze de Setembre del 1978, en el context d'una manifestació convocada pel Partit Comunista d'Espanya (internacional) (PCE(i)) a Barcelona en contra de la Transició espanyola i en favor de la independència de Catalunya, Gustau Muñoz de Bustillo es desploma en una vorera del carrer Ferran, prop de la confluència amb el carrer Avinyó, abatut per un tret a l'esquena. Un tret efectuat per la policia.

En el moment de la mort, Gustau tenia només setze anys i havia acompanyat a la protesta el seu germà Marc, de divuit anys. Malgrat les confessions dels policies i de diversos testimonis, el cas va ser arxivat sense arribar a judici i mai ningú no va ser jutjat ni condemnat arran dels fets.

"Gustau, la Transició al descobert", dirigit per Jaume Domènech, narra la perseverant recerca de veritat i justícia per part de la família de Gustau. L'assassinat del jove és el punt de partida per qüestionar una Transició de la qual s'han silenciat els centenars de crims comesos des dels seus inicis. En aquest escenari, l'obertura de la jurisdicció universal sorgeix com a única sortida enfront de la impunitat sostinguda fins a l'actualitat per un complex entramat polític, judicial, social, econòmic i cultura

L'any 2018, quaranta anys després de l'assassinat de Gustau, els seus familiars troben la seva oportunitat a vint mil quilòmetres, a la República Argentina, de demanar justícia i aconseguir que un tribunal decideixi per primera vegada que un delicte comès durant la Transició espanyola pugui ser investigat com a crim de lesa humanitat. Aquest fet obre la porta que aquest període s'inclogui a la querella argentina contra els crims del franquisme, es posi fi a la impunitat del règim del 78 i s'iniciï la via per a la reparació de la memòria de tantes i tantes víctimes oblidades de la Transició.

Fitxa tècnica

Direcció, guió, realització i producció: Jaume Domènech
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció delegada TVC: Daniel Barea Delgado
Direcció fotografia: Edu Vilà Moix
Muntatge: Christina Braykova
Direcció de producció: Clàudia Aranda
Música: Roger Gascón Salvadó
Lingüista: Dolors Casals Camps
Grafisme: Cristian León
2021

Una producció de Balandra Films amb la participació de Televisió de Catalunya i el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC).

Podeu descarregar-vos les fotos en aquest enllaç.

Més informació a:
https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/gustau-la-transicio-al-descobert/noticia/3082828/

"Nae pasaran!"

El cop d'estat del general Augusto Pinochet a Xile, l'11 de setembre del 1973, va ser un referent de la Guerra Freda. El primer president d'esquerres elegit democràticament a l'Amèrica Llatina, Salvador Allende, va ser derrocat brutalment per les forces armades xilenes, que van envoltar i atacar el palau de La Moneda. Allende i el seu personal es van negar a rendir-se i el president es va suïcidar i va defensar fins al darrer moment el legítim govern que representava.

La dictadura posterior es va cobrar milers de vides, amb milers de desapareguts, i centenars de milers de xilens van marxar a l'exili. Les imatges de l'atac aeri dels avions Hawker Hunter durant el cop d'estat, captades pels documentalistes, van fer la volta al món. El Hawker Hunter era un dels avions militars més exportats per la Gran Bretanya, amb més de 20 forces aèries que en pilotaven. Tots funcionaven amb el mateix motor: el Rolls-Royce Avon.

Sis mesos després del cop, Bob Fulton, un inspector de motors de la fàbrica Rolls-Royce East Kilbride, situada a la vora de Glasgow, a Escòcia, torna a la seva secció molest i neguitós. Acaba de dir als seus companys que un motor de reacció de la força aèria xilena ha arribat per fer-ne el manteniment i es nega a deixar-lo passar, en protesta contra el cop militar recent. Fulton ha vist les imatges dels confinats als estadis de futbol i els avions de la força aèria bombardejant Santiago i ara un dels motors d'aquells avions és allà, esperant la inspecció. Veu com s'acosten els seus supervisors i sap que està a punt de ser acomiadat, però creu que té una responsabilitat.

Durant la dècada del 1970, tots els motors Avon es reparaven en aquella mateixa fàbrica. Sense cap altre lloc per al manteniment, l'acció d'aquells treballadors podia esdevenir devastadora per a la força aèria de Xile. El boicot als motors xilens va ser una causa menor en el seu moment, però els treballadors els van mantenir durant quatre anys, deixant que es rovellessin a la part posterior de la fàbrica. Fins que una nit els motors van desaparèixer misteriosament. Es va dir als treballadors que les seves accions no havien tingut cap sentit.

Quaranta anys després, quatre d'aquells treballadors es troben amb Felipe Bustos Sierra, fill d'exiliats xilens que de petit havia sentit explicar la seva història, per descobrir l'autèntic impacte d'aquell acte de solidaritat internacional. "Vaig créixer amb aquestes històries de solidaritat que ens omplien d'alegria i orgull, i vaig sentir la necessitat de descobrir com els treballadors van aconseguir mantenir aquella acció durant tant de temps i quines conseqüències reals va tenir allò sobre Xile", afirma Bustos.

Felipe Bustos Sierra, que es va criar a Bèlgica, va viatjar fins a Escòcia per saber si algun dels treballadors implicats en el boicot encara era viu: "El 2012, vaig conèixer Robert Somerville, John Keenan, Bob Fulton i Stuart Barrie, els quatre protagonistes del documental, i tot el que sabien era el que havien fet, però no s'imaginaven tot el que havíem de descobrir fent la pel·lícula."

El resultat d'aquesta investigació de cinc anys és el documental "Nae pasaran!", que pren el títol de l'emblemàtic crit antifeixista de la Guerra Civil Espanyola que molts brigadistes internacionals escocesos van pronunciar mentre combatien les tropes franquistes. Una lluita que va ser font d'inspiració per a alguns dels treballadors de la fàbrica Rolls-Royce que van promoure el boicot al motor xilè.

Premis

Premi BAFTA al millor documental (2018)
Premi del públic del Festival de Cinema de Drets Humans de Sant Sebastià (2019)

Fitxa tècnica

Direcció, producció i guió: Felipe Bustos Sierra
Producció: Rebecca Day (SDI Productions)
Producció executiva: Sonja Henrici i Noe Mendelle
Coproducció: Rafael Valdeavellano
Muntatge: Colin Monie
Fotografia aèria:  Peter Keith
Fotografia: Sebastián Caro
Banda sonora original: Patrick Neil Doyle
Disseny de so: Jack Coghill

"Nae pasaran!" és una producció  de Debasers Films, en coproducció amb La Ventana Cine, Scottish Documentary Institute, BBC Scotland, Creative Scotland i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Xile.

Podeu descarregar-vos les fotos en aquest enllaç.

Més informació:
https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/quatre-vells-obrers-escocesos-reviuen-el-boicot-als-avions-de-pinochet/noticia/3110447/

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio

Anar al contingut