"Sense ficció" estrena "Dictadura, divises i biquinis" i recupera "Entre el cel i la terra. La guerra dels aiguamolls"
Dimarts 14 de juliol, a les 22.05, "Sense ficció" estrena "Dictadura, divises i biquinis", un documental escrit i dirigit per David Fernández de Castro, que revisa com, a finals dels anys 50, en una Espanya arruïnada, la línia dura del franquisme va haver d'obrir les portes al turisme, que arribava amb les seves divises i la seva càrrega de modernitat i que va suposar el final del l'aïllament del país.
Tot seguit, a les 23.10 el programa recuperarà "Entre el cel i la terra. La guerra dels aiguamolls". El 1976 es començaven a posar els fonaments de 64.000 apartaments que s'havien d'edificar sobre els aiguamolls de l'Empordà. El documental, codirigit per David Fernández de Castro, Tono Folguera i Román Parrado, explica la història d'uns joves que van lluitar durant anys per aturar-ho.
"Dictadura, divises i biquinis" (dimarts, a les 22.05)
Combinant humor, sociologia, política i sexe, "Dictadura, divises i biquinis" exposa la tesi de com el 1959, un cop fracassada l'autarquia a Espanya, l'entrada al govern dels «tecnòcrates» de l'Opus Dei va establir les bases del fenomen del boom turístic dels anys 60. Del milió de visitants que va rebre el país el 1951 es va passar als més de 23 milions el 1969.
El turisme de masses va sanejar l'economia espanyola en un temps rècord. Gràcies a les divises que aportava, es va passar de la bancarrota, el 1959, a un superàvit de 340 milions de pessetes en només tres anys, i durant tota la dècada dels anys 60 el creixement del producte interior brut espanyol va ser el més alt d'Europa, un 7%.
Era la gallina dels ous d'or, però aquest turisme desagradava tant al govern que van deixar la seva explotació en mans d'una legió d'emprenedors, pirates aeris i especuladors immobiliaris. Eren els turoperadors que, sense cap escrúpol, van entrar al negoci oferint les tres S: "sun, sea and sex" (sol, mar i sexe).
El boom del turisme va ser una etapa d'excessos urbanístics que encara a dia d'avui estem pagant i que genera un controvertit debat. És sostenible aquest model productiu que només genera diners uns mesos a l'any?
Aquesta producció de Lastor Media en coproducció amb TVE, escrita i dirigida per David Fernández de Castro, planteja aquesta qüestió a ciutadans anònims que van viure de forma especial aquella època, i dedica una particular atenció a la figura de la dona espanyola, que, vivint en poblacions costaneres, va entrar en contacte, amb l'arribada del turisme, amb homes i dones educats en uns principis democràtics i socials més liberals.
A les poblacions de costa, petits oasis de llibertat, la dona espanyola es va empoderar. Així, mentre els marits, mariners o pescadors, passaven llargues temporades fora de casa, elles van ser les encarregades de llogar habitacions a casa seva, aprendre idiomes i, aviat, guanyar més diners que els marits, i aconseguir una independència econòmica impensable en aquells anys per a una dona a Espanya, a més de poder vestir i comportar-se amb més llibertat.
Paradoxalment, les dones estrangeres que es van casar amb espanyols van renunciar als seus privilegis d'una Europa democràtica i liberal. Van perdre drets individuals, com poder obrir un compte corrent sense el permís dels marits, i van haver de renunciar a la fe protestant, a poder-se divorciar i es van arriscar a sancions per utilitzar mètodes anticonceptius
"Entre elcel i la terra. La guerra dels aiguamolls" (dimarts, a les 23.10)
L'any 1976, les màquines excavadores començaven a posar els fonaments del que havia de ser el complex turístic més gran de la península Ibèrica, 64.000 apartaments d'estiueig edificats sobre l'últim reducte dels aiguamolls de l'Empordà. Un grup de joves, encapçalats per Jordi Sargatal, va prendre la iniciativa per paralitzar unes obres que ja estaven en marxa. Així va començar una lluita que va durar 7 anys.
"Entre el cel i la Terra" és la història dels joves que es van atrevir a desafiar el sistema preestablert. Combatent amb tota la seva valentia i enginy, van aturar la destrucció del que, amb el temps, ha esdevingut una de les més grans reserves d'ocells del sud d'Europa; una lluita que es va cloure el 13 d'octubre de 1983 amb la creació, votada al Parlament català per unanimitat, del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
El documental, codirigit per David Fernández de Castro, Tono Folguera i Román Parrado i amb guió del mateix Fernández de Castro, és una producció de Lastor Media en coproducció amb TV3 i Intropia Media, amb la col·laboració de l'ICEC i amb el suport de l'Obra Social La Caixa, la Diputació de Girona i el Grup Mascort. Va ser el guanyador del Premi Cinema Rescat del Memorimage de Reus 2013, i el 2014 va rebre el Premi a la Millor Pel·lícula en el IV FICAMS, a Xile.
tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio
#SenseFiccióTV3
